La reedició, inclou il·lustracions dels personatges dibuixats per la mateixa autora
Ana Maria Matute assegurava que Olvidado rey Gudú (Destino) era el seu llibre favorit.
L’autora defensava el gènere fantàstic amb una novel·la que es publicaria l’any 1996 després de més de vint anys escrivint i decidint si finalment la publicaria. Matute creia que si finalitzava la novel·la i la publicava moriria i per aquest motiu va trigar a posar el punt final i lliurar-la a l’editorial.
En una entrevista publicada l’any 2001 a El País, Ana Maria Matute afirmava que la novel·la ‘ és el llibre de la meva vida, va créixer com un arbre dins de mi. Ho tenia mig acabat fa 25 anys, però no era el moment i ho vaig deixar. No em vaig equivocar llavors ni en publicar-ho, fa quatre anys’
La novel·la publicada l’any 1996 és considerada com una de les grans obres de l’escriptora, on reivindicava el gènere fantàstic amb una història sobre regnes medievals. ”Van dir que era una novel·la de fades…, coses de la Matute. Alguns que no l’han llegit la van comparar amb Tolkien i està més en la línia del rei Artur. És un llibre màgic, però no de fades. En general, ho van deixar molt bé, però vaig pensar que alguns crítics no ho havien llegit i que, si ho havien llegit, pitjor, perquè no es van assabentar.” Assenyala l’escriptora catalana.
Olvidado rey Gudú narra la història del fictici regne medieval d’Olar, de com els seus reis i reines lluiten durant generacions per expandir el seu poder, limitat al Nord per un misteriós món màgic; a l’Est per una inhòspita terra habitada per tribus salvatges; i al Sud per un regne exuberant i instruït. Els governants d’Olar es mouen en el fred registre de l’ambició, la crueltat i la violència, però també en el terreny ambigu de la màgia i a l’espai a part de la infància. Hi ha guerrers brutals, princeses que es casen sent encara nenes, tràgiques històries d’amor i follets que estimen massa a les persones. I sobretot està Gudú, un rei que ha estat embruixat per no poder plorar mai.
Un dels objectius de la reedició de Olvidado rey Gudú és arribar a les noves generacions de lectors.
Ana María Matute, va néixer a Barcelona l’any 1925 i la seva obra ha estat marcada pels seus contes i novel·les on hi narrava temes recurrents com la Guerra Civil espanyola, la postguerra, la incomunicació o la injustícia social.
Sobre els seus inicis literaris, l’escriptora catalana sempre comentava que anava cada dia a l’editorial Destino amb la seva primera novel·la, Pequeño teatro, escrita als disset anys, “a mà, en un quadern escolar, quadriculat, amb les tapes d’hule negre”. Un empleat se’n va apiadar i li va aconseguir “una entrevista amb el director”, el novel·lista Ignacio Agustí, el qual amb “infinita paciència”, li va explicar que ho havia de “passar a màquina”. Li van contractar el llibre i va enviar la seva segona novel·la, Los Abel, al Premi Nadal, que va quedar en tercer lloc. Amb Pequeño teatro va guanyar el Premi Planeta.
Ana Maria Matute va ser membre de la Real Academia Española i autora de gairebé una vintena de novel·les i altres tants relats i contes.
Entre els guardons aconseguits hi destaquen el Premio Cervantes 2011, el Premi Planeta, el Nadal, el Nacional de Literatura, el Nacional de les Lletres Espanyoles.
‘La torre vigía’, ‘Primera memoria’, ‘Olvidado rey Gudú’ ‘Aranmanoth i ‘Paraíso deshabitado’ formen part del seu llegat literari.
