L’escriptor noruec i creador del personatge de Harry Hole reflexiona sobre el gènere negre i el seu personatge literari després de rebre el premi Pepe Carvalho.
Jo Nesbo ha entrat a la nòmina d’autors guardonats amb el Premi Pepe Carvalho. Donna Leon, Petros Markaris, Ian Rankin o Henning Mankel, han rebut el guardó que lliura el festival BCNegra. Un dels guardonats en anteriors edicions, James Ellroy va assegurar que ell era l’autor més gran viu del gènere negre malgrat que Jo Nesbo m’està trepitjant els talons com un pitbull rabiós, preparat per prendre el poder tan aviat com jo li antecedeixi dramàticament amb la mort”.
Jo Nesbo, gràcies en part al personatge de Harry Hole s’ha convertit en un dels grans referents de la novel·la negra en l’àmbit internacional amb més de 50 milions de llibres venuts amb traduccions a 50 idiomes. Alguns dels seus llibres s’han adaptat al cinema i recentment, l’escriptor ha anunciat que el personatge del detectiu Harry Hole protagonitzarà una sèrie de televisió.
Per a Jo Nesbo rebre el premi Pepe Carvalho suposa “un honor rebre el premi d’un autor que ha marcat el camí de la novel·la negra moderna europea. Va obrir la possibilitat a autors com jo mateix de formar part d’aquesta tradició moderna. També estic especialment content de venir a Barcelona.”
“BARCELONA ÉS GRAN”
Nesbo, ha visitat més d’una ocasió la ciutat de Barcelona per promocionar els seus llibres, però fins i tot abans de ser un escriptor consagrat ja coneixia la ciutat. L’autor recorda que “Barcelona ha estat la llar de Pepe Carvalho i a Oslo també hi ha personatges com el Harry Hole, tot i que Oslo és bastant més petita que Barcelona”. Fa molts anys amb els seus amics va visitar Barcelona i d’aquella estada ell i els seus amics tenen una expressió en noruec que diuen que “Barcelona és gran”.
Van conèixer un parell de noies a Barcelona i el seu amic es van enamorar d’una noia “aquests amors a primera vista, aquests amors de cap de setmana, de fet. I el problema era que ella tenia un company a Barcelona i a la darrera nit, abans de tornar cap a Oslo, ella li va dir, per què no sortim a sopar?. El li va preguntar que passaria amb el seu company, que els podria enxampar. Ella li va respondre que no perquè Barcelona era molt gran. Aquesta expressió va quedar per sempre entre Nesbo i els seus amics “Quan anàvem a algun lloc, quan planejàvem fer alguna cosa una mica dubtosa, perquè dèiem, i si ens troben?. Sempre acabàvem dient “Barcelona és gran”.
“QUAN ERA PETIT, ELS NOIS MÉS GRANS EM DEMANAVEN QUE ELS EXPLIQUÉS HISTÒRIES DE FANTASMES”
La darrera novel·la de Jo Nesbo va molt més enllà d’una novel·la negra i introdueix elements de terror. Aquest element de terror per a Nesbo “No, no és nou, de fet, és tornar a les meves arrels d’alguna manera. Quan era petit, els nois més grans em demanaven que els expliqués històries de fantasmes”. L’autor confessa “Jo n’estava molt orgullós perquè era el més jove del grup, però uns anys més tard, em van confessar que volien escoltar les meves històries perquè notaven la por en la meva veu i això afegia un element estimulant a la història”.
“SI NO REACCIONÉS DAVANT DE COSES QUE FAN POR, NO PODRIA ESCRIURE-HO”
De ben jove ja utilitzava les pors com a combustible narratiu “quan era petit m’espantava tot. Ara, quan veig pel·lícules d’horror, de terror, encara em fan por i em tapo els ulls podrien ser pel·lícules que em fan molta por. La novel·la negra em porta a indrets on tinc molta por. La meva imaginació sempre em du a llocs en què tinc molta por, en què sento molta por. També penso que és benzina pel motor de la meva escriptura.” Recorda que “Si no reaccionés davant de coses que fan por, no podria escriure-ho. Escriure-ho de manera que tingui a veure o que agradi als meus lectors”.
LA CASA DE LA NIT, UNA NOVEL·LA AMB MÉS REFERÈNCIES CINEMATOGRÀFIQUES QUE NO PAS LITERÀRIES
Sobre la darrera novel·la titulada La casa de la nit, afirma “no diria que és una novel·la de terror, sinó una pel·lícula de terror. Segurament hi ha més referències a les pel·lícules de terror, perquè les pel·lícules de terror és com un marc més petit, més definit, que les novel·les de Stephen King. Està inspirat en les seves novel·les de terror, està clar”.
Arran de la mort dels seus pares, en Richard Elauved, de catorze anys, ha anat a viure amb la seva tieta i el seu oncle al poble remot de Ballantyne. En Richard es guanya ràpidament la reputació d’inadaptat, i quan un company de classe —en Tom— desapareix, tothom sospita que ell n’és el responsable. Ningú se’l creu quan explica que va presenciar el que va passar amb en Tom, una escena esgarrifosa en una cabina telefònica al llindar del bosc. Ningú se’l creu excepte la Karen, una companya que anima en Richard a investigar on la policia no s’atreveix. Les pistes el porten a una mansió abandonada al bosc del Mirall i, de sobte, veu com una cara terrorífica l’observa des de la finestra. És llavors que sent com les veus comencen a xiuxiuejar-li a l’orella…
NOVEL·LA AMERICANA VERSUS NOVEL·LA NÒRDICA
Jo Nesbo es defineix com un narrador d’històries “Evidentment, soc fruit de la meva cultura i les meves influències, però en el meu cas, la tradició nord-americana m’ha influït molt. Tinc un peu aquí i un altre peu a la cultura escandinava. Soc fruit de la meva cultura escandinava, però també de la tradició nord-americana”. Nesbo assegura que es veu com un portaveu o un representant de res. Sobre la novel·la negra nòrdica afirma “quan et posen l’etiqueta de ser un escriptor de novel·la nòrdica, entenc el que voleu dir, però tinc una mica de sort perquè hi ha hagut escriptors que han obert la porta com Sjowall i Per Whaloo, Henning Mankell o Stieg Larsson, però no em sento necessàriament molt relacionat amb aquests autors. He après segurament molt més del nord-americà Jim Thompson”. Sobre aquesta qüestió recorda “Quan parlo de literatura, estava més informat del que feien, del que han escrit els meus col·legues nord-americans, que no pas dels escandinaus”.
“LA NOVEL·LA NEGRA HA SUBSTITUÏT A LA NOVEL·LA RELIGIOSA”
Sobre el paper o perquè agrada la novel·la negra, no té una resposta clara “Com a escriptor em plantejo aquesta pregunta moltes vegades i tracto de reflexionar per aportar una bona resposta, però ge de dir la veritat, no en tinc ni idea”.
Existeix, segons Nesbo és una relació íntima amb el lector i “tenim llicència per manipular-los”. Com a autor del gènere afegeix que “La novel·la negra, les de misteri, les d’assassinats, és escriure sobre la condició humana, sobre la relació de l’individu amb la societat actual. Penso que, d’alguna manera, la novel·la negra ha suplantat o ha substituït la literatura religiosa. Actualment, la novel·la negra moderna té més a veure amb els individus, no tant del respecte de la societat o les qüestions morals, que poden ser més generals”.
HARRY HOLE, UN DETECTIU MENYS DUR I MÉS HUMÀ AMB EL PAS DEL TEMPS
Per Nesbo, el personatge de Harry Hole és aquell tipus d’amics que quan has passat una setmana amb ell, no li truques el dilluns, o potser sí, “tinc algun pla pel Harry Hole, però aquest pla encara no s’ha acabat, no està acabat aquest guió”
Amb el personatge de Hole “La idea amb en Harry és que jo volia que ell fos l’arquetip del detectiu nord-americà L’única cosa és que no és suec ni americà, és noruec, però té un peu en la novel·la detectivesca, aquest Hard-Boiled americà i la realitat escandinava, l’altre peu. Diria que probablement s’inspira en Raymond Chandler o Dashiell Hammett, sinó per escriptors que van ser inspirats per aquests com “Sin City” de Frank Miller”.
Harry Hole, afirma “odia Oslo, però no abandonarà mai la seva ciutat” Amb el pas del temps i l’arribada de noves novel·les, Harry Hole “És aquest detectiu dur, un aspecte personal d’ell que pot haver desaparegut i ara diria que és més humà, que no pas a l’inici de la sèrie”. Hole és l’arquetip pràcticament estereotipat del detectiu americà.
He escrit tan sobre ell i tantes novel·les “que els arquetips serien avorrits i, per tant em puc reflectir en aquest personatge de Harry Hole. No és que expressi els meus valors o les meves idees polítiques o sobre la cultura pública, ni tan sols l’humor. Malgrat dir això “penso que és impossible no utilitzar el teu propi caràcter per construir els teus personatges. Al llarg dels anys, en Harry ha esdevingut cada vegada més el centre de les novel·les, crec que és impossible escriure sobre un personatge com aquest sense basar-se en un mateix, és inevitable.”
Un dels problemes de Jo Nesbo és el temps “Tinc massa idees i poc temps” assegura l’autor noruec.
El jurat del remi Pepe Carvalho integrat per Carlos Zanón, com a president, i per Olga Merino, Lilian Neuman, Xita Rubert i Daniel Vázquez Sallés, com a vocals, ha lliurat a el premi Pepe Carvalho a Jo Nesbo per la creació d’una modalitat molt personal del thriller policial amb uns nivells literaris extraordinaris “Des del principi de la seva carrera literària, Nesbø ha demostrat una solvència, una ambició i una generositat narrativa que ha fet que els seus lectors acabin sent addictes a tot el que publica l’autor noruec”.
L’acta del jurat recorda que “En un llibre de Nesbø sempre tenim una, dues, tres línies argumentals, una acurada documentació que ens remet més a un esperit curiós que a un funcionari de l’escriptura, la dosi necessària d’intriga, acció i psicologia dels personatges, així com una mirada a la seva societat que no escatima la crítica a les ferides encara obertes d’un passat que no tothom vol acceptar”. Enguany el premi també vol ser un homenatge a la literatura nòrdica que, “des de Henning Mankell fins a Maj Sjöwall, passant per Stieg Larsson, Per Wahlöön, Arnaldur Indriðason o Karin Fossum, han fet gaudir tants lectors i lectores del gènere i els han fet viatjar a través de les seves històries als paisatges i conflictes dels seus països”.
