Planeta publica una edició commemorativa i il·lustrada coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la publicació.
L’any 1999 Carlos Ruiz Zafón publicava “Marina” després de la bona acollida de la reconeguda trilogia de la boira formada per “El Príncep de la Boira”, “El Palau de la Mitjanit” i “Les Llums de Setembre”.
Carlos Ruiz Zafón va escriure la novel·la entre 1996 i 1997, quan tenia gairebé trenta-set anys i tenia molt clar “que aquesta seria la darrera novel·la per a joves que escriuria”.
“Marina”, va suposar un pas més en la trajectòria literària de Carlos Ruiz Zafón, tot i ser una novel·la juvenil, la seva lectura deixava entreveure que havia fet un pas més. El mateix autor va arribar a afirmar que “A mesura que avançava l’escriptura, tot en aquella història va començar a tenir sabor de comiat, i quan la vaig haver acabat, vaig tenir la impressió que alguna cosa dins meu, alguna cosa que avui dia encara no sé molt bé què era, però que trobo a faltar diàriament, es va quedar allà per sempre”.
Aquest canvi es va confirmar amb l’arribada de “L’ombra del vent” i “Marina” és l’obra que va fer de pont entre les novel·les juvenils de l’autor i les dirigides a públic adult. De fet, la novel·la tracta sobre el pas a l’edat adulta, un pas que literàriament va fer Zafón amb l’escriptura i publicació de “Marina”.
Carlos Ruíz Zafón assenyalava “de tots els llibres que he publicat d’ençà que vaig començar en aquest estrany ofici de novel·lista l’any 1992, Marina és un dels meus favorits”. Un favoritisme que per l’autor, anava molt més enllà del valor literari o de l’acollida per part dels lectors o “de la fortuna o penúria que li hagi proporcionat la seva publicació”.
“Marina”, era la novel·la “més indefinible i difícil de categoritzar de les que he escrit” assegurava Zafón, que també reconeixia “potser és una de les més personals de totes”.
L’èxit de Marina no va ser ràpid “la novel·la va sobreviure deu anys d’edicions pèssimes i en ocasions fraudulentes, sense que pogués fer gran cosa per evitar-ho, en presentar una novel·la com el que no era”. Malgrat això, per Zafón “molts lectors de totes les edats i condicions encara descobreixen alguna cosa entre les seves pàgines i accedint a l’àtic de l’ànima del que ens parla el seu narrador Oscar”.
Una novel·la ambientada a la Barcelona del 1988, on l’Òscar Drai somia despert, fascinat pels palauets modernistes propers a l’internat on estudia. En una de les seves escapades coneix la Marina, una noia audaç que comparteix amb l’Òscar l’aventura d’endinsar-se en un enigma dolorós del passat de la ciutat. Un misteriós personatge de la postguerra es va proposar el més gran desafiament imaginable, però la seva ambició el va arrossegar per uns camins sinistres amb unes conseqüències que algú encara ha de pagar avui.
L’edició original de Marina es va publicar a Edebé, l’editorial que va veure néixer literàriament a Carlos Ruiz Zafón. Amb l’èxit de L’ombra del vent, Planeta va comprar els drets de les quatre novel·les anteriors.
Per a l’editor Emili Rosales, “Marina conté la promesa de L’Ombra del Vent. Ens intriga, ens embruixa i ens enamora de la mateixa manera que ho farà la seva germana gran. La recordem com un perfum, i és la novel·la preferida de molts lectors de Carlos Ruiz Zafón”
Ara, Planeta publica una edició especial amb il·lustracions d’Iban Barrenetxea que ha captat l’essència de la novel·la.
A la coberta podem veure una al·lusió al misteri de la papallona amb les ales desplegades.
Dos anys després de la publicació de “Marina”, arribaria “L’ombra del vent” que catapultaria a Carlos Ruiz Zafón. La primera novel·la de la saga d’El Cementiri dels Llibres Oblidats, que inclou també El Joc de l’Àngel, El Presoner del Cel i El Laberint dels Esperits. Per Carlos Ruiz Zafón ‘El cementiri dels llibres oblidats’ era una metàfora que va començar amb una imatge i en el cas de l’inici de la tetralogia ‘era un nen en una catedral gòtica plena de llibres”. Zafón, assegurava que es tractava d’una metàfora sobre la memòria de les paraules i que defineix com pensem, però també és una metàfora sobre l’oblit’. Aquella imatge inicial va derivar i evolucionar en un ‘homenatge a la paraula escrita’.
L’any 2026 es commemoraran els vint-i-cinc anys de la publicació de L’Ombra del vent. La novel·la es va presentar al premi Fernando Lara l’any 2001, però no va guanyar el guardó i va ser gràcies a la insistència del jurat i en especial de Terenci Moix, que Planeta va decidir publicar-la.
L’èxit de la novel·la va ser gradual fins que va arribar el gran esclat i va passar a ser un dels escriptors de moda convertint-se durant dos anys seguits en l’autor més venut de Sant Jordi. El fet que l’èxit inicial fos gradual li va permetre assumir-ho millor. Carlos Ruiz Zafón afirmava l’any 2016 que el millor de l’èxit és ‘que t’ofereix llibertat i no estàs condicionat a les pressions i el pitjor és que a vegades provoques recel i rebuig, inclús en persones que no coneixes de res”.
