La directora de l’editorial Alba Puig, assegura a L’Illa dels Llibres que “si un extraterrestre plantés la nau a Catalunya i es preguntés qui som els catalans, li hauríem de donar la col·lecció de Petites històries”.

Durant quatre dècades s’han publicat llibres que han aconseguit apropar als lectors icones del patrimoni cultural, gastronòmic i artístic de la mà de les il·lustracions de Pilarín Bayés.

Títols dedicats a Dalí, Joan Miró, Gaudí, Picasso a poblacions o festes populars, formen part d’una col·lecció abraça des de temes més locals als universals.  El darrer volum és la Petita història de Caterina Albert i Paradís / Víctor Català.  A L’Illa dels Llibres recordem els orígens de la col·lecció amb l’actual directora de l’editorial Mediterrània, Alba Puig qui assegura que que Petites històries és “una Viquipèdia del nostre patrimoni en fascicles!”.

La directora Alba Puig amb l’editora Laura Servitja al Design Market Barcelona

40 anys i 350 petites històries publicades. Quin és el secret?
Ostres, jo no el sé pas! La col·lecció la va iniciar l’Eduard Fornés, fundador de l’editorial. La Mònica Estruch, actual directora de Cavall Fort i que va dirigir l’editorial va arribar quan ja n’hi havia 142 de publicades i jo n’he agafat la direcció quan al catàleg n’hi havia més de 300. El secret deu ser que als lectors els hi agraden les històries i que les senten molt properes. A qui no li agrada llegir i aprendre sobre els seus referents o sobre les festes i tradicions que li toquen de ben a prop?

-Què representa per l’editorial aquesta col·lecció?
Sempre ha estat una mica el màstil de l’editorial. Tot i que s’hagin anat publicant temàtiques o estils de llibres diferents al llarg dels anys, la col·lecció s’ha mantingut ferma i ha permès que Mediterrània navegués amb calma. Ens ha permès treballar amb gent d’arreu del territori i conèixer de primera mà el què anomenem patrimoni català. També ens ha permès gaudir de la feina de la Pilarín i establir-hi una relació molt propera, com de família.

-Quin va ser el punt de partida de la seva creació?
La primera Petita Història no es va fer pensant en una col·lecció! L’Eduard Fornés va editar el catàleg per una exposició que Dalí feia a Barcelona i van pensar que aniria bé un conte per explicar la vida i obra de l’artista als més petits. Ell mateix va escriure el conte i el va il·lustrar la Pilarín. Va funcionar tant bé que mica en mica van seguir amb la idea i va agafar forma la col·lecció.

-Com definires la col·lecció?
Fent broma, jo sempre dic que si un extraterrestre plantés la nau a Catalunya i es preguntés qui som els catalans, li hauríem de donar la col·lecció de Petites històries. Un cop acabades de llegir, hauria entès perfectament qui som, com som i què celebrem els catalans. És com un compendi en forma de conte de les ciutats, monuments, associacions, empreses, personatges i racons de Catalunya. Una Viquipèdia del nostre patrimoni en fascicles!

-Quins trets serien els més característics?
La col·lecció sempre té el mateix format i les mateixes pàgines, només en canvia el contingut del text i les il·lustracions. Molta gent encara pensa que són contes pels més petits, però per experiència sabem del cert que dins de les pàgines de les Petites històries s’hi perden lectors de totes les edats. Hi ha títols que són molt locals i que llegeixen els qui els toca de prop i n’hi ha de més universals i que marxen a voltar pel món dins les maletes de turistes.

 

“La Pilarín és la peça clau de la col·lecció”

 

-Tots els volums il·lustrats per Pilarin Bayés.
La Pilarín és la peça clau de la col·lecció. Amb imatges colorides i disteses explica moltes coses, i ho fa de manera que la seva lectura resulta senzilla i divertida. Les il·lustracions de la Pilarín tenen una quantitat d’informació amagada que poques vegades es capta a primera vista. És a la tercera o a la quarta lectura que hi vas trobant missatges i entenent la seva totalitat. Ella té una consciència històrica i un coneixement immesurables, i els detalls que dibuixa els adapta a cada context i cada racó de Catalunya. Es documenta sempre abans de posar-se a dibuixar i tot allò que no sap, ho busca o pregunta per tal que sigui al màxim d’exacte amb la realitat.

 

-Quins ha estat els volums que més acceptació han obtingut?
Els títols que més reimprimim solen ser els relacionats amb artistes com Gaudí, Miró o Dalí, ja que els venem als museus, però sempre hi ha sorpreses. La Petita història de la Festa de la Sal de l’Escala o la Petita història de l’arròs del Delta de l’Ebre han estat les dues darreres sorpreses gratificants, ja que la gent ha connectat amb elles i se les han volgut endur a casa. Jo sóc de Terrassa i la Petita història del MNACTEC (Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica) que tenim a la ciutat també ha estat molt esperada.

-Quins són els nous títols que publicareu?
Estem molt contents que la Petita història número 350 sigui de Caterina Albert/Víctor Català. Amb la Pilarín sempre diem que hi falten dones a la col·lecció, ja que tenim grans noms dins la cultura catalana que hi haurien de ser i encara no hi són. En aquesta línia, estem treballant per publicar a la tardor una nova història sobre Juliana Morell, una figura molt interessant i amb una història brutal, que és desconeguda encara per molta gent. També es presentarà a l’abril la Petita història de Joan Serra, coreògraf i ballarí que va revolucionar la dansa dins les escoles, i que està escrita pel periodista Eloi Vila.

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here