Publica la vuitena novel·la “Riu de safirs” (Edicions 62), ambientada a Madagascar on continua oferint un ampli desplegament literari basat en aventures, misteri i una hibridació de gèneres marca de la casa.
Marc Pastor ha demostrat amb les seves novel·les una gran capacitat per hibridar gèneres. A “Riu de safirs” ens ofereix una nova novel·la d’aventures, barrejada amb ingredients de misteri, novel·la negra, elements del fantàstic a més del western.
Confessa que sempre ha fet hibridacions de gèneres “m’avorreixo molt si només tracto sobre un gènere”.
A “Riu de safirs” li dona una volta més i embolcalla la narració amb una capa artúrica “M’apassiona la literatura artúrica i sempre mirava de trobar l’escletxa per poder incloure-la”, finalment ho ha aconseguit amb la darrera novel·la.
El més còmode per a Marc Pastor “seria escriure sempre sobre el mateix i amb el mateix gènere”. Afirma que “Intento forçar el gènere i quan el tinc, el rebento”. L’autor de “La mala dona” assenyala “Jo tinc unes regles i odio fer trampes, però m’agrada rebentar les regles perquè quan tens les regles, a partir d’aquí, és quan pots començar a jugar i trencar-les”.
La novel·la comença a Madagascar l’any 2015, però en realitat Pastor confessa que segurament es remunta molt més temps enllà, concretament a Rambla Catalunya de Barcelona i a la casa dels seus avis, quan passava les tardes de dissabte veien westerns, un dels gèneres preferits dels seus avis, a la televisió. Es tracta segons confessa “d’una mena d’educació sentimental, visual i cultural que vaig anar rebent i és el causant que jo escrigui westerns”. La seva literatura recorda “Sempre escric westerns barrejats en novel·la negra, fantàstic o ciència-ficció, però la meva base sempre és tornar a les pel·lícules d'”indis i vaquers” que veia aquells dissabtes a casa dels seus avis.
El títol de la novel·la també és un homenatge a “Río Bravo” de Howard Hawks protagonitzada pel mític John Wayne, tot i que assenyala que també “Hi ha molt Sergio Leone i també de la pel·lícula Yojimbo de Kurosawa“.
L’any 2014 Marc Pastor i la seva companya van viatjar a Madagascar on es van estar tres mesos. Assegura que Madagascar és “un xoc cultural molt important perquè per molt que t’ho preparis o t’ho imaginis és un canvi en tots els nivells”.
El 3 de gener de 2015, recorda “em trobava de viatge amb la família a Madagascar. Recorríem en cotxe el país des de la capital fins a les platges del sud i aquell dia dúiem massa quilòmetres. Estàvem en un indret preciós, al Parc d’Isalo, al bell mig del desert. L’Andry, el nostre conductor (i àngel de la guarda) ens va preguntar si volíem veure safirs. Va conduir el 4×4 fins a una ciutat enmig del no-res. Era Ilakaka, la ciutat dels safirs. Encara no sabíem que les guies turístiques recomanaven no aturar-s’hi.”
Marc Pastor confessa que es van deixar la guia a casa “Si l’haguessin portat haguessis vist l’advertència en negreta i majúscules “No Parar a la Ilakak”.
Quan van arribar a Ilakaka “tot de mainada ens va encerclar quan vam baixar del vehicle per entrar al ranxo on hi havia instal·lat un show-room de pedres precioses. El regentaven un parell d’homes del sud-est asiàtic i nosaltres n’érem els únics clients; no teníem cap intenció de comprar res. En sortir, ho vaig veure: un home amb granota paramilitar i ulleres de mirall conduïa una moto de trial. Duia un kalàixnikov creuat al davant, i a l’esquena hi havia asseguda de costat una noia amb un vestidet curt d’un roig llampant. Era com una escena d’una pel·lícula de l’oest, traslladada al present. Allà hi tenia la llavor d’una novel·la, i tenia clar que havia de ser un western.”
EL CORVOVERS I EL JOC ALS SEUS LECTORS MÉS FIDELS
En aquella època, Marc Pastor estava escrivint la novel·la “Farishta” “una novel·la molt condicionada a Madagascar, perquè és la història d’una mare intentant protegir a un fill o una filla que encara no hi és i aquesta mare és una filla adoptiva i és un conflicte sobre la maternitat i del que significa ser mare o filla”. Pastor va continuar escrivint la novel·la, “però vaig deixar una “perleta” del que seria “Rius de safirs” a “Farishta”. És habitual a l’obra de Marc Pastor aquesta interconnexió entre les seves novel·les. Ell l’anomena Corvovers i suposa un joc per als seus seguidors.
“A cada novel·la ofereixo un 2×1, una novel·la amb una història tancada i després si vols continuar llegint, pots llegir altres novel·les meves”. Cada novel·la podria ser una temporada diferent amb gèneres diferents que formen part d’una suprahistòria amb un arc molt gran”.
“NO VOLIA SER UN BLANC EXPLICANT UNA AVENTURA UNA AFRICANA”
Tot i escriure ràpidament la novel·la, al voltant d’un any, “Rius de safirs” ha estat uns anys descansant per la dificultat de trobar un narrador “He trigat sis anys a trobar al Tahiri, el narrador de la novel·la, perquè en feia molta por, anar-me’n a una cultura i país molt diferent i semblar un turista explicant una història des del punt de vista d’un turista”
“No volia ser un blanc explicant una aventura una africana”. Finalment, va aconseguir que fos un “malgaix” qui expliqués la història a una persona que no ho fos, com és la dona francesa del policia Tahiri”
Aquest fet, li permetia explicar moltes coses sobre Madagascar i més encara quan el protagonista és un policia “que em permet que pugui estar a tot arreu i per poder parlar amb tothom i explicar els fets”. Recorda que “és un policia molt diferent dels que havien protagonitzat les meves anteriors novel·les, es tracta d’un policia amb valors ferms perquè en un moment donat de la novel·la ha de prendre una decisió en funció dels seus valors per si compleix o no una promesa”.
L’ESMERALDA, EL PERSONATGE MISTERÍOS DE “RIU DE SAFIRS”
Amb la necessitat de comptar amb un personatge principal prou fort i misteriós va aparèixer l’Esmeralda, un personatge que té la capacitat de preveure les morts. Duu l aparaula fatalitat tatuada al canell “és un personatge ferit, vulnerable, que fuig endavant. Però el lector havia de veure-la amb els ulls d’algú altre. I aquí entra en joc Tahiri, el tinent de la gendarmeria. Ell, en la seva confessió, és els ulls de l’illa per a un lector foraster, per a un vazaha. En Tahiri ens desplega al davant la vida a Madagascar: la seva duresa i la seva riquesa extraordinària. És el nostre conductor. I guia. I àngel de la guarda”.
En Tahiri està destinat per la família a ser advocat, però fa un gir en la seva carrera en decidir fer-se policia. Fer-se càrrec de la gendarmeria d’Ilakaka esdevé per a ell tot un repte, i posa tots els seus esforços en ser just i eficient.
El Tahiri ha de posar ordre a la comissaria i pau entre les bandes rivals que es disputen el control del negoci de les mines de safirs. Ha de bregar amb els dahalo, un poble nòmada de lladres de bestiar que de passada assalten tothom qui troben pels camins, i amb la màfia indonèsia liderada pels germans Thongkham, amos de casinos i del bordell, que actuen sense escrúpols per tenir el control de tot.
Un dels objectius de Marc Pastor era escriure una novel·la realista i rebaixar els elements del fantàstic “És una novel·la que intento que sigui realista a l’escenari i ambientació, però el fantàstic ho és i va creixent fins que acaba d’explotar”, assenyala l’autor.
“Riu de safirs” no només és una hibridació de gèneres “també és una fusió de la cultura malgaix amb la més profunda cultura europea”. Una manera de trencar amb aquesta “merda de colonialisme que tenim establert”. Malgrat la situació que descriu a la novel·la, recorda que “Madagascar és un país riquíssim, fèrtil i extraordinari que és esclafat per potències colonials que el tenen comprat i no el deixen créixer”.
I reprenent la literatura artúrica la població d’Ilakaka serà el Camelot, un regne aïlla on les regles funcionen d’una altra manera amb uns policies que serien una imatge dels cavallers del llegendari Rei Artús. La misteriosa Esmeralda tanca el cercle artúric fent una recerca del Grial.
“VOLIA FER MÉS UNA GRAN PRODUCCIÓ QUE UN WIM WENDERS”
La fórmula de Marc Pastor és molt clara “Vull, entretenir i que la gent s’ho passi bé i per aquest motiu explico una història en Cinemascop. Em costa el mateix pressupost escriure sobre un escenari exòtic que escriure al Raval”. Recorda que “Tota la ficció és combustible per escriure, la meva feina a la científica també em dona idees i fins i tot veure pel·lícules”
A Riu de safirs, assenyala “volia fer més una gran producció que un Wim Wenders”. Escriptor, però també lector “M’agrada molt llegir perquè és combustible per la ficció”.
I parlant de cinema, de moment li preocupa poc el fet d’aconseguir que les seves novel·les s’adaptin al cinema “Quan vaig començar a publicar l’any 2007 tenia la fantasia que s’adaptessin al cinema, però recordo que després de publicar Bioko parlant amb els germans Pastor em van dir que feia pel·lícules molt cares”. Pastor no busca que l’adaptin al cinema “faig el que m’agrada i escriure fent espectacle i en gran format”.
“FARÉ LA MALA DONA 2”
Després de disset anys des de la publicació de “Montecristo”, la seva primera novel·la confessa que “continua l’esperit juganer, perquè soc el mateix Marc que jugava amb els He-man’s i els G.I. Joe. Continuo jugant amb els ninos, però en comptes de fer-ho a l’habitació ho faig escrivint”.
Una confessió de cara als seus lectors “Faré una “La mala dona 2, la tinc tota planificada, però no s’assemblarà gens a “La mala dona”.
El Corvoverso continua després de Montecristo (2007), La mala dona’ (2008), Premi Crims de la Tinta, ‘L’any de la plaga’ (2010), ‘Bioko’ (2013), ‘Farishta’ (2017), ‘Els àngels em miren’ (2019), ‘L’horror de Rèquiem’ (2021) i Riu de safirs (2024).
