L’escriptor analitza la novel·la L’any que vaig estimar Ava Gardner de Jordi Solé, obra guardonada amb el premi Prudenci Bertrana 2023.
Us volia fer una confessió. M’he ben enamorat. Però no pas de l’Ava Gardner com li passa al protagonista de la novel·la d’en Jordi Solé, que acaba de guanyar el premi Prudenci Bertrana, i que es titula “L’any que vaig estimar Ava Gardner” (Columna) sinó que m’he ben enamorat de la novel·la. I us explicaré el perquè fins allà on pugui per fer-vos-en venir moltes ganes de llegir-la. És un homenatge al cinema des de la literatura estant, és un homenatge a tota una època, sobretot la que va viure la Costa Brava gràcies a la relació d’amor entre Hollywood i aquest racó, llavors idíl·lic i paradisíac, del nostre país. El de Tossa de Mar els anys 50 va ser el primer rodatge que la gran i potent indústria nord-americana del cinema fa al nostre país. Va ser aquell de Pandora i l’holandès errant amb Ava Gardner i James Mason.
La novel·la ens capbussa en aquella època i en l’instant que arriba tota aquesta patuleia a Tossa de Mar i ho veiem des del punt de vista d’en Pol, el fill adolescent de l’Heather, la cuinera de l’hotel Àncora, on s’allotja tot l’equip de rodatge. Després també se n’aniran a filmar a S’Agaró i a Girona, però tota l’acció es desenvolupa allà, al quarter general que és l’Àncora de Tossa.
I per mi que qui ens expliqui la història sigui en Pol, és un molt bon plantejament. Com que la seva mare és anglesa, ell és l’únic que parla anglès i és el pont, el traductor, el facilitador entre “els del cine”, com els bategen, i la gent de Tossa. Perquè justament en els personatges secundaris, la gent de Tossa és on hi ha l’autenticitat de la novel·la. Des d’en Pere, un pescador que els deixa la barca per una seqüència a la Isabel, la majordoma que tenen la Gardner i la sa germana quan viuen en un xalet extraordinari. O en Manel Fàbregas, el fabricant de records local que és clau en aquesta història. Sense oblidar en John Bryant, Bappie Gardner o l’Albert Lewin, de la part americana. A través d’en Pol serem testimonis del que passa dins i fora d’aquest rodatge.
Fareu un viatge a la Catalunya dels anys cinquanta que volia començar a respirar i mirar enfora mentre el franquisme era ben present i on el cinema made in Hollywood feia somniar a diverses generacionsVeurem i serem conscients que suposa tenir una gran estrella com la Gardner rondant per casa, pel poble i veure que és una persona com qualsevol altra, que té sentiments, que valora les persones pencaires, que es fa estimar per com és i no per com el cinema ens volia fer veure com era.
A través del relat, de la descripció, dels diàlegs us farà l’efecte que sou dins d’una pel·lícula. I això és gràcies a com Jordi Solé ha escrit aquesta història farcida amb diverses històries d’amor. D’amors de rodatge, com llegireu. Perquè no només hi ha la història d’amor coneguda d’Ava Gardner i Frank Sinatra– i perquè La Veu va viatjar fins a Tossa-, sinó que també hi ha la pretesa relació d’Ava Gardner i Mario Cabré– un ardit perquè la premsa parlés del film o no?-; entre en Pol i la Marta Puig, la filla de l’amo de l’Hotel Àncora; la història de l’Heather i… fins aquí puc llegir. Perquè us toca a vosaltres descobrir les diferents històries d’amor que s’entrellacen en aquesta novel·la que val molt la pena.
En Pol ens explica i ens fa partícips d’una part important de la seva vida, el pas de la infantesa a la joventut que coincideix amb aquell any que va estimar Ava Gardner. I ens reconeix que aquell amor d’estiu, de rodatge, va ser irrepetible perquè” les coses perfectes només es poden fer malbé”. Ho admet, anys més tard quan s’assabenta per les notícies de la mort de l’actriu i es pregunta què hauria passat si al cap dels anys, quan ja tenia edat per festejar-la de veritat, s’hagués presentat davant seu per dir-li que encara recordava aquell petó. I que si ho feia era perquè va ser de veritat i perquè no era un petó de pel·lícula.
Martí Gironell és periodista i escriptor.
Ha publicat les novel·les ‘El pont dels jueus’, ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’, ‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján), ‘Paraula de jueu’ la continuació d’El pont dels jueus’, “El fabricant de records” (Premi Prundenci Bertrana) i els àlbums il·lustrats “Un talp al meu jardí”, “Un talp a l’Antic Egipte” i “Un talp a l’Antiga Roma”.
