Conferències, exposicions, projectes editorials, acadèmics i educatius serviran per divulgar la vida i l’obra de l’autor l’any 2018.

Anna Maria Villalonga, Comissària Any Pedrolo. Foto Ana Portnoy

L’any 2018 coincidint amb l’aniversari del seu naixement, el Govern de la Generalitat ha dedicit commemorar l’efemèride amb diferents actes que serviran per divulgar la vida i obra de l’autor.
Anna Maria Villalonga serà la Comissaria de l’Any Pedrolo i comenta a L’Illa dels Llibres la importància de la seva obra i per què cal reivindicar-la.

Com va descobrir a Manuel de Pedrolo?
Em contra del que li ha passat a la majoria de lectors, jo no vaig descobrir Pedrolo a través de Mecanoscrit del segon origen, sinó a través d’una novel·la molt més complexa i compromesa, Totes les bèsties de càrrega. Després, ràpidament m’hi vaig enganxar.  Recordo molt bé que em subjugaven els seus títols. Encara em subjuguen. Els trobo molt imaginatius, molt suggeridors. Em van cridar l’atenció de seguida i em van engrescar a llegir.

Què representa ser la comissària de l’Any Pedrolo?
Ser la Comissària de l’Any Pedrolo, amb un mandat oficial del  Govern de la Generalitat, és un honor enorme, però també una gran responsabilitat. Significa molta feina, un repte extremament il·lusionant que comporta capbussar-se de nou en la immensa producció de l’autor i treballar per tal que arribi a tot arreu.

Suposo que l’Any Pedrolo vol demostrar que és molt més que l’autor de ‘Mecanoscrit del segon origen’.
Sí, per descomptat. I això sense menystenir el valor de Mecanoscrit, una obra que ha donat a conèixer Pedrolo a generacions i generacions de lectors. Però Pedrolo va escriure tant que és necessari, per fer-li justícia, mostrar-lo al món en tota la seva dimensió. La producció de Pedrolo  ̶ que abraça totes els gèneres literaris, de la poesia al teatre, del conte a la novel·la, dels articles als dietaris‒ no te l’acabes mai. Estic convençuda que la majoria de la gent no se’n fa una idea. I aquest és un altre dels desafiaments que tenim en l’any del centenari. Obrir portes, divulgar, estudiar, reeditar. Aconseguir despertar en un sector ampli de possibles lectors el desig d’apropar-se a Pedrolo des de posicions diverses, des d’interessos i gustos literaris diferents. El camp per recórrer és inabastable.         

El nom de Manuel de Pedrolo anirà lligat a la novel·la més venuda en català El mecanoscrit del segon origen, que avui en dia, encara contínua despertant curiositat a milers de lectors.

Tot i ser conegut per les seves novel·les, Crèdits humans, Totes les bèsties de càrrega, Mecanoscrit del segon origen, Cendra per Martina, Pedrolo també va destacar pels seus contes, que l’any 2009 van ser recollits per l’escriptor Jordi Coca, a Vint-i-vuit contes (Ed 62).

Des dels seus inicis, el 1953, fins a la seva mort, el 1990, Pedrolo va publicar gairebé cent obres amb temàtiques diferents com poesia, narrativa, teatre, periodisme i assaig, Manuel de Pedrolo va treballar com a traductors d’autors francesos, nord-americans i va publicar les novel·lesa més de dirigir la col·lecció de novel·la negra La cua de palla.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1979 Premi Joanot Martorell, amb Estrictament personal, Premi Sant Jordi per Balanç fins a la matinada, Prudenci Bertrana, per Estat d’excepció.

Per què cal continuar reivindicant la seva obra?
Com a investigadora i professora de literatura, he de començar dient que tenim l’obligació d’exhumar, conèixer a fons, catalogar i estudiar tota la nostra tradició literària i artística. És una qüestió que no admet rèplica, aplicable a totes les branques del saber.
Dit això, al cas de Pedrolo cal afegir-hi com a mínim cinc raons bàsiques i indiscutibles, que no úniques.

Quines són aquestes cinc raons?
En premi lloc, la seva contribució ingent a la literatura catalana del segle XX, amb el conreu, com ja he dit, d’una variada gamma de gèneres i tipologies literàries (sense oblidar les traduccions). També la seva voluntat explícita i decidida d’atorgar un caràcter de normalitat a la literatura en llengua catalana en un moment en què no resultava gaire senzill. És a dir, la lluita per fer lectors, per apropar els textos en català a un sector ampli de gent.
De Pedrolo també podem destacar la seva modernitat no només de contingut (va escriure sobre qüestions que li van costar una persecució constant de la censura) sinó també estètica, innovadora, plena d’originalitat i de jocs purament literaris, artístics, retòrics. Una aportació complexa que molta gent desconeix, inclòs també un profund cantó filosòfic i existencialista.

Per últim cal assenyalar la potencia de la seva veu. La irrenunciable càrrega ideològica dels seus escrits, la honestedat de pensament, la insubornable tasca de denúncia i de posicionament crític en relació amb el país, amb la injustícia, amb la diferència de classes.

Però sobretot  cal seguir reivindicant la seva obra  perquè és una assignatura pendent imperdonable. Tothom sap qui és Pedrolo, tothom sap reconèixer-lo en una fotografia, però molt poca gent coneix el seu llegat a fons.

Un dels objectius és aconseguir el reconeixement acadèmic. Per què creu que no l’ha tingut?
És un tema complex, no sempre fàcil d’explicar. La Universitat és un món elitista per naturalesa, on allò que està per damunt de tot és el cànon. Has de formar part del cànon cultural establert per tal d’entrar-hi. I el cànon, em temo, mai no és innocent i acostuma a resultar molt restrictiu. Hi ha un bon nombre d’autors que no formen part, o només de passada, dels programes acadèmics. Alguns resulten especialment incòmodes. Pedrolo n’és un bon exemple.
La seva vinculació amb els gèneres populars, la seva veu d’una sinceritat crítica sense fissures, la seva voluntat de transgredir a tots els nivells, no van ser fàcils de pair a mitjan segle XX, quan des de l’elit intel·lectual es defensava la idea que, per prestigiar la literatura en llengua catalana, havíem de conrear bàsicament allò que hom considerava “alta” literatura. Pedrolo pensava el contrari. Pensava que “normalitzar” volia dir treballar totes les manifestacions literàries possibles, cultes i populars, pel tal de fer lectors i posseir allò que qualsevol tradició literària posseeix: una oferta àmplia.

Amb això no vull dir que la seva obra no tingui una clara dimensió culta i profunda, però anava molt més lluny, molt més enllà. Parlava de qüestions agosarades d’una manera agosarada. En el fons, tot plegat és una mica contradictori.

Podem dir que Manuel de Perdolo va ser un autor popular.
Pedrolo va ser molt popular, malgrat no prodigar-se pràcticament en la vida pública i molt menys en els centres de poder. Va obtenir tots els premis del país, inclòs el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1979.

Per sort, les coses en el món acadèmic fa temps que van canviant. Hi ha voluntat que així sigui, sobretot en l’àmbit de la literatura contemporània, però no és d’un dia per l’altre. Amb tot, durant l’Any Pedrolo se celebraran dos Congressos Universitaris al voltant de la figura i l’obra de l’autor. Un a la Universitat Autònoma i un altre a la Universitat de Barcelona. Serà una bona oportunitat per parlar-ne a fons.

El missatge i l’obra de Pedrolo encara té vigència en l’actualitat. On creu que rau aquesta vigència?
Pedrolo té una clara vigència ideològica, remarcada sens dubte per la situació política que estem vivint a Catalunya. Ell defensava fa dècades, gairebé en solitari (si més no públicament), molts dels posicionaments que ens han situat en el  moment actual. Era un home d’esquerres, independentista, ateu, antimilitarista, crític amb el totalitarisme, lluitador per la llibertat. Tanmateix, considerar que la seva vigència se centra només en aquest tema em sembla injust i restrictiu. És cert que Pedrolo havia declarat que la seva obra estava al servei del país i que, si no haguéssim viscut sota el jou espanyol i franquista, segurament hauria escrit coses diferents. Però no podem oblidar que, paral·lelament, va ser un experimentador literari, un creador potent i modern, innovador i original.


Manuel de Pedrolo també va ser un autor molt compromès políticament.
Ho va ser en totes les seves activitats i en tota la seva producció. Cal recordar també el Pedrolo articulista, absolutament compromès en els seus escrits a l’Avui o al Diario de Barcelona, per exemple.

Va publicar més de 120 obres i nombrosos articles. Des de novel·la negra o la ciència ficció. Sense cap mena de dubte va ser un autor tot terreny.
Sí, clarament. Pedrolo sabia, i volia demostrar-ho, que la llengua catalana era absolutament vàlida per a qualsevol tipus de manifestació literària (culta, popular, infantil, juvenil, poesia, narrativa generalista, narrativa de gènere, teatre). Per això experimenta amb totes les possibilitats, des del negre a la ciència-ficció, des de la novel·la eròtica al teatre de l’absurd, des del conte i la poesia a la narrativa de tesi.
I també per aquest motiu la seva tasca com a traductor resulta tan important i útil.


Sovint ser un autor prolífic està mal vist. Creu que aquest fet va jugar en contra de Pedrolo?
Segurament. Em sorprèn molt quan em fan aquesta pregunta, que sempre acaba sortint. Tot lliga amb allò que dèiem abans dels prejudicis elitistes. Al llarg de la història de la literatura universal trobem autors de tota mena. N’hi ha de molt prolífics, n’hi ha que no. Tenim autors excelsos amb una sola obra, o d’altres com Lope de Vega i Georges Simenon que van escriure pels descosits (poso aquests dos exemples perquè són coneguts de tothom i prou diferents, en època i característiques).
És evident que, enmig de tants títols, és gairebé impossible que tots assoleixin el mateix nivell de qualitat i d’excel·lència. Però això em sembla tan obvi que no cal ni esmentar-ho. Resulta trist que haver escrit molt li vagi en contra a Pedrolo. La seva obra té una clara voluntat de servei i això no ho podem oblidar.

En aquests moments s’està preparant reedicions de la seva obra i fins i tot l’any Pedrolo podria comptar amb algun text inèdit de cara a Sant Jordi.
Sí, això és molt important. No fa sentit la celebració de l’efemèride de la vida o la mort d’un escriptor si no va acompanyada d’allò fonamental: la visibilització dels seus textos.
Hi ha moltes obres de Pedrolo a hores d’ara descatalogades, difícils de trobar, en edicions molt antigues, etc.
El fet que de cara al centenari apareguin reeditades quasi una vintena de novel·les, alguna traducció, un inèdit que arribarà i del qual prefereixo no avançar res, una biografia, un recull de textos de no ficció i diversos estudis crítics, algun també amb material inèdit, és fonamental per vertebrar l’Any. N’estem molt contents.

Quines activitats es programaran durant l’Any Pedrolo?
Ara mateix no puc confegir una llista sense deixar-me coses i sense cometre inexactituds, perquè en moltes de les activitats hi estem treballant ara mateix. Puc dir que seran molt variades, que es bellugaran en àmbits diversos (Universitats, Instituts, Biblioteques, Festivals, Ajuntaments).
Hi haurà exposicions, lectures, presència a les xarxes, premis literaris, alguna representació teatral. L’activitat de la Fundació Pedrolo, amb l’Espai Pedrolo com a eix, i la feina d’Adelais de Pedrolo (la filla de l’autor) i de membres de la Fundació que fa molts anys que treballen per reivindicar i posicionar l’autor, en són figures claus. Em refereixo a grans experts com Antoni Munné-Jordà i Anna Moreno-Bedmar. Tots plegats formem un equip que provarà de dur a bon port un Any Pedrolo que ha de ser fantàstic. Així ho vol també la Institució de les Lletres Catalanes. Laura Borràs, la seva directora, ha lluitat molt perquè així sigui.


Com es pot fer arribar l’obra de Pedrolo als nous lectors?
Una de les fites bàsiques de la celebració del centenari és aquesta. A mi m’agradaria aconseguir que el rellegissin els qui ja el coneixen, que s’aproximessin a les obres que no han llegit abans, i sobretot crear nous lectors, tant entre la gent gran com entre el jovent. Per això creiem important promoure la seva figura als centres de secundària i a les escoles en general.
Sens dubte, ens bellugarem molt en aquesta direcció. Però també pensem que fer visible Pedrolo a les xarxes, en activitats lúdiques, lectures compartides o rutes literàries pot ser un molt bon al·licient.

Per acabar, podria definir amb una frase Pedrolo?
Honest, sincer, tímid, íntegre, insubornable. Un català de soc-arrel que va viure per a la literatura i al servei del seu país. Un gran escriptor, sensible i valent.