El 17 d’agost de 1942 moria a Auschwitz l’escriptora francesa.
70 anys després de la seva mort al camp de concentració d’Auschwitz, el llegat de l’escriptora Irène Nemirovsky continua ben viu.
Les editorials La Magrana i Salamandra han reeditat bona part de la seva obra. Es tracta d’una escriptora que cal reivindicar gràcies a una literatura de gran qualitat.
L’hem conegut gràcies a novel·les Suite francesa on descriu l’èxode que van haver de patir molts francesos el mes de juny de 1940.
Les relacions familiars i el retrat d’una època formen part de l’univers Némirosky amb grans novel·les com David Golder, Jezabel o El ball
Nascuda a Kiev l’any 1903, Irène Némirovsky era filla d’un ric banquer jueu ucraïnès, Léon Némirovsky. L’inici de la Revolució Russa va fer que la seva familia fugís a Finlàndia l’any 1918 fins arribar més tard a França.
Tot i haver nascut a Ucraïna, l’educació de l’escriptora va ser en francès. L’any 1926 es va casar amb l’enginyer Michel Epstein, amb qui tindria dues filles.
La primera novel·la que va publicar va ser ‘’Le malentendu’’però l’any 1929 publicaria David Golder, que es va convertir en un èxit que va aconseguir adaptacions al teatre i al cinema.
Malgrat la seva posició i èxits literaris l’any 1938 el govern francès li va denegar la nacionalitat francesa.
Arran de les lleis antisemites i l’arribada dels nazis a França, el 13 de juliol de 1942 va ser és arrestada pels gendarmes francesos i internada al camp de concentració de Pithiviers, fins arribar a ser deportada al camp de concentració d’Auschwitz, on va morir el 17 d’agost de 1942.
Una literatura basada en les relacions i el retrat d’una època
La darrera novel·la publicada de l’escriptora Irène Nemirovsky és Jezabel. (La Magrana/Salamandra)
El judici a Gladys Eysenach per l’assassinat del seu presumpte amant, un jove estudiant de tot just vint anys, aixeca una enorme expectació a París. L’acusada, una dona madura que es conserva excepcionalment bella, pertany a aquesta alta societat apàtrida que recorre Europa de festa en festa.
Envejada per les dones i desitjada pels homes, Gladys veu com la seva vida s’aireja impúdicament davant del jutge: la seva infància, l’exili, l’absència del pare, el seu matrimoni, les difícils relacions amb la seva filla, la seva fama de femme fatale, la seva fixació amb la bellesa i la joventut …
El públic, impacient per conèixer cada sòrdid detall, no comprèn que la rica i envejada Gladys, comp
romesa amb un atractiu comte italià, hagi perdut el cap per un jove. però la impressió general és que es tractava del seu amant, i que li feia xantatge amenaçant-la d’explicar-ho tot a la seva parella formal.
Vi de solitud, és la novel·la més autobiogràfica de l’escriptora Irène Némirovsky. La novel·la ens descriu el destí d’una família russa refugiada a París.
Publicada a l’any 1935 es centra en la vida d’una noia que intenta fugir del domini de la seva mare, una gran burgesa casada amb un «jueu obscur», per la qual només sent odi.
El ball
De la pobresa a l’opulència de la nit al dia, el senyor i la senyora Kampf decideixen organitzar un ball. La seva filla Antoinette, que acaba de complir els catorze anys, somia assistir-hi. Però la senyora Kampf no té cap intenció de presentar la seva filla, ja crescudeta, als seus admiradors L’Antoinette no premeditarà la seva venjança: la durà a terme immediatament provocant un final dramàtic. La relació entre mare i filla és l’eix central de la novel·la a més de les ganes de reconeixement social a la França de principis de segle XX.
El mestre d’animes.
Publicada el 1939 en forma de fulletó a Gringoire. Nemirovsky ens ofereix una radiografia dels immigrants d’aquel
la època amb el desig de triomfar a l’Europa d’entreguerres.
El mestre d’ànimes es situa a la Niça de1920. Dario Asfar, un metge jove i sense diners, accepta practicar-li un avortament clandestí a una atractiva dona de Nova York a fi de salvar de la misèria Clara, la seva dona, i el seu nadó. És una solució que permet a aquest fill de comerciant vagabund i estranger, de sang grega i italiana, de sobreviure malgrat la indiferència de la clientela elegant de la ciutat. Després d’uns quants anys a Niça i de multiplicar els expedients, a Dario se li acut de sobte una idea genial que l’ajudarà a canviar el seu destí: es converteix en el xarlatà de moda aprofitant l’èxit del psicoanalisis.
David Golder és la història d’un financer jueu rus que viu a París. Està sotmès contínuament als capricis de la seva dona i la seva filla, a qui adora, i per elles perd el cap i la fortuna.
Arruïnat i malalt, tots els que ell creia que l’estimaven l’han abandonat, però David Golder encara no ha dit l’última paraula. Se li presenta una ocasió per tornar a ser ric, i es llança a ultrança a aquesta última aventura. David Golder és el retrat del món dels diners, la tragèdia d’un home ja mancat d’afectes.
