30 Flares 30 Flares ×
L’escriptor publica ‘El secreto de la modelo extraviada’, la nova novel·la protagonitzada pel detectiu boig.

Eduardo Mendoza Illa dels llibres
Eduardo Mendoza es retroba amb el personatge d’’El misterio de la cripta embrujada’’ amb qui ja ha compartit cinc novel·les.

L’escriptor barceloní ha presentat la novel·la als mitjans de comunicació a La Pedrera, que forma part de l’escenari d ‘El secreto de la modelo extraviada’ (Seix Barral), un lloc avui ocupat per milers de turistes però que fa uns anys ningú la visitava i fins i tot estava abandonada.
Eduardo Mendoza ofereix a la nova novel·la dues visions sobre la Barcelona preolímpica i l’actual arran dels records del detectiu boig sobre la mort d’una model en la dècada dels 80. El cas està aparentment tancat però la seva obsessió per intentar resoldre aquella mort vint anys després el portarà a reobrir-lo.

Eduardo Mendoza 02 ILLADELSLLIBRES.COMEduardo Mendoza destaca que els seus personatges estan desencantats, però ell no i per aquest motiu  ‘estic content perquè la ciutat m’ha brindat l’oportunitat d’escriure una altra novel·la“.

Les dues Barcelones que narra Mendoza a ‘El secreto de la modelo extraviada’ segons l’autor ‘’no ha estat una voluntat de fer balanç ni comparació entre les dues barcelones’’
No es tracta en cas com ha volgut remarcar l’autor d’un exercici de nostàlgia perquè no pensa que qualsevol temps passat va ser millor. Mendoza subratlla ‘que amb l’edat s’ha convertit en el contrari d’una persona nostàlgica’’.

Assegura que ‘’la Barcelona d’avui ha canviat molt i malgrat que ja ha desaparegut el barret mexicà de les botigues de souvenirs no m’ agrada i fins i tot m’irrita el tòpic de Barcelona com una ciutat de festes i congressos que donen una imatge de ciutat de ‘baratillo’’.

Barcelona segons Mendoza ‘ha passat de ser una ciutat per on travessaven els cotxes per anar a les platges del sud a ser el destí turístic per excel·lència a tot el món’.
La màscara d’amabilitat que segons Eduardo Mendoza té la ciutat de Barcelona fa que ens impedeixi veure el seu potencial de convertir-se en perillosa pel vessant més dur i violent.

Eduardo Mendoza també aborda a la novel·la temes relacionats amb la corrupció assegurant que ‘no sé si els governants, però sí que tenim els delinqüents que ens mereixem i ens mereixen uns estafadors de poca ”monta” perquè en lloc de fer enginyeria financera fan lampisteria financera’.

Malgrat haver protagonitzat cinc novel·les, el seu detectiu encara no té nom i sobre aquesta qüestió ha comentat que ‘va néixer amb la voluntat de no tenir nom i em diverteix com ho aconsegueix tot, viatjar, menjar, sense disposar de diners’’
Sobre el futur del detectiu assegura no tenir res planejat i la possibilitat d’escriure unes memòries ho descarta ‘crec que no tindrien gens d’interès i penso que ja estan escrites en fragments de les meves novel·les’’ destaca que a les seves novel·les no hi ha filtres i que són ‘’com un fons d’armari’’.

A ‘El secreto de la modelo extraviada’, el seu detectiu boig està acompanyat de la senyoreta Westinghouse amb qui coprotagonitza la novel·la. Es tracta d’un personatge que ha estat Guardia Civil, travesti i defensor de pàtria ”fatistoide”, segons Mendoza ‘el personatge no canvia però sí que ho fa la música que sona en cada moment’’

Eduardo Mendoza 03 ILLADELSLLIBRES.COM
Confessa que es diverteix pensant en les ‘tonteries’ que escriu i que traslladar-ho a les seves novel·les és molt complicat i laboriós perquè ‘’l’humor escrit ha de funcionar com una màquina molt perfecta i requereix un exercici de precisió molt gran’

Un dels trets característics de les novel·les de Mendoza és la utilització del llenguatge col·loquial que adapta segons l’època on situa les novel·les, un exercici que reconeix que li agrada molt.
Assegura que les seves novel·les tractem sempre del mateix i que hi deu haver algun tema recurrent però ho deixa en mans d’alguna persona que decideixi algun dia escriure una tesi doctoral sobre la seva obra perquè li expliqui realment que van les seves novel·les.