El Palau de Maricel de Sitges va acollir el 16 de novembre una jornada de reflexió jornada que va comptar amb un centenar de persones, que representaven la diversitat d’empreses que acull l’Associació.
Al llarg de la sessió es va abordar la importància de la família, la biblioteca, l’escola, la llibreria, internet, les institucions, les editorials, els mitjans… a l’hora de fer més lectors.
La presidenta de l’AELLC, Montse Ayats, va anunciar la voluntat de dedicar una jornada a l’any a la reflexió i va afirmar que “no es busquen solucions miraculoses, sinó simplement tenir temps per pensar”. Malgrat els percentatges millorables, la presidentaha fet una valoració positiva del moment “estem acostumats a picar pedra i és el que continuarem fent”.
La jornada convocada per l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (AELLC) es van tractar temes relacionats amb l’educació, dels límits de la prescripció, de què vol dir llegir, dels límits de la lectura com a experiència, com a oci, com a obligació, com a emoció… i es va evidenciar el contrast que implica el plaer lector, lliure, i el fet d’estar en un negoci, en una indústria.
La jornada va acollir dues taules rodones moderades pel periodista cultural Óscar López i protagonitzades per diferents agents del món del llibre.
L’Illa dels Llibres ha fet una selecció dels tuits escrits durant la jornada de reflexió sota el hàstag de #Editorscat i el compte del Gremi d’Editors a twitter.
Canvi d’habits en la compra de llibres
També es va parlar dels canvis d’hàbits en la compra de llibres, amb un increment de la venda on-line. L’expert en màrketing digital Toni Mata assegurava que “Avui és més fàcil comprar un llibre que mai. El que cada cop tenim menys clar és quin és el llibre val la pena comprar”.
La societat canvia i també la compra de llibres tal i com va assegurar l’expert en maketing digital Toni Mata que apunta a un gran canvi en el procés de distribució de llibres,’’a causa del protagonisme creixent de la venda online i d’actors com Amazon o altres, que alteraran la manara com ara entenem la venda de llibres.’’
Mata oferia quatre recomanacions als editors ”els editors hem de comunicar millor els llibres que recomanem als lectors de forma segmentada; cal redefinir el concepte de ‘novetat’; hem de fer publicitat digital adaptada als nous temps i hem de gestionar bé els newsletters’’.
Quin paper han de jugar les llibreries?
Sobre el model de llibreria i com fomentar l’hàbit lector, Emiliano Ayala, Director General de Casa del Llibre destacava a la jornada “D’aquí a 10 anys una llibreria no serà un magatzem de llibres. Seran espais molt diferents als d’ara, on hi haurà moltes activitats i es primarà l’experiència del client al voltant del món del llibre i la cultura”.
Oblit Baseira, de la llibreria La Casa Anita apuntava que “d’aquí a 10 anys serà important que les llibreries hagin adaptat els espais a les necessitats dels seus clients. A més, serà important que hagi creat una xarxa d’establiments complementaris al voltant”.
Per la seva banda la professora universitària Magda Polo “Jo també m’imagino llibreries molt diferents d’aqui a 10 anys. Amb molts més llibres i més activitats. Un lloc on anar a agafar gust per la lectura més que a comprar llibres”. Polo afegia que “Cal fomentar la formació universitària dels llibreters, de les persones que s’encarreguen de vendre els llibres. Tenim màsters d’edició, però no de venedors de llibres. D’altra banda hem de tenir molt present la diferència entre comprador i lector”.
Maria Teresa Calabús. Llibretera d’El Cucut ha destacat la feina de les llibreries organitzant activitats malgrat no aconseguir tot el suport desitjable “Les llibreries fem un gran esforç en organitzar presentacions de llibres. És decebedor que les editorials no ens enviïn prou exemplars dels llibres que presentem, que no es facin ressò de la presentació, i que ni tant sols ens donin un like a Facebook”.
Com es pot fomentar la lectura?
Oblit Baseira, de la llibreria La Casa Anita feia la reflexió “Abans de preguntar-nos com fer més lectors hauriem de preguntar-nos com crear les circumstàncies perquè es puguin crear lectors. I en això té un paper cabdal l’escola, que encara avui no acaba d’acomplir bé el paper que necessitem que acompleixi.’’ També assenyalava la importància de “Les biblioteques de les escoles son fonamentals. No podem construir un país lector sense tenir això ben clar. Si França és un país capdavanter en lectura és perquè té una xarxa de biblioteques escolars impressionant”.
Mixa, una coneguda booktuber catalana apuntava que cal “transmetre i compartir la nostra passió per la lectura creant comunitats amb els avantatges de les noves tecnologies: ells creen comunitat amb Youtube, Instagram i altres XXSS, no amb ‘clubs de lectura’ tal i com abans els enteniem”.
Per Antoni Dalmases, professor i escriptor, la gran dificultat per fomentar la lectura als joves és que “a les escoles d’avui no hi ha classes de literatura. I el pitjor: no hi ha autèntics professors de literatura. No són professors-lectors, entusiastes que contagiin la seva passió”.
La bibliotecària Antònia Capdevila destacava que “El repte de les biblioteques és arribar als usuaris no lectors”
