El conegut director teatral biografia la vida de Rubianes a ‘Pepe i jo’
Com era Pepe Rubianes en la intimitat? Joan Lluís Bozzo coneixia molt bé a Rubianes i va compartir molts moments més enllà dels escenaris.
Joan Lluís Bozzo va conèixer a Rubianes amb 16 anys quan van coincidir al grup Dagoll Dagom i des de llavors van mantenir una relació força estreta.
Bozzo ens acosta la figura i el personatge del popular l’humorista galaico-català a través de les pàgines del llibre de ‘Pepe i jo’ (Pòrtic).
Joan Lluís Bozzo és un dels membres de les Vídues de Pepe ‘Després de la seva mort, alguns dels amics ens vam constituir en una mena de penya autoanomenada les Viudes de Pepe i ens vam dedicar bàsicament a fer sopars cada cert temps i reivindicar que la memòria del nostre amic quedés plasmada en el nom d’un carrer o d’una plaça de Barcelona.”
El llibre revela detalls poc coneguts de Rubianes i d’altres que el mateix còmic explicava en els seus monòlegs o en les entrevistes que concedia.
A l’escola Pepe Rubianes ja començava a mostrar els seus dots humorístics tal com destaca Bozzo al llibre ”El Pepe havia estat un mal estudiant en les seves èpoques de batxillerat. En ell ja apuntaven les maneres d’un actor burleta i gamberro; sempre dia que la seva vocació pel monòleg d’humor havia sorgit quan un professor de secundària li havia etzibat: ”¡Rubianes, payaso!’ perquè passava l’estona de classe fent ximpleries per fer riure els companys. D’aquest: ”¡Rubianes, payaso!’ en va extreure un monòleg i un llibre que, amb aquest títol explica la seva biografia.”
Rubianes i el públic
Sobre la química entre Rubianes i el públic, Bozzo afirma ‘la connexió empàtica amb els espectadors, era tan forta que si s’hagués posat a pixar en un racó de l’escenari el públic li hauria rigut l’ocurrència”.
El director de Dagoll Dagom destaca que ‘Quan dalt de l’escenari perdia el fil de què explicava, feia veure que les rialles del públic se li encomanaven i no podia para de riure. Aleshores es dirigia als espectadors i els demana que deixessin de riure o no podria continuar, la qual cosa encara motivava una rialla més gran del respectable, i durant aquest lapse ell podia reordenar les idees, resituar-se i continuar endavant.”
‘Pepe i jo’ viatja de Barcelona a Kenya passant per París, Menorca, Sevilla o Cuba, llocs importants en la vida de Rubianes. Importants com també ho eren els records ”Hi ha qui ordena les fotos en àlbums, per èpoques, per viatges…. El Pepe en canvi, penjava les fotografies a les parets de casa seva. Els seus àlbums eren els murs recoberts de fotografies de format estàndard. Li agradava tenir al seu voltant el record de tots aquests instants i aquelles persones”.
La relació amb els amics
‘Pepe i jo’ també aprofundeix en qüestions com, l’addicció al tabac, l’amistat i la relació de Rubianes amb els seus amics ‘Així com el meu amic Pepe gaudia enormement convidant els amics a compartir els seus lleures, a ell li costava molt participar de les esferes privades dels altres. Sempre desitjava que fóssim amics, les amigues, les relacions esporàdiques o més fixes, qui s’integrés en el seu món particular, acosta de pagar-ne ell la factura, però no li abellia mai compartir els mons familiars i particulars de cada un de nosaltres, no li agradava gens anar a dinar o sopar a casa dels amics i ho evitava sempre que podia. Les trobades havien de ser sempre al seu territori de confort, això és, als hotels, als bars, als restaurants.”
Rubianes, talent d’escriptor
Joan Lluís Bozzo afirma que Rubianes podria haver estat un bon escriptor i ens descobreix una col·lecció de llibretes que tenia el còmic ‘El Pepe sempre havia estat tocat per l’escriptura, era un lletraferit, i omplia amb lletra menuda llibretes de butxaca que sempre duia damunt. En un moment determinat, enmig d’una conversa o prenent un tallat a la barra d’un bar, treia la llibreta de la butxaca de la camisa-allí on ara portem el telèfon mòbil. I hi apuntava alguna cosa. No deixava línies en blanc, aprofitava tota la quadrícula del paper per atapeir-la de lletres.”
Rubianes i la mort
Un dels moments que van afectar Pepe Rubianes va ser la dura campanya contra ell després de les declaracions a TV3 sobre la unitat d’Espanya. La reacció de diversos mitjans espanyols va deixar tocat a Rubianes i Bozzo se’n fa ressò al llibre.
El tema de la mort també apareix ”la mort li feia la mateixa por que qualsevol altra persona, però a ell el fet de la desaparició física li afegia un plus de gravetat i desesperança. Jo l’havia sentit discursejar moltes vegades sobre el trist final de Federico Garcia Lorca, un personatge que l’interessava enormement. Més que això: l’obsessionava des de feia anys, més que cap altra cosa.’.
Bozzo també es pregunta sobre què pensaria Rubianes de la situació politicosocial actual. No en dona detalls però segur que seria una opinió que no deixaria indiferent a ningú.
