Les històries del Marquès de Sade inspiren un thriller eròtic ambientat a la ciutat de Barcelona.
La novel·la eròtica viu un fenomen arran de la publicació del bestseller Les 50 ombres d’en Grey de l’escriptora E L James.
Miquel Esteve va molt més enllà de la novel·la eròtica i ens ofereix a El joc de Sade (Edciones B) un proposta que barreja el gènere eròtic, el thriller i novel·la negra.
El joc de sade una novel·la que combina ingredients del thriller i dosis de novel·la erótica Com la definiria?
És tridimensional. Primer: hi ha erotisme i sexe explícit, es combina una historia d’amor amb una de desamor; en segon lloc hi rau intriga i thriller perquè hi ha una trama amb un assassinat i girs inesperats i finalment per a paladars més exigents hi ha un rerefons moral i sofrologic, perquè el personatge juga “el joc” ideat pel marquès fent ascesi dels seus propis valors, una ruta entre el be i el mal, la Vida mateixa…
El joc de Sade és la quarta novel·la que publica i la que ha obtingut més ressó….. Com ho ha viscut?
Amb molta il·lusió. La literatura és bàsicament un joc de seducció i a tot escriptor l’omple seduir els lectors, d’altra banda seria onanisme intel·lectual i no tindria massa sentit. El joc literari és compartir sensacions a través del llenguatge.
El protagonista de la novel·la en Jericó és una persona que ho ha tingut tot i que comença el seu declivi….
És un personatge que com el seu nom apunta (passatge bíblic de les muralles) després de tenir-ho tot a la Vida ho perd tot.
Un capvespre en un bar i escoltant música de la seva época, dels 80, fa un revival de quan era realment feliç i decideix aquella mateixa nit cercar un ambient diferent, tenir un moment explossiu enmig del seu fracàs. El cambrer li proporciona una tarja amb una contrassenya i un mòbil. Hi truca i el citen a mitjanit en un antre del Districte Vell de Barcelona, el Donatien (nom de pila del marquès de Sade).
Un cop allí es veurà inmers en un joc malèvol que, sense adonar-se’n, ja hi estaba jugant en el passat. Cultes subterranis i sexe sense límits…
La novel·la també juga amb la doble moral
Sí, és una novel·la amb pretensions morals, molt valenta! Abraça la virtut a través d’un camí per l’hedonisme. S’alimenta del doble camí que proposa el marquès de Sade amb Justine o els infortunis de la Virtut i Juliette o les prosperitats del Vici. Jericó, el protagonista, haurà d’escollir en el joc en el que es veu atrapat entre virtut o vici.
Durant la novel·la es va repetint la frase res és el que sembla….
Per això mateix de la doble moral. Hi ha persones que semblen una cosa i en són una altra. En la novel·la, el protagonista anirà descobrint que res és el que sembla entre els seus coneguts, amics, esposa, amants… Fins i tot ell s’ha vist presoner fins aleshores d’aquesta trampa de la doble moral que com a societat ens ha dut on som!
Com és el joc de Sade que haurà de jugar el protagonista?
Un joc pressumiblement inventat pel marquès de Sade en el seu període de captiveri a la Bastille de París, el moment en que va escriure “Els 120 dies de Sodoma”. Un joc que pretén perpetuar el seu esperit llibertí a través dels temps, ja que ell, tancat i captiu, era com una cadernera en una mina de carbó! El joc s’institueix en una carta escrita pel propi marquès que va corrent de mans en mans fins a l’actualitat…
En quin moment es planteja escriure el Joc de Sade?
És una mena d’encàrrec! Neix a consequència d’un encàrrec per al recull Crims.cat d’un relat i acaba convertint-se en una novel·la per desig del senyor Joan Bruna. M’ho he passat genial escrivint-la!
Sade és un dels clàssics de la literatura erótica. Com el descriuria?
Fascinant i repulsiu alhora. Brillant i d’ànima corcada per la supèrbia i l’hedonisme. Una ploma excel·lent (“Aline y Valcour” o “La filosofía en el tocador”) i un home controvertit. Un moralista trampós que te la gosadia de simplificar moralment els camins a seguir en la vida amb Justine (virtut) i Juliette (vici).
Ara existeix un boom de la literatura eròtica. Com veus aquest fenomen?
Em sembla fantàstic que L.James hagi obert el forrellat d’aquesta modalitat en decadencia. El sexe és plaer i tant humà com el mateix genoma! A més, en temps de crisi i penúria… l’erotisme és un bàlsam! Potser d’aquí s’expliqui aquesta revifalla i fenòmen sociològic d’en Grey…
Tindrem segona part?
Crec honestament, com a pare seu, que Jericó, el protagonista, es mereix quelcom més!
Miquel Esteve ha publicat les novel·les Heydrich i les agents del saló Kitty (XXV Premi de Narrativa Ribera d’Ebre, Cossetània Edicions, 2008), El Baphomet i la taula esmaragda (XX Premi de Narrativa Vila d’Ascó, Cossetània Edicions, 2009) i Llinatge (Cossetània Edicions, 2010).
