0 Flares 0 Flares ×

Edicions 62 ha publicat una nova edició de l’obra amb una àmplia introducció, a càrrec de la historiadora Rosa Toran a qui L’Illa dels Llibres entrevista

L’obra de Montserrat Roig va provocar un gran impacte social i polític l’abril del 1977.
Era la primera vegada que una obra recollia àmpliament el testimoni dels deportats als camps de concentració nazis. ‘Els catalans en els camps nazis’ havia de ser una obra curta però al final va aconseguir el testimoni de gairebé 50 deportats.

Montserrat Roig era una destacada novel·lista però la seva implicació i compromís la van portar a publicar l’obra que va servir per recuperar la memòria històrica dels catalans i explicar uns fets pocs coneguts i silenciats.

Rosa Toran, Vicepresidenta de l’Amical de Mauthausen i altres camps ofereix a la nova edició una introducció on contextualitza l’obra en el moment històric i actualitza les dades sobre els camps i els deportats.

Què va suposar la publicació ara fa 40 anys de l’obra ‘Els catalans en els camps nazis’?

Va tenir un impacte polític i social molt gran perquè era la primera vegada que hi havia una informació exhaustiva i que atorgava a gent de casa la condició de deportats.
Els milers i milers de noms i sobretot perquè llavors hi havia molts supervivents vius i va poder escoltar-los i fixar el seu testimoni. Era la primera vegada que es feia amb aquesta amplitud i que ara malauradament no es pot fer.

Quin llegat ens deixa 40 anys després de la seva publicació?
El llegat és que és una fita fonamental per mostrar el que va significar la lluita de l’antifeixisme per part dels republicans que marxen a l’exili i que acaben deportats i portar-los a la història de l’antifeixisme europeu.

En l’àmbit intern la publicació va suposar deixar de ser xifres i posar nom i cognoms a les persones que van partir l’horror dels camps de concentració.

Com arriba Montserrat Roig a interessar-se pels deportats?
Va ser l’historiador Josep Benet el principal instigador d’involucrar a Roig en aquest projecte.
Benet estava entestat a mostrar la història oculta d’aquest país i aquest era un vull important i es va fixar en Montserrat Roig perquè havia escrit algun article sobre el tema i perquè a part dels dots com a escriptora va sentir-se molt compromesa i es va adonar que estava fent una tasca que anava molt més enllà de fer una entrevista.
Aquest projecte li reportaria molta càrrega emocional i que no l’abandonaria mai

Montserrat Roig no era historiadora però sí que era una excel·lent escriptora i periodista.
Va treballar amb els testimonis però els va contextualitzar dintre del que va ser la història dels anys de guerra, exili i segona guerra mundial. Es va informar molt sobre el camp de Mauthausen i va situar els testimonis dins d’un context històric.

Com va aconseguir arribar als testimonis?
Les llistes dels deportats no les va fer Montserrat Roig però el que va fer ella és transcriure i publicar unes llistes que estaven a França i elaborades pels mateixos deportats.
Les llistes que tres republicans que treballaven al camp i que un cop van ser alliberats van mecanografiar i fer còpies. Montserrat Roig va fer servir una de les llistes que estaven dipositades a l’Amical de Mauthausen de França.

Havia de ser un llibre més curt del que finalment es va publicar.
Havia de ser un llibre de poca extensió que havia de servir per treure el tema a la llum però quan comença les entrevistes se n’adona que no pot prescindir de ningú, Un deportat el porta a un altre i així va teixint una xarxa molt amplia. El que havia de ser una obra curta es va convertir en una obra monumental que va acabar tres anys en escriure i amb gairebé 50 testimonis.

La diferència més important amb altres estudis que s’han fet és que Roig va tenir l’oportunitat de tractar amb molts supervivents i per primera vegada la deportació es podia historiar, quantificar i documnetar amb llistes de noms i cognoms”.
Montserrat Roig va incloure en el llibre només els que havien mort als camps de concentració i sobretot els de Mauthausen que era on havia les llistes elaborades. Dels altres camps pràcticament no existia informació. Ara sí que podem fixar amb força precisió el nombre de deportats que podríem xifrar en gairebé 10.000, la gran majoria catalans.
Però també és difícil i també ho planteja Montserrat Roig fer una separació entre catalans i no catalans perquè les trajectòries vitals de les persones són molt variades i a vegades el lloc de naixement no significa gran cosa.

Refugiats republicans que buscaven un món millor però que es van trobar una situació complicada a França i  acabarien en un camp de concentració nazi.
A més un cop alliberats dels camps de concentració no va significar la finalització de la seva tragèdia perquè van patir més persecució els que van retornar Espanya perquè el règim de la dictadura els seguien considerant com els rojos i els enemics.
La seva tragèdia era doble al patir l’exili als camps i el menyspreu i l’oblit a casa seva.

No tots els supervivents van estar disposats a donar el seu testimoni.
Hi ha més supervivents que no han parlat sobre el que van patir i experimentar en els camps.
Els que van parlar i va donar el seu testimoni va ser una minoria. Les víctimes tenen dret a callar i per molts reprendre les seves vides passava per intentar encara que íntimament no fos possible, no oblidar i no parlar del tema.
Els testimonis que després van convertir la seva experiència en lliçó van ser minoria i alguns no van explicar res fins al final de la seva vida.

L’Amical de Mathausen ha lluitat per mantenir el testimoni dels supervivents.
Nosaltres després d’un relleu generacional hem canviat i formen part de l’Amical familiars i amics dels supervivents.  La tasca està adreçada als joves a través de xerrades i visites als camps de concentració.
Treballem a través d’una xarxa anomenada ‘Mai més’ que aplega a força ajuntaments de Catalunya i l’estranger per intentar que el jurament del Mai més es renovi.

Com reben els joves aquesta informació?
Hi ha molt desconeixement perquè no està totalment integrat el tema de l’Holocaust i la deportació dins dels currículums escolars.
Està sempre molt vinculat al que els professors volen donar-los. La majoria de joves estan impactats per les imatges i fins i tot amb una certa fascinació. Però el més impactant és la proximitat i posar cara i nom als deportats del seu poble. Aquesta és una tasca important veure com el milió de víctimes es converteixen en persones que tenen un rostre. Aquest fet aporta uns moments de reflexió molt importants.

Què ha representat per a vostè fer la introducció i col·laborar en la nova edició del llibre?
Era una obligació i un deure per la importància de l’obra perquè la reedició era necessària. Montserrat Roig no només va acabar el seu compromís un cop enllestida l’obra. Sempre va estar molt vinculada d’una manera molt solidària assistint a l’Amical. Lluitant com van fer molts deportats perquè l’associació és legalitzes. L’Amical es va fundar l’any 1962 en plena clandestinitat i no es va poder legalitzar fins a l’any 1978.
Roig va lluitar molt per aconseguir-ho i per això va ser  una persona molt important.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here