Una visió personal és la poesia que ha creat la poetessa Marta Pessarodona per celebrar avui 21 de març el Dia Mundial de la Poesia.
El poema s’edita amb un opuscle que es distribuirà, avui a les àrees de servei de les autopistes, a les biblioteques de tot el país i a la xarxa de centres del Consorci per a la Normalització Lingüística.
L’opuscle també es podrà obtenir en les diferents accions de celebració del Dia Mundial que es preparen a les poblacions d’arreu de Catalunya.
Marta Pessarrodona, recentment guardonada amb el Premi Nacional de Cultura en Literatura, ha estat l’encarregada d’elaborar expressament per a l’ocasió el poema en català Poesia: una visió personal, que es traduirà a vint llengües; les oficials de Catalunya i algunes d’escollides entre les que parlen altres ciutadans del país: armeni, alemany, amazic, anglès, àrab, castellà, danès, eslovè, francès, fula, gallec, hebreu, hindi, mandarí, persa, romanès, sard, serbi, serer i urdú.
Poesia: Una visió personal
Al principi hi havia la Paraula
Sant Joan 1:1
Tal com va dir el prevere de les Mallorques:
guaita l’horitzo de les coses futures.
Enlla de l’Atlantida, una poeta va predicar
que tambe pel passat pot fer-hi via.
Sabem que tot s’hi val si res no es mentida.
En el principi es la paraula i molt mimada.
Un subdit britanic ens va ensenyar
que podiem envellir als trenta anys:
la reina d’ulls metamorfosats en perles,
en un mes de risc i crueltats variades.
A casa, un dandi ens escrivia l’epitafi:
el fred era ben a prop i un polsim de melanconia.
L’angel, el del sant poeta, el de la creu,
per sort, ens va assenyalar ja de petites.
Despres, l’hem hagut de venerar, cercar,
per a cadascuna de les seves visites.
Ningu no ens va prevenir de l’alt risc que corriem.
Ningu no ens va avisar que tot i tot canviaria.
Es sempre la passio. A la prosa,
encara que florida, hi va l’amor.
Es el cim de la piramide literaria i,
envejosos, la vesteixen de parenta captiva.
Llir entre cards de la nostra tradicio, del nostre cavaller.
Rosa amb espines que fan brollar, amb sort, sang divina.
Marta Pessarrodona
Per a més informació sobre els actes del Dia Mundial de la Poesia a Ctalaunya podeu consultar el bloc http://diamundialpoesia.wordpress.com/
En Panamá, las palabras aladas de sus poetas han estado desde la madrugada en el aeropuerto de la capital. Con permiso de la autoridad, han declamado sus poemas y han ofrecido a los viajeros que marchaban barcos y aviones de papel que al desmontarse mostraban poesías impresas
Al grup del Facebook ens han comentat els poetes i poetesses preferits
http://www.facebook.com/illadelsllibres
Lluis Gil M. Rosa Font “Un lloc a l’ombra”
Binta Ndao CORAZÓN Y ALMA
Cósimo Polisena Bateau Ivre …. de Artur Rimbaud …… y …… L’infinito de Giácomo Leopardi
Paula Jarrin Alfonsina Storni
Montse Borràs Huguet El quasi oblidat SALVADOR ESPRIU…i JOAN MARGARIT.
Roser Padros Montserrat Abelló, Alejandra Pizarnik, Maria Beneyto que va morir fa pocs dies, Salvador Espriu, i sempre, sempre, sempre MIQUEL MARTI POL, i molts mes
Antoni Picazo L´últim d´Anna Montero, “Teranyines”.
Montserrat Brau Un de relativament nou: No era lluny ni difícil, d’en Margarit.
Maria Nunes Gabriel Ferrater, “Les dones i els dies”. J.V. Foix, “Sol i de dol”. Joan Margarit, “Càlcul d’estructures”. Joan Vinyoli, “Domini màgic”….
Eduard Márquez ”La voz a las tres de la madrugada”, de Charles Simic (DVD Ediciones).
Noemí Amorós ’Els homes primer, si es home, i després les dones, i al contrari’ de Josep Vicent
Núria Espelta Gerard Vergés: ‘L’ombra rogenca de la lloba’ (Premi Carles Riba), ‘Long play per a una ànima trista’, ‘Lliri entre cards’, ‘La insostenible lleugeresa del vers’…
Mercè Pomer Maria Mercè Marçal!!! Cau de llunes, El meu amor sense casa
Jesús M Tibau Gerard Vergés
Ruth Segado Salvat: El poema de la rosa als llavis.sempre, sempre, sempre…i el gran Màrius Torres: “Tota la meva vida es lliga a tu… com en la nit, les flames en la fosca”
.
Josep Gironès Descarrega Olga Xirinacs. La seva Óssa Major pot ser el llibre de poesia de capçalera.