Haurem d’esperar a la tardor per veure la sèrie basada en l’obra de Gabriel García Marquez.
Publicada en 1967, Cent anys de solitud és una de les obres emblemàtiques de Gabriel García Márquez, guanyador del Premi Nobel de Literatura en 1982. Considerada una obra mestra de la literatura hispanoamericana i universal i d’enorme repercussió popular, compta amb més de 50 milions d’exemplars venuts i traduccions a més de 40 idiomes.
Netflix estrenarà a la tardor la sèrie basada en la novel·la de Gabriel García Márquez. En el primer avançament de la plataforma podem escoltar la veu d’Aureliano Babilonia desxifrant el mític diari de Melquiades ens trasllada a Macondo amb la imatge del coronel Aureliano Buendía davant l’escamot d’afusellament, on havia de recordar aquella tarda remota en la qual el seu pare el va portar a conèixer el gel. A més, presenta imatges de l’èxode que van emprendre José Arcadio Buendía i Úrsula Iguarán en la cerca de la felicitat i fugint de la maledicció familiar.
La sèrie, de setze episodis ha comptat amb el suport del fill de l’escriptor colombià, Rodrigo García
Sota la direcció de Laura Mora i Alex García López, Cien años de soledad representa un dels projectes audiovisuals més ambiciosos . La sèrie ha estat rodada íntegrament en espanyol i a Colòmbia i amb el suport de la família de Gabriel García Márquez. El repartiment de la sèrie està encapçalat per
Claudio Cataño (Coronel Aureliano Buendía adulto), Jerónimo Barón (Aureliano Buendía niño), Marco González (Jose Arcadio Buendía), Leonardo Soto (José Arcadio hijo), Susana Morales (Úrsula Iguaran), Ella Becerra (Petronila), Carlos Suaréz (Aureliano Iguarán), Moreno Borja (Melquiades) i Santiago Vásquez (Aureliano Buendía adolescente).
La història es desenvolupa en el fictici poble de Macondo, un lloc on la realitat i la fantasia s’entrellacen de manera sorprenent. Al llarg de set generacions de la família Buendía, García Márquez teixeix una trama que abasta amor, guerra, política i destí. La narrativa fluida i evocadora de l’autor transporta el lector a un món vibrant i surrealista, on allò quotidià es barreja amb allò extraordinari.
El realisme màgic està intrínsecament entrellaçat en l’obra. Els elements màgics, com ara els personatges que volen, la pluja que cau durant anys sense parar, o la dona que ascendeix al cel mentre planxa, es presenten de manera natural i s’accepten com a part del teixit de la realitat de Macondo. Aquesta fusió de la realitat i el fantàstic permet a García Márquez explorar temes complexos com la soledat, el temps i la memòria d’una manera única i potent.
A més del seu impacte literari, Cien años de soledad és una obra profundament política i social. A través de la història de Macondo i la família Buendía, García Márquez reflexiona sobre la història d’Amèrica Llatina, des de la conquesta espanyola fins a les dictadures del segle XX. La novel·la també aborda temes universals com el poder, la corrupció i la recerca d’identitat en un món canviant.
La influència de Cien años de soledad s’estén molt més enllà de la literatura. Ha inspirat generacions d’escriptors, cineastes i artistes, i el seu impacte cultural perdura fins al dia d’avui. El 1982, Gabriel García Márquez va rebre el Premi Nobel de Literatura per la seva obra, essent elogiat per l’Acadèmia Sueca per haver creat “un món màgic en què es reflecteix la realitat llatinoamericana i universal”.
Cien años de soledad En paraules del propi García Márquez, és una història “on tot està inventat, però res és veritat”.
