Etern candidat al Nobel de Literatura, McCarthy va ser autor de grans clàssics com “La carretera”, “Tots els cavalls bonics”, “No és país per a vells” i “Meridià de sang”.
Cormac McCarthy ha estat un dels escriptors més destacats de la literatura nordamericana. Ho va demostrar en moltes de les seves novel·les marcades amb un estil molt personal. “No és país per a vells”, “No es pais para viejos”, Meridià de sang, i La carretera que a l’any 2007 va guanyar a el Premi Pulitzer.
Al pur estil J.D Salinger, Cormac Mc Carthy era un escriptor solitari i no concedeia gairebé mai entrevistes. Malgrat aquest aillament social va aconseguit que la seva literatura tingués molt de pes i fos lloada per molts crítics literaris.
La literatura de McCarthy és dura, contundent i angoixant, especialment a La carretera on es descrivia un escenari postapocalíptic on un pare i un fill intenten sobreviure en un ambient hostil. El seu desig és arribar la costa però el viatge no serà fàcil i durant el camí eviten trobar-se amb altres humans, ja que s’ha estès el costum de menjar-se entre ells. Davant aquest panorama el pare malalt, vol matar el seu fill per no deixar-lo sol en aquell món abans no mori, però quan arriba el moment no ho pot fer. En un món sense esperança, l’amor del pare pel seu fill és l’unic que el manté amb forces. El director John Hillcoat va dirigir l’adaptació cinematogràfica amb Viggo Mortensen i Kodi Smit-McPhee. A més de “La carretera” els germans Coen van dirigir “No és país per a vells” aconseguint quatre Oscar de Hollywood inclòs l’Oscar a Javier Bardem.
Lamentamos comunicar el fallecimiento de Cormac McCarthy.
Autor de títulos ampliamente aplaudidos como ‘Meridiano de sangre’, ‘La carretera’ o ‘El pasajero/ Stella Maris’, McCarthy ha sido considerado uno de los más grandes novelistas de su generación.
Gracias 🖤, pic.twitter.com/lVSVTEY89z
— Random House ES (@randomhouse_es) June 13, 2023
Setze anys després de La carretera, Cormac McCarthy publicava “El passatger – Stella Maris”, dues novel·les connectades entre si en un únic volum L’escriptor ens endinsava en una obra imponent que parla de moralitat i de ciència, del sentit de la vida, i de la bogeria que pot arribar a ser la consciència humana. Un retrat íntim del dolor i l’enyorança. La gran història de dos germans turmentats pel llegat del seu pare, un físic que va ajudar a desenvolupar la bomba atòmica. Són les tres de la matinada quan en Bobby Western es corda el vestit humit i se submergeix en la foscor de les aigües. El llum de busseig il·lumina un jet enfonsat amb nou cossos encara lligats als seients. Hi falten, però, la caixa negra i el desè passatger. Com és possible? En Bobby, testimoni col·lateral de fosques maquinacions, està vigilat de prop per uns homes amb insígnies, pel fantasma del seu pare, i per la seva germana, amor i perdició de la seva ànima. Vuit anys abans, la jove Alicia Western, un prodigi de les matemàtiques, ingressa per voluntat pròpia en un centre psiquiàtric. Pateix al·lucinacions. No vol parlar del seu germà, però tota l’estona se’n dol.
Pocs llibres m’han transformat tant com aquest. Encara em fa pensar. Encara em fa mal. Encara em sembla una gran lliçó la generositat d’un pare que entén que el món que ve ja no és el seu, pero sí el del seu fill. Gràcies, Cormac McCarthy. DEP. pic.twitter.com/ayZdLeF8dX
— Izaskun Arretxe Irigoien (@Izaskunarretxe) June 13, 2023
