Discurs directe, reivindicatiu i sense embuts el de la periodista i escriptora Gemma Ruiz Palà, després de rebre el Premi Sant Jordi de novel·la amb “Les nostres mares”. L’Illa dels Llibres reprodueix íntegre el discurs de la guardonada.
“És un honor rebre aquest premi Sant Jordi aquesta nit i ser a l’altra banda del Nacional, que és com a casa, i encara més, és un honor per a mi perquè el jurat ha guardonat una novel·la feminista, feliçment feminista”.
Una novel·la que fa protagonistes a deu dones de la generació de les nostres mares i que celebren les seves experiències de vida com a extraordinàries i universals. Un punt que no caldria remarcar si no fos, si no fos que són justament l’experiència de la vida de les dones, els que sempre han tallat el bacallà s’han dedicat a desprestigiar, escombrar i deixar fora dels honors literaris sistemàticament a tot arreu, i aquí també.
Des que Carme Riera va guanyar aquest guardó, fa dinous anys, sí dinou anys, el Sant Jordi no havia anat a mans de cap més escriptora.
El virus de la fal·locràcia tot ho infecta, tot ho esbiaixa, tot ho torna disfuncional, embussat. I així és com aquest prem tan estimat ha viscut de cul a la realitat. A la realitat clara com la llum del dia que es veu a les llibreries, als clubs de lectura de les biblioteques, a les llistes dels més venuts, a les traduccions que porten la literatura catalana al món., una realitat plena, pleníssima, d’escriptores. Doncs fins aquí: s’ha acabat el bròquil. Ni en aquest ni en cap més premi. Que els costi un bon mal de ventre continuar fent veure que les escriptores no existim.
Per això, faig meves les paraules de la Premi Nobel de Literatura Annie Ernaux, al seu discurs la setmana passada i no considero aquest premi com una victòria individual, sinó col·lectiva.
Aquest premi Sant Jordi també ho és una victòria col·lectiva. Jo no vinc del no-res. Jo soc aquí, avui, perquè abans hi ha hagut Català, Rodoreda, Capmany, Roig, Marçal. I no estic sola. Si les que portem al darrere són els fonaments, les que caminen al costat són els miralls i l’esperó: Cadenes, El Hachmi, Rojals, Solà, Orriols, Cabré-Verdiell, Riera, Ballbona, Pujadas, Kremser, Vallès, Punsoda, Bendicho, Espasa, Piqué, Solsona, Baltasar, Barbal, Carnicero, Ibarz, Ramis, Codony, Díaz, Olid, Gurt, … i les que em deixo…. Aquest Premi Sant Jordi va per vosaltres, va per totes.”
El jurat del premi Sant Jord convocat per Omnium Cultural ha estat integrat per Sebastià Alzamora, Mita Casacuberta, Ferran Gadea, David Guzmán, Simona Škrabec, Dolors Udina i Carme Vidal Huguet. Sobre l’obra de Gemma Ruiz ha reconegut que es tracta com “un calidoscopi de veus femenines, de diferents generacions i classes socials, que s’entrecreuen en una suma d’històries amb una mirada crítica i realista i una llengua àcida i esmolada”.
“Les nostres mares” és la tercera novel·la que publica després d'”Argelagues” i “Ca la Wenling”. L anovel·la serà publicada per Proa al febrer.
