La periodista Junko Takahashi esbrina a ’El método japonés para vivir 100 años’ (Planeta) les claus per arribar als 100 anys.
El Japó és el pais amb més persones centenàries del món amb xifres que arriben als 66.000 japonesos que superen la ratlla dels 100 anys. L’any 2016 va tornar a batre el rècord mundial de persones centenàries registrades oficialment.
L’alimentació, l’exercici diari i viure una vida feliç sembla ser que podrien ser les claus de la longetivitat. Junko Takahashi ha fet entrevistes a persones centenàries que segueixen en actiu com a metges, d’altres que continuen fent esport o que han començat un nou projecte professional als 102 anys.
Hi ha estudis que indiquen que vint de cada cent persones centenàries porten una vida autònoma i que quatre de cada cinc són dones. Però quin és el secret per arribar als cent anys?
Amb el seu llibre potser no aconseguirem arribar als 100 però si que podem portar una vida sana i saludable.
Al Japó les persones centenàries escriuen els seus propis llibres i podem comprovar que viuen molt feliços malgrat la seva edat.
Tots escriuen sigui un diari personal o anotacions de les seves activitats.
Japó és un país amb una esperança de vida que arriba als 80 anys però és el país amb més persones que arriben als 100 anys.
Poca gent sap que el Japó viuen prop de 66.000 persones que superen els 100 anys.
Volia amb el llibre transmetre aquesta idea que molta gent desconeix,
El meu treball com a periodista el Japó per la premsa estrangera em va permetre poder explicar-ho a la resta del món.
Existeix alguna explicació científica o genètica?
Segons els gerontòlegs la genètica suposa només el 25% però crec que influeix molt la personalitat. Ells saben el que volen i es cuiden molt bé.
La concentració més gran de persones centenàries a Japó és a la població de Kyotango.
Kyotango és una ciutat molt petita a uns 100 km de Tòquio. És un lloc molt fred i dur a l’hivern i no poden pescar. Solen assecar els vegetals per poder passar l’hivern i això sembla que augmenta la nutrició i les seves propietats
Quatre de cada cinc persones centenàries són dones.
Segons alguns gerontòlegs diuen que les dones poden sobreviure encara que tinguin un problema físic.
Les dones viuen més temps però en moltes ocasions passen la seva vida al llit però d’altra banda hi ha homes que passen els cent anys i segueixen fent exercici.
L’objectiu és viure molts anys però viure’ls bé.
La majoria d’aquestes persones estan al llit i molt pocs estan molt actius. M’interessava aprendre i saber com poden arribar a aquesta edat sent actius i alegres.
Que tenen en comú aquestes persones?
Cada cas és diferent i això suposo que és una dificultat per saber que tenen en comú.
Però sí que solen repetir un patró que tothom hauria de fer, com no omplir-se l’estómac més d’un 80% i mastegar molt el menjar. Si aconsegueixes mastegar correctament el menjar almenys trenta vegades, l’estómac treballarà menys i podràs fer una bona digestió.
Una alimentació alta en carbohidrats i baixa en greixos.
Una de les claus ha estat l’augment del consum de proteïna animal. És el que ens faltava als japonesos perquè en la dècada dels 60 i 70 no vivíem tants anys perquè ens faltava els lípids.
Ara que mengem més carn i podem dir que existeix una relació amb la longevitat. Comparat amb EUA que consumeixen molta carn pot provocar problemes cardiovasculars però la falta de lípid pot provocar trombosi i altres malalties.
La carn afegeix la quantitat de lípids necessaris en qualsevol règim.
El consum de carn és una idea adoptada d’occident
Per la influència budista els japonesos no consumien carn perquè pensaven que embrutava la sang de l’ésser humà. Després de les olimpíades de l’any 1974 els japonesos es van acostumar als menjars occidentals i també a la carn.
El problema és que consumim molta sal i la hipertensió és una malaltia nacional i estem intentant no consumir-ne tanta. Les persones grans estan molt conscienciades i redueixen el consum de sal.
I l’exercici pot ajudar?
A Japó les ràdios i televisions solen retransmetre als matins exercicis de cal·listènia que són practicats per la gran majoria de japonesos de totes les edats. Sobre l’exercici cal ser molt constant.
Per la seva avançada edat no solen fer exercicis molt forts però sí que intenten seguir actius i moure’s fent les seves tasques domèstiques com fer el llit cada dia.
Algunes de les persones centenàries que ha pogut entrevistar segueixen fent exercici, esport i fins i tot volen batre rècords.
Com Hidekichi Miyazaki de 106 anys que el seu somni és competir amb el jamaicà Usain Bolt els 100 metres.
Uns altres segueixen treballant malgrat que la seva edat o han començat noves ocupacions com Shine Mori
Ella va fer el seu debut en la televisió amb 102 anys i ha estat coneguda a escala mundial. Era molt natural i molt divertida.
Vostè explica que les persones centenàries solen ser felices i intenten viure sense preocupacions.
Són lluitadores però accepten la seva realitat. No se centren en les coses que són impossibles i per això crec que són molt alegres i felices.
Curiosament segueixen marcant-se metes i objectius.
Una nedadora de 102 anys Mieko Nagaoka deia que no competia amb altres persones perquè no li importava el demès sinó que sempre volia vèncer i superar petites metes.
Aquestes metes o objectius a curt termini i assequibles és el motor de les seves vides i potser per això viuen més.
Quin paper juga la religió?
És complicat assegurar-ho però a Japó el sintoisme respecte molt els seus avantpassats.
Es tracta d’una creença que dóna la força per seguir vivint per ser un orgull de la família.
La presència de la família proporciona aquest motiu per viure.
Que solen opinar de la mort?
Sens dubte estan més alliberats sobre el tema de la mort. Solen opinar que per quan arribi el moment ja estan preparats.
Li ha canviat la forma de pensar després d’escriure el llibre?
He après a ser més alegre i més lluitadora. Abans tènia molta por a envellir però ara no. Però el que més he après és que la vida està plena d’alegries
I mai és tard.
Mai és tard perquè algunes persones m’explicaven que feien coses des de feia trenta anys i pensava que si ells ara tenien cent anys havien començat a fer-les amb setanta. Per tant mai és tard
LES 12 CLAUS DE LA LONGEVITAT
1-Mastegar bé (unes trenta vegades) el menjar.
2-No omplir mai l’estómac al complet.
3-Beure una mica d’alcohol tonifica i alegra.
4-Ser optimista, cal deixar que les coses segueixin el seu curs natural.
5-Tenir la ment oberta i ser honest amb els propis desitjos.
6-Moure el cos i cuidar-se un mateix quan es pugui.
7-Fer exercicis mentals.
8-Cuidar l’aspecte físic i la indumentària.
9-Conservar les ganes de saber i buscar informació.
10-No rendir-se mai.
11-Ser amables i donar les gràcies a la vida i als altres.
12-Somiar amb el passat, amb el present i amb el futur
