La novel·la ofereix una distopia on planteja una societat on ningú es fa vell gràcies a la Cura que permet arribar als cents anys en plenes facultats i condicions físiques.
El Premi Crexells va néixer l’any 1928 i l’atorga l’Ateneu Barcelonès destinat a la millor obra publicada que selecciona un jurat especialitzat. El guardó s’organitza en record de Joan Crexells un dels representants més significatius de l’anomenada segona generació noucentista.
El jurat del Premi Crexells 2023 format per Francesco Ardolino, Anna Ballbona, Valèria Gaillard, Andreu Gomila i Eva Piquer; i Lluïsa Julià, vicepresidenta de l’Ateneu Barcelonès, amb veu i sense vot; ha decidit atorgar el premi a la novel·la “L’edat dels vius” de Mar Bosch Oliveras.
La novel·la de Mar Bosch publicada l’any 2022 a Univers Llibres ha despertat l’interès del jurat per ser una distopia original i agosarada, però sense dramatismes.
El jurat també subratlla la perícia narrativa de l’obra atès que presenta un punt de vista canviant: de la protagonista a una rata, les dues supervivents de la catàstrofe planetària. La irona amb un joc de paradoxes divertit i viu, i les picades d’ullet a diversos autors com Manuel de Pedrolo o Pere Calders.
A l’edat dels vius, Mar Bosch narra, a través dels ulls de l’Elisa Neri, l’auge i la caiguda d’un món: el de la civilització de Ciutat Jardí. Una ciutat ideal habitada per la generació dels «feliços vint», una nova manera de ser humà que havia expulsat la mort natural, considerada «lenta i indigna», gràcies a la invenció de la Cura, capaç de frenar la degeneració dels cossos a una edat concreta. Una societat en la que ningú es moria de vell
Per als habitants de Ciutat Jardí, la vellesa és allò que han de témer. Educats des de ben petits per rebutjar morir de vells i triar una mort als 100 o 110 anys, però amb l’aparença dels vint.
Mar Bosch confessava en una entrevista a L’Illa dels Llibres que “A l’edat dels vius plantejo una societat gerontofòbica: Es tem la vellesa i, en conseqüència s’odia la gent gran. Odiem el que temem, un conegut mecanisme irracional de l’espècie. Som a prop d’un mon així? D’un món que arracona els seus vells?; que els expulsa dels nuclis de les famílies?; que els exclou per la seva incompetència tecnològica?; que els menysté perquè ja no son bous de càrrega? Quan el bou ja no estira es converteix ell mateix en un fard i, desgraciadament, vivim al món de la divina lleugeresa”. Recordava que “Som a prop d’una societat que glorifica la joventut, que estereotipa i vincula vilment la bellesa amb l’èxit d’una manera malaltissa? Ens ressona tot això? Som a prop de Ciutat jardí de la mateixa manera que sentim esgarrifosament proper el que ens expliquen altres faules distòpiques. Si pensem en El conte de la serventa Margaret Atwood, ens podríem preguntar: som a prop de Gilead? La misogínia que hi ha a la base del patriarcat ens pot conduir tard o d’hora a l’horror que ens plantejava Atwood” assegurava l’escriptora a L’Illa dels llibres.
Sobre el punt l’origen de la novel·la, Mar Bosch afirmava que sorgia d’un conte “ que vaig escriure per Univers en un recull anomenat “Nits d’estiu”. El conte es deia “La venjadora” i relatava la relació entre una cuidadora de geriàtric i l’Aurora (qui apareix a l’Edat dels vius). Aquella amistat entre les dues dones, em va servir de llavors per a una història més llarga. A l’edat dels vius, a banda de l’evident, es parla sobre les relacions d’amistat i amor entre persones d’edats molt distants. Altre cop, com a Les generacions espontànies i a Vindràs amb mi després del diluvi: la cola que uneix les generacions és el que fa que el mon no es converteixi en un gerro esmicolat.”
Preguntada sobre si continuarà amb el gènere fantàstic afirmava “No ho sé. Espero poder continuar escrivint lliurement. Però sí, un dels meus somnis és tenir a la làpida una inscripció que hi posi: Mar Bosch, escriptora fantàstica”.
Mar Bosch va rebre l’any 2020 el PREMI L’ILLA DELS LLIBRES per la novel·la “La dona efervescent” (Univers)
