Del 25 al 26 de gener Tiana celebra el I Festival de Novel·la Negra.
Jordi Milian
Tiana Negra és el primer festival de novel·la negra en llengua catalana amb l’objectiu de dotar la novel∙la negra catalana d’un espai propi on pugui tenir visibilitat i reconeixement a tots els nivells. La població de Tiana acollirà aquesta primera edició amb una desena d’activitats programades entorn a la producció del gènere negre en català.
L’escriptor Sebastià Bennassar és l’encarregat d’organitzar el festival que comptarà amb la presència de Luís Llort, Jaume Benavente i Àlex Martín.
L’illa dels llibres ha entrevistat a Sebastià Bennassar.
-Quina novel·la va despertar el seu interés pel gènere negre?
En podria dir unes guantes, però més que una novel·la va ser un autor: l’escriptor mallorquí Antoni Serra, que va venir al meu institut a fer una conferència. Jo vaig llegir bona part de les seves obres, entre la qual la negra i a partir d’aquí vaig entrar de ple a la novel·la negra en català: Maria Antònia Oliver, Jaume Fuster, Ferran Torrent, Pedrolo, és clar…
-En quin estat es troba actualment el gènere a Catalunya? Viu un bon moment?
Actualment estam en un moment especialment dolç pel que fa a la producció de novel·la negra en català. En els darrers deu anys se n’han publicat uns 200 títols arreu del país, uns 20 per any, i entre aquestes n’hi ha moltes de molt bones, sovint millors que moltes que es publiquen traduïdes d’altres llengües. Ens falten uns quants factors per acabar d’estar perfectes: més ressò per part de la crítica especialitzada, i més presència a les universitats, on sembla que els gèneres populars encara no hi tenen cabuda.
-Quins són els primers referents del gènere a Catalunya?
El primer gran referent és Rafel Tasis i la Bíblia Valenciana, la novel·la negra que publica el 1955, però que va escriure el 1944 al París ocupat pels nazis i que està ambientada en la Barcelona del 1934. Abans de la guerra hi havia hagut algunes novel·les policíaques en català, com “El collar de la Núria”, de Cèsar August Jordana o fins i tot “Crim”, de Mercè Rodoreda. Després Tasis ja coneix la influència americana i comença la novel·la negra pròpiament dita, que perfecciona Manuel de Pedrolo i arriba al cim amb Jaume Fuster. Podríem dir que Tasis i Pedrolo són els avis de la novel·la negra en català; Jaume Fuster el pare i l’Andreu Martín i el Ferran Torrent els germans grans.
-Amb quins ingredients hauria de comptar una bona novel·la negra?
La novel·la negra sobretot ha de respondre a un interrogant: Per què. Per què una societat determinada permet que es produeixi un crim en el seu si. Aquest és el gran interrogant. Si a més a més es descobreix l’assassí, hi ha acció i està ben escrita, llavors és la novel·la perfecta.
-Ara la població de Tiana acollirà els dies 25 i 26 de gener el primer Festival de Novel·la Negra. Com va sorgir la idea?
En una trobada a la llibreria Catalònia el passat mes de setembre. Allà parlàrem sobre el gènere i evidenciarem la necessitat de visibilitzar el que es feia a casa nostra. I ben ràpidament arribàrem a un acord amb la batlessa de Tiana, que era a l’acte, i ja tenim festival.
-Un dels objectius del festival és reivindicar la novel·la negra catalana….
Sí. És necessari visualitzar què estan fent els escriptors d’aquí, explicar als lectors que són millors que la immensa majoria de novel·les nòrdiques que ens arriben constantment, i que tenim un país amb una tradició molt sòlida i potent en aquest gènere literari.
-Un paper important per promocionar el gènere han estat les col·leccions que han publicat les editorials catalanes com la desapareguda La Cua de Palla, La Negra de La Magrana i més recentment Crims.cat.
Per descomptat. Les col·leccions ajuden a la visibilitat. El lector té confiança perquè confia en el criteri de la col·lecció i poques vegades queda decebut quan aposta per un llibre d’un autor que desconeix. I a més a més les col·leccions ajuden a que la novel·la negra feta en català es vegi més a les llibreries.
-Lluís Llort, Jaume Benavente, Carles Porta i Àlex Martín són alguns dels noms destacats. Com ha estat la selecció dels noms que participaran aquest any?
Jo vull donar les gràcies molt especialment a tots els autors i amics que participen a Tiana Negra pel vot de confiança que han fet per un festival que tot just arrenca. La selecció ha estat senzilla: buscar autors amb novel·la publicada recentment i de molta qualitat; buscar una taula rodona sobre col·leccions per commemorar els 50 anys de La Cua de Palla i buscar especialistes en el gènere per tal d’oferir la màxima qualitat als assistents.
-Per què heu escollit Tiana per a la celebració de la I edició del Festival?
Perquè crec que és molt important descentralitzar les activitats culturals de Barcelona i per les immenses facilitats del municipi per fer el festival. S’hi han bolcat des del primer moment. I perquè els editors de Meteora són de Tiana. Tiana Negra no existiria sense els editors de Meteora i sense la feina de la Laura Garcia, entre altra gent.
-El festival també compta amb actes audiovisuals amb la projecció del documental Tor, la muntanya maleïda
Jo crec que serà un acte molt maco. Aquest país nostre és molt especial i aquí, a l’inrevés que al món, primer es fa l’audiovisual i després el llibre. En aquest cas, Carles Porta va fer un fantàstic 30 minuts sobre Tor i vuit anys després va lliurar una gran novel·la de no ficció que demostra que el periodisme d’aquest país és de gran volada.
-Tindrà continuïtat el festival?
Esperem que sí, que el públic respongui, que a poc a poc ens anem consolidant com un espai indispensable de la literatura en català i que creem el nostre nínxol de mercat. Per mi, Tiana Negra 2014 comença el 27 de gener, sempre i quan les altres parts vulguin.
Podeu consultar els actes en aquest enllaç
Audio de l’entrevista:
