La Premi Nobel de Literatura 2024 visita Barcelona per Sant Jordi i presenta “Tinta i sang”, una novel·la que aprofundeix en la supervivència, l’amor i la col·lisió entre vida i mort
Barcelona ha rebut aquesta setmana Han Kang amb una combinació poc habitual d’expectació literària i fervor lector. L’autora sud-coreana, una de les veus més influents de la narrativa contemporània i Premi Nobel de Literatura 2024, ha participat en una roda de premsa en el marc de la diada de Sant Jordi, coincidint amb la publicació de la seva nova novel·la, Tinta i sang.
L’escriptora ha ofert una intervenció marcada per la contenció, la precisió conceptual i una mirada moral sobre el present, fidel al seu estil literari. Lluny de qualsevol gest triomfalista després del Nobel, ha volgut situar el focus en la continuïtat del seu treball: “Res en mi, dins meu, ha canviat. Jo segueixo vivint la mateixa vida que vivia abans”, ha afirmat.
Segons ha explicat, el reconeixement internacional no ha alterat el seu procés creatiu ni les seves prioritats. “Visc cada dia amb els mateixos pensaments i les mateixes sensacions internes”, ha insistit. L’únic canvi, ha admès, és l’exposició pública: “Ara, quan vaig pel carrer, la gent em parla o em vol abraçar, i em quedo una mica sorpresa”. Amb tot, ha volgut remarcar que la seva realitat continua sent essencialment la mateixa: “Tinc una novel·la pendent”.
Una trajectòria marcada per la intensitat i la coherència
L’obra de Han Kang s’ha consolidat com una de les més singulars de la literatura contemporània per la seva capacitat d’explorar els límits de l’experiència humana des d’una prosa d’alta densitat poètica. Amb novel·les com La vegetariana —que li va valer l’International Booker Prize el 2016— o Actes humans, l’autora ha situat al centre de la seva narrativa qüestions com el cos, la violència, la memòria i el trauma col·lectiu.
Els seus editors han destacat durant la presentació a Barcelona que la seva obra ha estat capaç de “mirar de front la fragilitat i el dolor”, però també han volgut subratllar una dimensió sovint menys visible: la presència persistent de l’amor i, progressivament, d’una certa llum dins del seu univers literari.
Aquesta evolució no és aliena a la pròpia consciència de l’autora, que ha anat modulant el seu discurs sense abandonar els temes que l’han definit. Si en obres anteriors el pes del trauma i la violència era especialment dominant, en els seus darrers textos emergeix amb més claredat una voluntat de pensar la supervivència i la cura.
“Tinta i sang”: una novel·la sobre la supervivència
La publicació de Tinta i sang representa, segons el seu entorn editorial, una peça clau dins el conjunt de la seva obra, ja que permet completar el recorregut entre La vegetariana i La classe de grec. Es tracta d’una novel·la escrita en una etapa intermèdia però publicada ara en català i castellà, fet que contribueix a ordenar cronològicament el seu univers narratiu.
Han Kang ha explicat que aquest llibre neix d’una voluntat explícita de distanciar-se del to i del desenllaç de La vegetariana. “Després d’aquella novel·la volia escriure alguna cosa diferent”, ha assenyalat. En aquell text, ha recordat, la protagonista “volia viure, però això l’acabava duent a la mort”. A Tinta i sang, en canvi, ha volgut construir una figura que lluita activament per sobreviure.
La novel·la explica la història d’una dona que dedica la seva vida a demostrar que la mort d’una amiga —a qui considera gairebé una germana— no va ser un suïcidi. Tot i incorporar elements de misteri i investigació, l’autora ha rebutjat les etiquetes de gènere: “Les persones que esperin un thriller típic quedaran sorpreses”, ha advertit.
El nucli del llibre, ha insistit, no és la intriga sinó l’afecte: “Al cap i a la fi, aquesta novel·la sobretot va de l’amor”. Segons ha detallat, el relat està travessat per “col·lisions constants”: entre vida i mort, entre personatges, entre emocions contradictòries. I és precisament en aquest espai de tensió on volia fer emergir el sentit de la seva proposta narrativa.
“Tot i aquests patiments i aquests xocs que tenim en la nostra vida, val la pena viure, cal viure, cal sobreviure”, ha afirmat, sintetitzant el que podria considerar-se una de les idees centrals de la seva obra més recent.
Barcelona i Sant Jordi: “una ciutat dedicada als llibres”
La presència de Han Kang a Barcelona coincideix amb la celebració de Sant Jordi, un context que l’autora ha valorat amb entusiasme. “Estic molt emocionada per la festa de Sant Jordi”, ha dit, després d’explicar que li havien advertit que la ciutat “seria completament diferent” aquell dia.
La imatge d’una ciutat transformada per la literatura ha despertat la seva fascinació. “Per mi la lectura ocupa una part molt important de la meva vida”, ha explicat. “Saber que una ciutat sencera estarà dedicada als llibres, als lectors i als llibreters és molt especial”.
Aquest interès no és casual. Abans de consolidar-se com a escriptora, Han Kang va ser llibretera durant anys a Seül, una experiència que, segons el seu entorn, ha marcat profundament la seva relació amb la literatura.
Durant la roda de premsa, ha recordat que la seva llibreria estava formada principalment per llibres d’autors que admirava. “Veure tots aquests llibres junts ja em feia feliç”, ha explicat. També ha destacat que li agrada visitar llibreries per observar quins llibres s’hi ofereixen i quins interessos reflecteixen.
El procés creatiu: entre somnis i cos
Han Kang ha aprofundit també en el seu procés d’escriptura, que ha descrit com una combinació d’intuïció, observació i reflexió. Ha explicat que sovint anota els seus somnis, tot i que no tots acaben convertint-se en material literari. “Sento que a dins meu alguna cosa em parla, em vol dir alguna cosa”, ha afirmat.
Aquests somnis, juntament amb les preguntes que es formula, esdevenen una matèria primera que va treballant amb el temps. “M’agrada meditar sobre el seu significat i integrar-los en els meus escrits”, ha detallat.
Un altre element central del seu procés és el cos. L’autora ha explicat que, quan escriu, intenta experimentar físicament allò que senten els personatges. “Quan descric una emoció, intento sentir-la amb la meva pell”, ha dit. Aquesta aproximació explica la intensitat sensorial de la seva narrativa, en què les emocions es tradueixen sovint en sensacions físiques.
Literatura i responsabilitat en temps de crisi
Preguntada per la situació global actual, Han Kang ha ofert una resposta clara: “Vivim en una època fosca i és una veritat que no podem negar”. Tot i això, ha volgut introduir una perspectiva que evita el fatalisme.
Ha assenyalat que, fins i tot en els moments més difícils, sempre hi ha persones que intenten sobreviure i cuidar-se mútuament. Aquesta constatació, ha dit, és el que més la sorprèn i alhora el que sustenta la seva esperança.
En aquest context, ha reivindicat el paper de la literatura i l’art: “A través de l’art i la literatura ens tornem més sensibles i això ens permet col·locar-nos en el lloc de la vida i no en el lloc de la mort”.
Segons ha explicat, aquesta sensibilitat és essencial per evitar la indiferència davant el patiment aliè. “És fàcil pensar que el que passa en altres llocs no té res a veure amb nosaltres, però hem de mantenir-nos oberts i empàtics”, ha defensat.
Un projecte en construcció
La visita a Barcelona ha servit també per confirmar que Han Kang continua treballant en nous projectes. Ha avançat que està escrivint una novel·la que ha definit com “la més personal” de la seva trajectòria, tot i que ha evitat donar-ne detalls.
Ha explicat que aquest nou llibre abordarà qüestions vinculades a la seva família i que li agradaria incorporar-hi “una mica més d’esperança”. “Sempre em pregunto si podré acabar el llibre”, ha admès, evidenciant una relació amb l’escriptura marcada per l’exigència i el dubte.
Una veu imprescindible
Amb una obra que desafia les convencions narratives i explora les zones més vulnerables de l’experiència humana, Han Kang s’ha consolidat com una de les autores més rellevants del panorama literari internacional.
La seva presència a Barcelona, en el context d’una celebració col·lectiva del llibre com Sant Jordi, ha posat de manifest la connexió creixent entre la seva obra i els lectors locals. Però més enllà de l’èxit editorial, el que defineix la seva trajectòria és una aposta sostinguda per una literatura que interroga, que incomoda i que, al mateix temps, manté oberta la possibilitat de l’esperança.
“No hem de permetre que les dificultats ens arrosseguin al fons”, ha afirmat. Una idea que, més que una consigna, resumeix el sentit profund d’una obra que continua buscant, des de la fragilitat, una forma de resistència.
