El PEN Català impulsa el manifest “Resistir la foscor, defensar la vida”, que denuncia l’augment de les guerres, els autoritarismes i la repressió contra creadors arreu del món
Un total de 254 escriptores i escriptors del panorama literari català han signat el manifest Resistir la foscor, defensar la vida, una iniciativa promoguda pel Comitè d’Escriptores i Escriptors per la Pau del PEN Català per denunciar l’augment de la violència, la vulneració dels drets humans i els atacs contra la llibertat d’expressió a escala global.
El document, presentat aquest dimarts, reivindica el paper de la literatura i de la paraula escrita com a eines de resistència davant els conflictes armats, els règims autoritaris i els discursos d’odi que, segons els impulsors, estan guanyant terreny en nombroses societats. El text alerta que “el món s’ha tornat més fosc” i adverteix que la indiferència col·lectiva es converteix en una aliada de l’opressió i la repressió.
El manifest posa el focus en la situació de molts professionals de l’escriptura que han estat assassinats en conflictes bèl·lics a territoris com Gaza, Ucraïna, Myanmar, la República Democràtica del Congo o el Sudan, així com en aquells que pateixen persecució, empresonament o tortura per les seves opinions en països com Egipte, Nicaragua, Rússia, Turquia o la Xina. També denuncia les amenaces i sancions que afecten creadors en altres estats on l’autoritarisme està en expansió.
Una atenció especial mereix la situació de les dones escriptores, que, segons el document, afronten una doble vulnerabilitat. El manifest denuncia casos de discriminació extrema per raó de gènere en països com l’Afganistan, l’Aràbia Saudita o l’Iran, on les restriccions imposades a les dones limiten severament els seus drets i la seva llibertat.
Davant aquest escenari, els signants reivindiquen la necessitat de recuperar el valor de la paraula en un context marcat per la desinformació, la polarització i la manipulació dels discursos públics. “La paraula escrita pot ser un pont que connecti cultures dividides, superi fronteres i desarmi prejudicis”, afirma el text, que defensa l’escriptura com una eina per humanitzar, denunciar les injustícies i alimentar l’esperança.
La declaració conclou amb una crida contundent a no guardar silenci davant “genocidis, guerres, vulneracions de drets humans, autoritarismes i atacs a la llibertat d’expressió”, i proclama el compromís dels seus signants “radicalment a favor de la vida”.
Entre les 254 adhesions hi figuren veus destacades de la literatura, el periodisme, la poesia i el pensament catalans, com ara Sebastià Alzamora, Miquel Desclot, Enric Casasses, Màrius Serra, Carlota Gurt, Marta Orriols, Gemma Lienas, Maite Carranza, Núria Cadenes, Ada Castells, Roc Casagran, Pol Guasch, Joan-Lluís Lluís, Blanca Llum Vidal, Dolors Miquel, Llucia Ramis, Maria Mercè Roca, Gemma Ruiz Palà, Eva Piquer, Txell Feixas, David Fernàndez, Xavier Grasset, Vicenç Altaió, Marina Garcés, Francesc Torralba, Raimon, Gerard Quintana i Maria del Mar Bonet. També han subscrit el manifest figures històricament vinculades al PEN Català, com Biel Mesquida i Marta Pera, així com la presidenta de l’entitat, Laura Huerga, i el president del Comitè d’Escriptores i Escriptors per la Pau, Jordi Armadans.
