L’autora gallega publica La cambra de les meravelles, una novel·la ambientada entre col·leccionistes, tresors artístics i una misteriosa mort que sacseja l’elit cultural europea
La relació entre l’art, el poder i el crim és el punt de partida de La cambra de les meravelles, la nova novel·la de Maria Oruña, una de les escriptores més destacades de la narrativa de misteri contemporània. Amb aquesta obra, l’autora abandona temporalment els escenaris que l’han convertit en un fenomen editorial per endinsar-se en un univers tan fascinant com desconegut per al gran públic: el de les grans col·leccions privades, els museus exclusius i el mercat internacional de l’art.
La història arrenca al Palau Daurat de Madrid, un edifici emblemàtic que acull la inauguració de Pentimento, un singular museu dedicat a reproduir obres mestres de la història de l’art en els espais originals per als quals van ser concebudes. La vetllada reuneix algunes de les figures més influents del món cultural i artístic europeu, però l’esdeveniment queda marcat per un succés inesperat.
Un individu aconsegueix infiltrar-se a la Cambra de les Meravelles, la sala més reservada i preuada del palau, on es custodien objectes d’un valor incalculable. Quan intenta fugir amb una de les peces, cau mort en circumstàncies inexplicables. El cas desencadena una investigació que posa sota sospita Dimas Chevalier, un mític lladre de guant blanc que, després d’anys allunyat de l’activitat criminal, assegura haver iniciat una nova vida.
A partir d’aquest moment, la novel·la desplega una trama complexa en què els interessos econòmics, les rivalitats familiars i els secrets del passat es barregen amb una investigació que avança entre pistes contradictòries. Oruña construeix un relat en què res no és el que sembla i on cada personatge amaga motivacions pròpies.
El patrimoni cultural com a camp de batalla
Més enllà de l’enigma policial, La cambra de les meravelles planteja una reflexió sobre una qüestió que ocupa cada vegada més espai en el debat internacional: la propietat del patrimoni cultural.
La novel·la aborda les tensions que es generen quan una obra d’art o una peça històrica canvia de mans i es converteix en objecte de disputa entre institucions, col·leccionistes i estats. A través de la història dels Mendoza, una influent família vinculada al món del col·leccionisme, Oruña planteja interrogants sobre la legitimitat de certes adquisicions i sobre els límits entre el dret de propietat i la responsabilitat històrica.
Aquest conflicte aporta una dimensió contemporània a la narració i connecta la ficció amb debats reals que afecten alguns dels museus més importants del món.
Els engranatges ocults del mercat de l’art
Un dels aspectes més destacats de la novel·la és la mirada detallada sobre el funcionament del mercat artístic internacional. Lluny de la imatge romàntica dels grans col·leccionistes, l’autora retrata un ecosistema on conviuen prestigi, especulació, influència política i activitats il·lícites.
Robatoris per encàrrec, falsificacions, substitucions d’obres originals i xarxes clandestines de compradors formen part d’un escenari on el valor d’una peça no depèn únicament de la seva bellesa o importància històrica, sinó també de la seva capacitat per generar poder i influència.
En aquest context, l’art apareix com una moneda de canvi tan valuosa com vulnerable, sotmesa als interessos de col·leccionistes, intermediaris i institucions.
L’atracció eterna per les meravelles
La novel·la també recupera la tradició dels antics gabinets de curiositats, aquelles col·leccions privades que durant els segles XVI i XVII reunien objectes extraordinaris procedents de tot el món. Considerats els precedents dels museus moderns, aquests espais simbolitzaven el desig humà de comprendre, classificar i posseir allò excepcional.
A través de la Cambra de les Meravelles, Oruña reflexiona sobre aquesta fascinació universal pel col·leccionisme i per la bellesa. Una passió que pot néixer del coneixement i l’admiració, però que també pot derivar en obsessió, ambició i afany de possessió.
Una autora consolidada
Maria Oruña (Vigo, 1976) s’ha consolidat com una de les veus més sòlides de la narrativa de misteri en llengua espanyola. Les seves novel·les, traduïdes a nombrosos idiomes, han superat el milió i mig d’exemplars venuts i han convertit la seva obra en un referent del gènere.
Amb La cambra de les meravelles, l’escriptora torna a demostrar la seva habilitat per combinar rigor documental, ritme narratiu i personatges amb múltiples clarobscurs. El resultat és una novel·la que utilitza l’art com a escenari d’un thriller sofisticat i contemporani, capaç de plantejar preguntes sobre el valor de les obres, la construcció de la memòria i els límits de la veritat.
En un món on la cultura també és una forma de poder, Maria Oruña recorda que darrere de cada gran tresor pot amagar-se una història de secrets, interessos i traïcions. I que, de vegades, el crim perfecte pot ser tan elegant com una obra mestra.
Una trajectòria avalada per l’èxit internacional
Maria Oruña (Vigo, 1976) és una de les autores destacades de la novel·la negra i de misteri en llengua espanyola.
Reconeguda per la solidesa documental de les seves trames i pel rigor històric, forense i científic amb què construeix els seus relats, les seves obres han estat traduïdes a una desena d’idiomes i han superat el milió i mig d’exemplars venuts arreu del món.
La seva consolidació va arribar amb la sèrie Los libros del Puerto Escondido, formada per Puerto escondido (2015), Un lugar a donde ir (2017), Donde fuimos invencibles (2018), Lo que la marea esconde (2021), El camino del fuego (2022) i Los inocentes (2023), sis novel·les que exploren diferents vessants del gènere negre i que han assolit un notable èxit entre crítica i públic. L’autora també s’ha endinsat en la novel·la històrica amb El bosque de los cuatro vientos (2020), una obra que va despertar un gran interès internacional després que diverses relíquies mil·lenàries relacionades amb la trama apareguessin a la vida real. Més recentment, va publicar El Albatros Negro (2025), una aventura històrica ambientada al segle XVIII que va ser molt ben rebuda per la crítica. Amb La cambra de les meravelles, Oruña torna al thriller.
