Admirada tant per la seva obra artística com pel seu compromís cívic, Marjane Satrapi va saber convertir una història personal en un relat universal sobre la llibertat, la memòria i la resistència
La dibuixant, escriptora i cineasta francoiraniana Marjane Satrapi ha mort als 56 anys. Reconeguda internacionalment per haver convertit la seva experiència personal en una de les obres més influents de la novel·la gràfica contemporània, Satrapi deixa un llegat marcat per la defensa de la llibertat, els drets de les dones i la denúncia de l’autoritarisme.
Ha estat la mateixa família qui ha anunciat la seva mort a través d’un comunicat. “Ha mort de tristesa poc més d’un any després de la mort de Mattias Ripa, el seu marit i l’amor de la seva vida”, assenyala la nota, sense oferir més detalls sobre les circumstàncies del decés.
Nascuda l’any 1969 a Rasht, al nord de l’Iran, Satrapi va viure la seva infància i joventut a Teheran en una família progressista. Després d’una etapa a Europa durant l’adolescència, es va establir definitivament a França el 1994, país des d’on va desenvolupar una trajectòria artística que la convertiria en una de les autores més reconegudes del panorama internacional.
La seva consagració va arribar amb la publicació de Persèpolis entre els anys 2000 i 2003. Aquesta innovadora sèrie de còmics autobiogràfics relata la seva infància durant la Revolució Islàmica i la seva experiència d’exili, combinant memòria personal i reflexió política. L’obra va obtenir un èxit immediat a Europa i als Estats Units i es va convertir en un dels títols fonamentals de la novel·la gràfica contemporània.
L’èxit de Persèpolis va donar lloc a una adaptació cinematogràfica d’animació codirigida per la mateixa Satrapi, guardonada amb el Premi del Jurat al Festival de Canes el 2007 i nominada als Premis Oscar. La seva capacitat per explicar històries complexes a través d’un llenguatge visual accessible la va convertir en una autora de referència molt més enllà del món del còmic.
Després de Persèpolis, Satrapi va publicar dues novel·les gràfiques destinades al públic adult que també van obtenir un ampli reconeixement: Brodats (Bordados, 2003) i Pollastre amb prunes (Pollo con ciruelas, 2004). Aquesta última seria adaptada al cinema el 2011. Paral·lelament, va publicar diversos llibres infantils i va col·laborar amb revistes i diaris d’arreu del món.
Durant les darreres dècades, la seva activitat es va centrar principalment en el cinema. Al llarg de la seva carrera va dirigir cinc pel·lícules, entre les quals destaquen les adaptacions de Persèpolis i Pollastre amb prunes, així com Radioactive (2020), una mirada personal sobre la vida de la científica Marie Curie.
Compromesa amb la defensa dels drets humans i la llibertat de les dones, Satrapi va mantenir una activa presència pública en relació amb la situació política de l’Iran. El 2023 va coordinar el llibre col·lectiu Dona, Vida, Llibertat, dedicat a les protestes desencadenades després de la mort de Mahsa Amini sota custòdia de l’anomenada policia de la moral. El projecte, que reunia autors i artistes de diferents disciplines, va ser distingit amb el Premi Splash en la categoria de No Ficció.
El reconeixement a la seva trajectòria va continuar creixent durant els darrers anys. El 2024 va rebre el Premi Princesa d’Astúries de Comunicació i Humanitats per una obra que ha contribuït a acostar al gran públic qüestions com l’exili, la identitat, la repressió política i la lluita pels drets civils.
La notícia de la seva mort ha provocat nombroses mostres de condol en els àmbits cultural i polític. Admirada tant per la seva obra artística com pel seu compromís cívic, Marjane Satrapi va saber convertir una història personal en un relat universal sobre la llibertat, la memòria i la resistència. El seu llegat continuarà viu en unes vinyetes i unes pel·lícules que van ajudar milions de persones a comprendre millor la realitat iraniana i el valor de la dissidència davant l’autoritarisme.
