L’autor de La pell freda i Victus trencarà enguany una llarga tradició personal i participarà per primera vegada en la diada de Sant Jordi com a autor signant.
Després d’anys allunyat de les habituals trobades amb lectors, el novel·lista fa el pas coincidint amb la publicació de la seva nova obra, Després del naufragi (Univers), una proposta tan arriscada com ambiciosa.
Sánchez Piñol signarà exemplars el pròxim 23 d’abril, d’11 a 13 hores, a l’Espai Abacus del carrer Còrsega, 269, de Barcelona. La seva presència és una de les novetats destacades d’aquesta edició de Sant Jordi, sobretot pel caràcter excepcional de la seva participació.
La novel·la amb què debuta com a signant reprèn directament l’univers de Moby Dick, el clàssic de Herman Melville. El punt de partida és tan senzill com suggeridor: la darrera frase de l’obra original es converteix aquí en la primera. Si el relat de Melville acabava amb Ismael surant entre les restes del naufragi, Sánchez Piñol es pregunta què ve després i construeix una nova història a partir d’aquesta idea.
La premissa és clara: tant el protagonista com l’antagonista han sobreviscut. Ismael, sí, però també la balena. A partir d’aquí, l’autor desplega una narració que combina l’aventura clàssica amb una mirada contemporània, amb capítols breus i un ritme àgil que busca atrapar el lector des de la primera pàgina.
Més enllà del relat marítim, Després del naufragi es planteja també com una faula política. Sánchez Piñol s’inscriu en la tradició d’obres com Els viatges de Gulliver, on l’aventura serveix per explorar les dinàmiques del poder. En aquest cas, la lluita pel control d’un nou vaixell, el Lònia, es converteix en un reflex de tensions polítiques actuals, amb lectures que poden anar del context internacional al català.
El narrador torna a ser Ismael, mentre que el capità Ahab reapareix com una presència espectral que plana sobre la nova tripulació. També canvia la relació amb la balena: deixa de ser només un símbol per esdevenir una presència física, inquietant, marcada per cicatrius i restes del passat.
Amb aquesta obra, Sánchez Piñol reivindica una literatura que no defuig el risc, capaç de posicionar-se sense renunciar a múltiples nivells de lectura.
