Biel Mesquida rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes amb una defensa de la llengua, l’escola i la cultura
L’escriptor, biòleg i comunicador mallorquí Biel Mesquida va rebre aquest dilluns el 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en una cerimònia celebrada al Palau de la Música Catalana, on va reivindicar la llengua catalana, l’escola pública i la unitat cultural dels Països Catalans davant dels reptes polítics i socials actuals.
L’acte, organitzat per Òmnium Cultural, va servir per reconèixer una de les trajectòries literàries més singulars i influents de la literatura catalana contemporània. El president de l’entitat, Xavier Antich, va destacar que l’obra de Mesquida ha estat sempre un “exercici de llibertat” i va defensar la necessitat de reforçar els pilars que sostenen la cultura catalana. “En temps d’incertesa, desconcert i amenaces, no podem perdre el nord: més llengua catalana per a tothom, més escola sempre i tota en català, i més cultura per a tothom”, va afirmar.
Antich va subratllar també la capacitat de l’autor mallorquí per renovar el llenguatge literari català i convertir-lo en una eina de transformació. “Mesquida no ha defraudat mai cap lector de veritat. Perquè mai no ha deixat de fer, amb l’escriptura, salts mortals sense xarxa”, va assegurar. Segons el president d’Òmnium, la seva obra ha contribuït a construir “consciència d’allò que som i d’allò a què pertanyem”.
Però el protagonisme de la nit va recaure en el discurs del guardonat, que, fidel al seu estil poètic i personal, va parlar d’ell mateix en tercera persona per reivindicar els valors que han marcat la seva vida i la seva obra. “En Biel Mesquida fa de l’estimera la seva respiració necessària per viure, i per sobreviure, i té l’escriguera com aquest fer, bastir, i obrar la casa hospitalària en què viuen de pinte en ample tots els llenguatges”, va afirmar.
L’escriptor va resumir la seva trajectòria en dues accions essencials: “Els verbs estimar i escriure són les accions quotidianes d’aquest picalletrer”. Una declaració que va ser rebuda amb una llarga ovació per part del públic assistent.
Mesquida va dedicar una part significativa del seu discurs als mestres i a la seva funció social. Recordant que els seus pares eren docents, va reivindicar la tasca educativa i el paper de l’escola en la preservació de la llengua i la cultura. “En Biel Mesquida no és res si no posa el cor, el cervell i la veu a favor dels mestres que avui lluiten al País Valencià i a Catalunya”, va dir.
En un dels moments més aplaudits de la vetllada, va reclamar més reconeixement per al col·lectiu docent: “On hi hagi un mestre, que els polítics acalin el cap empegueïts. No hem arribat fins aquí per perdre’ns en laberints de burocràcia i equilibris de quedar bé”.
L’autor mallorquí també va fer una defensa contundent de la unitat de la llengua catalana i de la comunitat cultural que comparteixen els diversos territoris de parla catalana. “En Biel Mesquida és tot llengua: el català de València, el català de Mallorca, el català de Barcelona, el català d’Andorra, de la Franja i Perpinyà, el català de l’Alguer i d’arreu”, va proclamar.
Segons Mesquida, “hi ha una sola llengua i és la catalana. Res més a dir o tot a dir, però en català”. I va anar encara més enllà amb una reivindicació explícita dels Països Catalans: “Una sola llengua, un sol poble i una sola nació: els Països Catalans”.
El guardonat va defensar que qualsevol projecte de futur per al país ha d’anar lligat a aquesta idea de comunitat compartida. “Podem cridar independència, però jo no ho cridaré mai sense afegir-hi unitat dels Països Catalans”, va afirmar entre aplaudiments.
En la part final del discurs, Mesquida va voler compartir el premi amb totes les persones que l’han inspirat al llarg de la seva vida i va llançar un missatge en favor de la llibertat, l’acollida i la solidaritat. “Benvingut tothom i que visca la llibertat de pensar, de viure i estimar”, va proclamar.
També va reclamar una societat oberta i lliure de censures, capaç de preservar la diversitat cultural i humana. Visiblement emocionat, va concloure la seva intervenció amb unes paraules d’agraïment al públic i a totes les persones que l’han acompanyat durant el seu recorregut vital i literari: “Direu Biel Mesquida i sense saber-ho direu el nom de cadascun de vosaltres, que tant m’estimau”.
La cerimònia va esdevenir també un homenatge a la literatura com a espai de resistència i llibertat. Sota la direcció artística d’Isis Martin i Aleix Fauró, l’espectacle va comptar amb les actuacions de Lluís Llach, que va interpretar Viatge a Ítaca, i de Maria del Mar Bonet i Borja Penalba, que van oferir Blaus i sol de roses blanques, amb text de Blai Bonet.
L’actriu Pepa López va representar el monòleg Els missatgers no arriben mai, mentre que Blanca Llum Vidal, Adrià Targa i Mireia Calafell van recitar poemes de l’autor homenatjat. La glosa de la vetllada va anar a càrrec del poeta Antoni Clapés, que va destacar la dimensió literària, política i humana de l’obra de Mesquida.
Entre els assistents hi havia nombroses autoritats institucionals, com el president del Parlament, Josep Rull; la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; el conseller de Política Lingüística, Francesc-Xavier Vila, i diversos expresidents de la Generalitat.
Amb aquest reconeixement, Òmnium Cultural distingeix una trajectòria marcada per la innovació literària, el compromís amb la llengua catalana i una defensa constant de la llibertat creativa, valors que Biel Mesquida va tornar a reivindicar amb força en una nit que va convertir la paraula en celebració i resistència.
