L’Illa dels llibres us ofereix les 23 recomanacions d’aquest Sant Jordi amb les lectures per llegir i compartir.
Comparteix les recomanacions de L’ILLA DELS LLIBRES
Punt d’aranya
Nerea Pallares
Edicions del Periscopi / Libros del Asteroide
Nerea Pallares debuta amb Punt d’aranya, una faula marinera sobre dones, poder i comunitat
Amb Punt d’aranya, la seva primera novel·la, Nerea Pallares construeix un relat coral que combina realisme social i elements mítics per explicar una rebel·lió femenina a la Costa da Morte. Ambientada a Camariñas, la història s’endinsa en un poble marcat pel mar i per una tradició que travessa generacions.
La protagonista, l’Ari, hi arriba per treballar al museu del puntes de coixí i fer de guia turística. Però ben aviat descobreix que sota la calma aparent s’hi amaga una decisió col·lectiva que pot capgirar-ho tot. Les dones del poble —les palilleiras, també rederes, mariscadores i treballadores de la conservera— estan cansades de viure a l’ombra dels homes, absents però dominants en les decisions i els diners.
Davant d’aquesta situació, decideixen actuar d’una manera radical: invocar les aranyes, tres figures mitològiques associades al mar i al teixit, dipositàries d’un poder ancestral. Amb aquest gest, la novel·la es transforma en una faula contemporània on el simbòlic esdevé també polític.
A partir de l’acte de teixir, Pallares explora la relació entre llenguatge, treball i poder, i reivindica els sabers invisibles que sostenen la comunitat Punt d’aranya es presenta com un homenatge a les dones que creen xarxes —reals i simbòliques— i com una història sobre amistat, transmissió i resistència col·lectiva.
Bristol
Jean Echenoz
Raig Verd
Jean Echenoz signa amb Bristol una sàtira sobre la desorientació contemporània
A Bristol, Jean Echenoz proposa una novel·la breu i incisiva que retrata el desconcert del món actual a través d’un personatge aparentment banal. Robert Bristol és un director de cinema d’èxit discret, instal·lat en una vida rutinària i una mirada distanciada sobre tot allò que l’envolta.
La novel·la arrenca amb una escena que defineix el seu univers: un home cau des d’un edifici davant seu i Bristol continua caminant com si res. Aquest gest, més que indiferència, suggereix una incapacitat per reaccionar davant una realitat que ja no es pot interpretar amb claredat. A partir d’aquí, el relat avança com una successió d’episodis que oscil·len entre l’absurd i la quotidianitat.
Echenoz construeix així una història sense grans girs argumentals, però carregada de significat. El protagonista es mou entre projectes cinematogràfics incerts, relacions difuses i una sensació creixent de desplaçament. Tot plegat configura el retrat d’un individu que viu en un món saturat d’imatges i d’informació, on l’experiència directa sembla haver perdut pes.
Amb un estil precís i una ironia subtil, l’autor juga amb elements del cinema, del gènere negre i de la comèdia per crear una narració fragmentària i sorprenent. Bristol no busca explicar una història convencional, sinó captar una atmosfera: la d’una realitat desajustada, on els personatges avancen sense acabar d’entendre què els passa.
Tinta i sang
Han Kang
La Magrana /Random House
Han Kang explora els límits del gènere negre a Tinta i sang
Amb Tinta i sang, publicada per La Magrana, Han Kang —Premi Nobel de Literatura 2024 i autora de La vegetariana, La classe de grec, Actes humans, Blanc i Els adeus impossibles— presenta una de les seves primeres novel·les, fins ara inèdita en català, que reinterpreta el gènere negre des d’una mirada radicalment interior.
La història segueix la Jeonghui, que investiga la mort de la seva amiga Inju, una artista desapareguda un any enrere en circumstàncies aparentment accidentals. Un reportatge posa en dubte aquesta versió i suggereix un possible suïcidi. Però més que resoldre un enigma, la novel·la desplaça el centre cap als personatges: el veritable misteri es troba en les seves vides, en les seves ferides i en allò que no s’expressa.
A mesura que la Jeonghui reconstrueix el passat d’Inju, també s’enfronta a la seva pròpia fragilitat. Les dues dones comparteixen una relació profunda marcada per l’art, la solitud i el fracàs afectiu, en un univers on la creació artística apareix tant com a refugi com a espai de dolor.
Amb aquesta obra, Han Kang empeny el noir cap a territoris poc habituals, allunyant-lo de l’acció i apropant-lo a la introspecció. La seva escriptura, precisa i continguda, treballa amb silencis, atmosferes i emocions, construint una narració d’una gran intensitat emocional.
Tinta i sang confirma així una de les constants de l’autora: la capacitat de transformar històries aparentment simples en exploracions profundes sobre la identitat, el cos, el dolor i la memòria.
Resultado final
Don Winslow
Harper Collins
Don Winslow torna amb Resultado final, un recull intens de sis històries sobre crim i límits morals
Amb Resultado final, Don Winslow presenta un llibre de sis novel·les curtes que combinen acció, tensió i una mirada directa sobre el costat més fosc de la societat. Autor de més de vint obres, Winslow s’ha consolidat com una de les grans veus del gènere amb títols com El invierno de Frankie Machine, Salvajes —portada al cinema per Oliver Stone— i la seva reconeguda trilogia formada per El poder del perro, El cártel i La frontera.
El volum reuneix sis relats independents, però units per un mateix fil: personatges que es veuen obligats a prendre decisions extremes. A la història que dona títol al llibre, un lladre veterà prepara un últim gran cop abans d’entrar a la presó. A La lista del domingo, un adolescent que intenta tirar endavant acaba atrapat en una trama de corrupció. Altres relats presenten policies atrapats entre el deure i els vincles personals, mafiosos que amaguen tensions rere converses aparentment trivials o un detectiu que ha de protegir una estrella de cinema plena d’enemics.
El llibre també inclou històries més íntimes, com Colisión, on un home corrent es veu empès a transformar-se per sobreviure dins la presó, en un relat sobre identitat i supervivència. Winslow construeix històries breus però contundents, centrades en moments clau. Resultado final és un recull que combina ritme, personatges potents i dilemes morals, i que confirma la seva habilitat per atrapar el lector des de la primera pàgina.
Crispetes de matinada
Regina Rodríguez Sirvent
(La Campana / Alfaguara)
Regina Rodríguez Sirvent torna amb Crispetes de matinada, una novel·la sobre créixer i prendre decisions
Després de l’èxit de Les calces al sol, que ha superat els 100.000 exemplars i s’ha convertit en un fenomen, Regina Rodríguez Sirvent publica Crispetes de matinada, una nova novel·la que recupera la protagonista, Rita Racons.
La Rita es troba ara en un moment vital diferent: més complex, més incert i amb decisions importants a prendre. Ja no tot és provisional, i ha de començar a plantejar-se cap on vol anar. La història transcorre sobretot en un edifici del barri de Gràcia, on conviu amb persones molt diverses. Aquest espai compartit es converteix en un petit retrat de la vida actual, ple de trajectòries canviants, somnis i dubtes.
Amb un estil fresc i directe, l’autora combina humor i emoció per parlar de temes propers com l’amor, l’amistat, la feina i la recerca d’un lloc propi. La novel·la posa el focus en aquell moment en què toca decidir, encara que no es tinguin totes les respostes.
Rodríguez Sirvent manté una escriptura àgil i natural, capaç de fer riure i emocionar alhora, sense excessos. El llibre, a més, neix des de la voluntat de gaudir escrivint, sense la pressió de repetir l’èxit anterior, i això es nota en la llibertat amb què avança la història.
Crispetes de matinada confirma així una veu que connecta amb molts lectors i que continua explorant, amb senzillesa i sensibilitat, què significa créixer i buscar el teu lloc en el món actual.
Objetos perdidos
Carlos Zanon
Salamandra
Carlos Zanón retrata una Barcelona fosca i melancòlica a Objetos perdidos
Amb Objetos perdidos, Carlos Zanón —autor de novel·les com Yo fui Johnny Thunders, Taxi i Love Song— torna a explorar els marges de la ciutat amb una història que combina intriga, sensibilitat i una mirada crua sobre la pèrdua. Ambientada en una Barcelona nocturna i inquietant, la novel·la segueix l’Álex Gual, un advocat capaç de trobar persones… però incapaç de mantenir res a la seva vida.
Instal·lat en un hotel anomenat Excalibur, l’Álex viu a la deriva, marcat pel trencament amb la seva parella, Lola K., una pintora en crisi. El seu únic punt d’equilibri és el vincle amb el Señor Paco, una figura que es mou en els ambients més foscos des del seu local, el Donna Summer. Quan la mort d’un jugador de rugbi australià i la desaparició d’un altre, Andy Cox, sacsegen la ciutat, el cas es converteix en una oportunitat de negoci, i l’Álex es veu arrossegat a una investigació plena de riscos.
A mesura que s’endinsa en aquesta trama, també s’implica emocionalment: apareix una atracció inesperada per la Inés, cambrera del Donna Summer, mentre la seva identitat es va fragmentant encara més. La recerca de Cox es barreja així amb una recerca personal: la possibilitat de perdre-ho tot per tornar a començar.
Amb una prosa directa i precisa, Zanón construeix una història de personatges desorientats, atrapats entre decisions i un entorn implacable. Objetos perdidos és també un retrat d’una ciutat que esdevé protagonista, carregada d’una melancolia urbana que persisteix més enllà de la lectura.
Comerás flores
Lucía Solla Sobral
(Libros del Asteroide)
Lucía Solla Sobral debuta amb Comerás flores, una novel·la sobre amor, identitat i relacions desiguals
Amb Comerás flores, la seva primera novel·la, Lucía Solla Sobral construeix un relat íntim sobre el pas a l’edat adulta i els riscos d’idealitzar l’amor. La història segueix la Marina, una jove que, poc després de perdre el seu pare i acabar els estudis, coneix en Jaime, un home vint anys més gran que transforma completament la seva vida.
Fascinada per la seva seguretat i per un estil de vida més sofisticat, la Marina abandona progressivament el seu entorn: deixa enrere el pis compartit amb la seva amiga Diana, les sortides i la vida que fins aleshores la definia. A mesura que s’endinsa en el món de Jaime, també es va diluint la seva identitat.
La novel·la explora així els desequilibris en les relacions afectives i els mecanismes subtils que poden portar a la dependència emocional. Però també aborda altres temes com el dol, la recerca de sentit i el paper fonamental de l’amistat, que apareix com un espai de resistència i refugi.
Amb una escriptura que combina moments delicats amb d’altres més crus, Comerás flores ofereix una mirada honesta sobre la joventut i les seves contradiccions. Un debut que reflexiona sobre què significa créixer, estimar i aprendre a no perdre’s en el procés.
Després del naufragi
Albert Sánchez Piñol
Univers
Albert Sánchez Piñol reprèn el mite de Moby-Dick amb una novel·la d’aventures i lectura política
Continuar Moby-Dick és una aposta arriscada, però Albert Sánchez Piñol l’assumeix a Després del naufragi (Univers) amb una proposta clara: reprendre la història allà on Herman Melville la va deixar. Ismael ha sobreviscut. I la balena també.
A partir d’aquesta premissa, l’autor construeix una novel·la àgil, de ritme viu i vocació d’aventura, que reivindica un gènere sovint poc freqüent en la literatura catalana. Però sota aquesta capa narrativa, el llibre planteja una lectura política: la lluita pel poder a bord del nou vaixell esdevé metàfora de conflictes contemporanis.
L’autor reivindica obertament el gènere d’aventures, amb una narració àgil, capítols breus i voluntat de captivar el lector des de la primera pàgina. Però aquesta capa més visible amaga una ambició més profunda: convertir la història en una reflexió sobre el poder. A bord del nou vaixell, la Lònia, es desplega una lluita interna pel control que pot llegir-se en clau contemporània, des de la política nord-americana fins als ecos del procés català.
En aquesta nova travessia, Ismael recupera la veu narrativa, però amb una funció més complexa. Ja no és només testimoni, sinó també possible instigador del relat. Ahab, en canvi, reapareix com una presència espectral, una ombra que manté viva la tensió i trasllada el llegat del Pequod al nou escenari.
Sánchez Piñol recupera Ismael com a narrador i fa d’Ahab una presència espectral, mentre ofereix una Moby Dick física i inquietant, allunyada de simplificacions simbòliques.
+INFORMACIÓ
Missitàlia
Claudia Durastanti
L’Altra Esditorial/Anagrama
Claudia Durastanti travessa segles i identitats a Missitàlia, una novel·la sobre dones i història
Amb Missitàlia, Claudia Durastanti —autora de L’estrangera— construeix una novel·la ambiciosa que connecta tres èpoques i tres dones per reflexionar sobre la identitat, l’amor i la relació amb la història.
La història arrenca al sud d’Itàlia durant la Unificació, amb l’Amalia Spada, una dona valenta que converteix casa seva en refugi per a rebels i per a les anomenades «filles de ningú», joves sense família que busquen una vida millor. Un segle més tard, l’Ada, una periodista romana, viatja a la Basilicata per investigar la bruixeria i l’explotació del petroli, un procés que acabarà transformant la seva vida i la seva manera d’entendre l’amor.
El tercer fil ens porta al 2051, en un futur on la regió s’ha convertit en una base per a la colonització de la Lluna. Allà, A., una dona solitària, classifica restes del passat mentre intenta reconciliar-se amb el seu propi final.
Amb aquestes tres històries, Durastanti teixeix una xarxa de connexions invisibles entre dones que desafien el seu temps. Missitàlia és una novel·la que combina mirada històrica i imaginació per parlar de llibertat, memòria i del dret a explicar la pròpia història més enllà dels grans relats oficials.
El mal entès
Màrius Serra
(Proa /Destino)
Màrius Serra explora el pes de l’atzar a El mal entès, una tragicomèdia sobre identitat i caos vital
Amb El mal entès, Màrius Serra construeix una novel·la que combina humor i drama per reflexionar sobre com l’atzar pot capgirar una vida en qüestió de dies. El protagonista, Joan Ferrer, és un traductor amb una existència aparentment estable que veu com tot s’ensorra de cop.
La seva dona, la Rosa, mor en un accident de trànsit amb la seva filla Alba, poc després d’haver descobert una infidelitat del Joan. La nena sobreviu, però la tragèdia dona pas a una revelació encara més desconcertant: el Joan descobreix que no n’és el pare biològic. A partir d’aquí, la seva vida es converteix en una cadena de descobriments, secrets i malentesos que afecten tots els àmbits: la família, la feina i les relacions personals.
La novel·la es desplega com una cursa plena d’obstacles i girs, amb escenaris que van de Barcelona a Nova York, passant per indrets inesperats. El protagonista es veu obligat a moure’s entre diferents identitats, en un joc narratiu que accentua la sensació de desorientació i pèrdua de control.
Amb el seu estil característic, Serra construeix una tragicomèdia contemporània que juga amb la idea que la realitat pot ser tan imprevisible com la ficció. Tot i no ser autobiogràfica, l’obra parteix de fets reals o propers a l’autor, cosa que reforça aquesta sensació d’inversemblança possible.
El mal entès és, així, una novel·la àgil i irònica sobre els errors, les coincidències i la fragilitat de les certeses que sostenen la nostra vida.
Las horas secretas
Mick Herron
Salamandra
Mick Herron explora els secrets del MI5 a Las horas secretas, un thriller amb ironia i mirada crítica
Amb Las horas secretas, publicat per Salamandra, Mick Herron —autor de Slow Horses (publicada en castellà com Caballos lentos)— ofereix un thriller d’espionatge que combina intriga, crítica institucional i un humor àcid molt característic. L’autor, reconegut amb el Premi Pepe Carvalho 2026, consolida així el seu prestigi dins del gènere. La novel·la segueix Griselda Fleet i Malcolm Kyle, dos funcionaris encarregats de la investigació Monochrome, un projecte destinat a destapar irregularitats dins del MI5. Tot i tenir accés a arxius confidencials, els seus esforços topen constantment amb murs de silenci i burocràcia.
Tot canvia amb l’aparició de l’expedient OTIS, que els porta fins a una operació secreta a Berlín el 1994, després de la reunificació alemanya. El cas revela un escàndol ocult durant dècades i posa en qüestió la versió oficial del servei secret.
Amb una trama sòlida i plena de girs, Herron construeix una història que va més enllà del suspens. Las horas secretas retrata un món opac, on el poder es protegeix a si mateix i la veritat queda enterrada. El resultat és un thriller intel·ligent i punyent, que combina tensió i ironia, i que confirma Mick Herron com una de les veus més rellevants de l’espionatge contemporani. +INFORMACIÓ
El somni de Gaudí
Coia Valls
Rosa dels Vents / Ediciones B
A El somni de Gaudí, l’escriptora reivindica les històries invisibles que han sostingut el temple al llarg de més d’un segle i mig, teixint un relat on el temps, la memòria i la mirada femenina esdevenen protagonistes.
L’escriptora Coia Valls torna a la novel·la històrica amb El somni de Gaudí, una obra ambiciosa que pren com a eix la Sagrada Família per explorar no només el llegat d’Antoni Gaudí, sinó també les vides anònimes que han fet possible el seu somni.
Ambientada a la Barcelona de 1883, la novel·la arrenca amb l’encàrrec d’un temple encara inimaginable que transforma el destí d’una nissaga destinada a créixer al ritme de la seva construcció. Al llarg de cinc generacions —des de l’Anna i en Guillem, testimonis dels primers anys, fins a l’Anna Maria, guardiana de la memòria familiar—, la història travessa més d’un segle marcat per epidèmies, guerres i renaixements, amb el temple com a fil conductor i gairebé com un personatge viu.
A través d’aquest fresc emocional, Valls construeix un relat que transcendeix l’arquitectura per endinsar-se en la memòria, les renúncies i els vincles que sostenen les vides. Una novel·la sobre allò que perdura —l’amor, la pèrdua i el sentit del camí— en un món en constant transformació.
El jardiner i la mort
Gueorgui Gospodínov
Edicions del Periscopi / Impedimenta
Gospodínov ofereix un relat íntim i profund sobre la pèrdua del pare. «El meu pare era jardiner. Ara és un jardí» és la frase que condensa l’esperit del llibre: la mort no com a final absolut, sinó com a transformació silenciosa en memòria i paisatge interior.
La novel·la adopta la forma d’un monòleg interior d’un fill que vetlla el pare en els seus últims dies. A través dels records de la infantesa i de petites escenes quotidianes, Gospodínov construeix també el retrat d’una generació d’homes búlgars nascuts després de la Segona Guerra Mundial, marcats pel treball, el silenci i una manera continguda d’estimar.
La mort del pare implica la desaparició del fill tal com era: amb ell s’esvaeix un món sencer. Amb una prosa precisa i emotiva, l’autor explora com els fills negocien el dol i aprenen a conviure amb l’absència. El jardiner i la mort és un text que reivindica l’acceptació del dolor i la nostàlgia com a formes de fidelitat a l’amor paternofilial.
Prometeu de mil maneres
Carles Rebassa
Univers
Prometeu de mil maneres és una novel·la sobre identitat, amor i desigualtat
Amb Prometeu de mil maneres, Carles Rebassa ha obtingut el Premi Sant Jordi de novel·la amb una obra ambiciosa que combina diferents registres narratius per construir un relat intens sobre la identitat i la supervivència. Ambientada a Palma, la novel·la articula diverses històries que s’entrellacen en un univers marcat pel desig, la marginalitat i la necessitat d’amor.
El protagonista, Prometeu Dolors, treballa com a cambrer però viu desplaçat de la seva pròpia rutina. La seva vida canvia després de conèixer en Carles en un local nocturn, iniciant una lluita constant per protegir la seva identitat davant dels altres i del seu entorn. A través d’ell, Rebassa construeix una figura que evoca el mite de Prometeu: algú que dona als altres, però a costa d’un sacrifici personal.
La novel·la es desplega a partir de múltiples històries d’amor, viscudes amb intensitat i sovint amb un component obsessiu. Aquestes relacions reflecteixen fortes desigualtats socials i dinàmiques de poder entre personatges situats en posicions molt diferents, aportant una lectura crítica de les estructures que condicionen els vincles humans.
Alhora, Palma hi apareix com un espai central: una ciutat estimada però ferida, que l’autor descriu com a “colonitzada, destruïda i enfonsada”. Aquest retrat urbà reforça el to de la novel·la, on els personatges, com la ciutat mateixa, es debaten entre la destrucció i la necessitat de regenerar-se.
Amb una escriptura directa i carregada de tensió, Prometeu de mil maneres és una obra que combina reflexió social i exploració emocional, i que consolida Carles Rebassa com una veu destacada de la narrativa contemporània.
Albió
Anna Hope
(Amsterdam / Libros del Asteroide)
La mort del patriarca activa totes les tensions a Albió, la nova novel·la d’Anna Hope, publicada en català per Amsterdam i en castellà per Libros del Asteroide. Durant quatre dies, la família Brooke es reuneix a la seva mansió del segle XVIII al Sussex per enterrar Philip Ignatius Brooke: aristòcrata, seductor i figura dominant, però també un home egoista que va marcar profundament la vida dels seus fills.
Al voltant d’aquest comiat, Hope construeix una novel·la coral que explora els conflictes latents dins la família. La Frannie, hereva de la finca, vol transformar els terrenys en un espai de regeneració natural. El seu germà Milo imagina un projecte radicalment oposat: un refugi exclusiu per a les elits. La Isa, en crisi personal, revisita el passat per entendre el seu present, mentre la irrupció de Clara, una convidada inesperada carregada de secrets, amenaça de fer trontollar tot l’equilibri familiar.
Amb aquest plantejament, Albió actualitza la tradició de la novel·la de casa de camp anglesa i la connecta amb debats contemporanis. Més enllà del retrat íntim, el llibre aborda qüestions com el privilegi, l’herència i les ferides del colonialisme, preguntant-se què significa avui habitar aquest llegat.
Anna Hope ofereix una narració lúcida i actual que combina drama familiar i reflexió social. Albió és una novel·la sobre el passat que pesa i el futur que encara està per escriure.
Lliçons d’abisme
Mar Bosch
Empúries
Amb Lliçons d’abisme (Empúries), Mar Bosch torna a demostrar una habilitat singular per detectar el punt exacte en què la realitat perd equilibri i es transforma en una altra cosa. El llibre, un recull de relats breus, parteix de situacions aparentment quotidianes —una trobada fortuïta, una desaparició, una mentida protectora— que, de sobte, adquireixen un to insòlit, com si el món hagués girat uns graus sense avisar.
Bosch combina ironia, tendresa i una mirada molt lúcida sobre les vulnerabilitats humanes. En cada conte hi ha un gest o un detall que desencadena el desajust: un home que cau literalment del cel, una família incapaç d’explicar la mort del fill, una dona que conviu amb l’absència com si fos un moble més de la casa. Són històries petites en extensió però de gran profunditat emocional, escrites amb un estil que busca la precisió sense renunciar a la sorpresa.
Un element distintiu del llibre és el joc metaliterari de les notes al peu, on una veu complementària —irònica, inquisitiva, a vegades gairebé rebel— dialoga amb el relat principal. Aquest dispositiu aporta un ritme inesperat i ens recorda que tota història és, també, una conversa amb qui la llegeix.
Les belles promeses
Pierre Lemaitre
(Bromera /Salamandra)
Pierre Lemaitre tanca la saga dels Pelletier amb Les belles promeses, un fresc entre thriller i crònica històrica
Amb Les belles promeses, Pierre Lemaitre posa punt final a la seva ambiciosa saga «Els anys gloriosos», un projecte narratiu que ha captivat milers de lectors des de El gran món. Publicada en català, la novel·la ofereix un desenllaç intens i coral que combina intriga, context històric i drama familiar.
Ambientada al París de 1963, en plena efervescència de les Trente Glorieuses, la història arrenca amb un incendi i un acte heroic: Jean Pelletier salva un nadó i es converteix, aparentment, en un heroi. Però sota aquesta imatge pública, Lemaitre construeix un relat molt més fosc, on el progrés i la modernització —amb la construcció del bulevard Périphérique com a símbol— conviuen amb la corrupció, els interessos polítics i els secrets familiars.
Mentre Jean ascendeix en el món de la publicitat i el poder, el seu germà François comença a sospitar. Les peces encaixen inquietantment: podria estar relacionat amb una sèrie de morts de dones joves? A partir d’aquesta tensió, la novel·la desplega una trama que combina el ritme del thriller amb una mirada crítica sobre la societat francesa de l’època.
Amb la seva habitual habilitat narrativa, Lemaitre traça un ampli fresc històric que connecta la postguerra, la Guerra d’Algèria i la transformació urbana de París.
El joc del silenci
Gil Pratsobrerroca
La Campana
El guionista Gil Pratsobrerroca debuta en la narrativa amb El joc del silenci, un thriller ambientat al petit poble d’Arcavell que aposta per una estructura clàssica de suspens i un ritme accelerat. La novel·la arrenca el 15 de juny de 2025, quan desapareix la Valèria Costa, una nena de set anys, fet que sacseja la comunitat i activa una investigació policial immediata.
A mesura que avança el relat, el focus se centra en els pares de la menor, que passen de ser víctimes a convertir-se en sospitosos. La investigació els obliga a enfrontar-se als seus propis silencis i a revelar secrets del passat que fins aleshores havien mantingut ocults. El llibre construeix la tensió a partir d’un compte enrere constant i d’una alternança entre present i passat que va aportant noves dades al cas.
Pratsobrerroca, amb experiència prèvia com a guionista, trasllada a la novel·la un estil àgil i visual, amb capítols breus i girs freqüents. L’ambient tancat del poble reforça la sensació de pressió i de sospita col·lectiva, mentre la trama explora les conseqüències emocionals d’una desaparició i els límits de l’amor i la confiança.
El joc del silenci és una novel·la de suspens directa i efectiva, que s’inscriu dins el thriller contemporani i que presenta un debut literari orientat clarament a mantenir l’interès del lector fins al desenllaç.
La penúltima hora
Salman Rushdie
(Literatura Random House)
Salman Rushdie reflexiona sobre la vida, la mort i el llenguatge a La penúltima hora
Amb La penúltima hora, Salman Rushdie torna al relat breu amb un llibre que gira al voltant de grans temes com la mortalitat, el poder de l’art i la dificultat de comunicar-nos en un món cada cop més dividit. L’autor de Els versos satànics ofereix aquí cinc històries que, tot i ser independents, comparteixen un mateix to reflexiu i una mirada marcada pel pas del temps.
El llibre arriba en un moment vital especialment significatiu per a Rushdie, després d’una trajectòria marcada tant per l’èxit literari com per la persecució i la violència. Lluny de retirar-se, l’autor reafirma la seva aposta per l’escriptura com a forma de resistència i de resposta al món.
Els relats transcorren entre l’Índia, Anglaterra i els Estats Units, els tres espais que han definit la seva vida, i plantegen preguntes universals: com encarem el final? què queda de nosaltres? com ens acomiadem dels llocs i de les persones? Els personatges —des de parelles en crisi fins a figures marcades pel passat— es mouen entre la memòria i la incertesa.
Amb aquest llibre, Rushdie reivindica també el conte com un format capaç de concentrar molta intensitat en poc espai. Les històries combinen realitat i fantasia, amb presències inesperades com fantasmes o relats que reflexionen sobre la pròpia escriptura.
Un dels fils més clars del volum és la preocupació pel llenguatge: la sensació que cada cop ens costa més entendre’ns. Tot i això, Rushdie manté la confiança en la literatura com a eina per pensar i resistir. La penúltima hora és, així, un llibre madur i lúcid sobre el final, però també sobre la necessitat de continuar explicant històries.
Comiats
Julian Barnes
(Angle editorial / Anagrama)
Julian Barnes reflexiona sobre la memòria i el final de la vida a Comiats
Amb Comiats, publicat en català per Angle Editorial, Julian Barnes celebra els seus vuitanta anys amb una novel·la que condensa moltes de les seves obsessions literàries: la memòria, el pas del temps i la persistència de l’amor. L’autor anglès ofereix un text híbrid, a mig camí entre la ficció, l’assaig i les memòries, fidel al seu estil més reconeixible.
El narrador, un escriptor anomenat Julian, viu a Londres i conviu amb un càncer de sang que el força a mirar el futur amb lucidesa. Des d’aquest present marcat per la malaltia i la pèrdua —la seva dona va morir anys enrere—, Barnes construeix una reflexió sobre com encarar el final de la vida i aprendre a acomiadar-se.
Al centre del llibre hi ha també una història d’amor: la de Stephen i Jean, dos antics companys d’universitat a Oxford que el narrador va unir en el passat. Després de dècades separats, Barnes els posa novament en contacte, en un intent de reescriure una història interrompuda. Però aquesta operació planteja una pregunta clau: fins a quin punt podem intervenir en la vida dels altres sense confondre-la amb la ficció?
A través d’aquesta “història dins la història”, Comiats indaga en les segones oportunitats, en els records —sempre fràgils i parcials— i en la dificultat de construir un relat coherent de la pròpia vida. Amb referències a autors com Proust o Woolf, Barnes ofereix una obra lúcida i commovedora sobre la vellesa i la necessitat d’acceptar el pas del temps.
Peixos
Eva Baltasar
(Club editor)
Eva Baltasar explora l’amor intens i inquietant a Peixos
Amb Peixos, la seva cinquena novel·la, Eva Baltasar torna a un dels temes centrals de la seva obra: l’amor. Però ho fa des d’una mirada poc idealitzada, mostrant-lo com una força poderosa, bella però també perillosa.
La protagonista és una escriptora que reflexiona sobre la seva vida i sobre el mateix fet d’escriure. De fet, deixa clar que l’escriptura no sempre serveix per alliberar-se, una idea que recorre tot el llibre. La història comença amb una escena quotidiana: mentre espera abans d’un club de lectura, veu una dona que ven peix fregit a la plaça. En aquell moment, tot canvia. “És ella”, pensa.
A partir d’aquí, s’inicia una relació intensa amb aquesta dona, Victòria. L’amor creix de manera ràpida i gairebé inevitable, com si fos un encanteri. Bona part de la història transcorre a casa de Victòria, un espai ple de detalls i amb una atmosfera carregada, on la passió es viu amb intensitat.
Com és habitual en Baltasar, l’amor no apareix com una experiència tranquil·la, sinó com alguna cosa que pot fer perdre el control. Hi ha desig, però també una sensació constant de risc, com si en qualsevol moment tot pogués trencar-se.
Amb un estil directe i molt personal, Peixos és una novel·la breu però intensa, que confirma Eva Baltasar com una de les veus més singulars de la literatura catalana actual.
Empar Moliner
Instruccions de viure sense ella
(Columna)
Empar Moliner reflexiona sobre la mort i la paraula a Instruccions per viure sense ella
Amb Instruccions per viure sense ella, Empar Moliner presenta una novel·la tragicòmica que gira al voltant d’una idea tan inquietant com potent: continuar escrivint després de morir. La protagonista, Clàudia Pruna, periodista, sap que li queda poc temps i decideix no desaparèixer del tot. Per fer-ho, posa en marxa un pla insòlit: formar un jove perquè continuï escrivint en el seu nom.
A partir d’aquest punt de partida, la novel·la planteja preguntes incòmodes sobre l’autoria, la identitat i la necessitat de deixar empremta. Qui escriu realment? Què queda de nosaltres quan ja no hi som? Moliner ho aborda amb ironia, però també amb una mirada molt lúcida.
Un dels temes centrals del llibre és la cura, entesa no com un acte idealitzat, sinó com una relació complexa i sovint desigual. L’amor pot derivar en dependència, i la necessitat de cuidar pot acabar esgotant qui ho fa. Aquesta tensió travessa també la idea de família, que aquí apareix més com un espai de supervivència que no pas de refugi.
L’humor, marca habitual de l’autora, funciona com a eina per afrontar aquests temes sense suavitzar-los. La novel·la combina moments còmics amb altres de més durs, en un equilibri que reforça el seu to incòmode.
Amb una escriptura directa i crítica, Moliner reflexiona també sobre el valor de les paraules i sobre un periodisme que canvia. Instruccions per viure sense ella és una obra sobre el final, però també sobre la voluntat —potser impossible— de continuar existint a través del que escrivim.
Reina Esther
John Irving
Edicions 62 / Tusquets
John Irving torna a St. Cloud’s amb Reina Esther, una novel·la sobre identitat i memòria
Amb Reina Esther (Edicions 62 / Tusquets), John Irving recupera un dels escenaris més emblemàtics del seu univers: l’orfenat de St. Cloud’s i la figura del doctor Larch, ja presents a Les normes de la casa de la sidra. Lluny de ser una simple continuació, la novel·la amplia els grans temes de la seva obra: l’orfandat, la identitat i la construcció de la família.
La història comença amb una imatge poderosa: una nena de gairebé quatre anys és abandonada en una nit d’hivern a Maine, el 1908. No plora. Abans de desaparèixer, algú deixa anar una informació clau: la nena és jueva. Aquesta criatura és Esther Nacht, nascuda a Viena, marcada des del principi per la violència de la història: el pare mor fugint cap als Estats Units i la mare és assassinada en un atac antisemita.
A St. Cloud’s, sota la tutela del doctor Larch, Esther troba un primer espai de protecció, però també s’enfronta a una realitat dura: és una nena difícil d’adoptar. La seva identitat i el seu passat la converteixen en una presència incòmoda per a moltes famílies, i la condemnen a una espera llarga que marcarà el seu caràcter.
Amb la seva narrativa detallista i emotiva, Irving construeix el retrat d’una vida travessada pel desarrelament i la recerca de sentit. Reina Esther és una novel·la sobre el pes de la història i sobre la necessitat d’entendre d’on venim per saber qui som.
