L’editorial publicarà entre finals d’agost i novembre set novetats que combinen narrativa, teatre i periodisme literari, amb noves obres de Maria Reva, Purificació Mascarell i Jonathan Miles i la recuperació de Jayber Crow, de Wendell Berry
Edicions del Periscopi ja té a punt una tardor literària marcada pels grans noms internacionals, però també per la descoberta de noves veus i la recuperació d’obres que arriben per primera vegada en català. Entre finals d’agost i el mes de novembre, el segell publicarà set títols que transiten pel teatre, la narrativa i el periodisme literari i que tornen a posar el focus en alguns dels grans temes que han definit el seu catàleg: la memòria, la identitat, els conflictes contemporanis, la comunitat i les ferides de la història.
La temporada començarà el 31 d’agost amb Incendis, de Wajdi Mouawad, un dels textos més celebrats del dramaturg libanès-canadenc i una obra que ha tingut un recorregut especialment destacat als escenaris catalans. Periscopi la publica ara per primera vegada en un volum independent, amb traducció de Cristina Genebat. La història arrenca després de la mort d’una mare, quan Jeanne i Simon descobreixen que hauran de buscar un pare que creien mort i un germà de qui mai no havien sentit parlar. El viatge els conduirà cap a un passat travessat per la guerra, l’exili i unes ferides familiars que continuen obertes.
La publicació permet recuperar una de les peces fonamentals de l’univers de Mouawad, autor de la tetralogia La sang de les promeses, integrada per Litoral, Incendis, Boscos i Cels. La seva obra, marcada per la denúncia de les atrocitats contemporànies i per una reformulació moderna de la tragèdia, l’ha convertit en un dels dramaturgs en llengua francesa més reconeguts internacionalment.
Mia Couto torna amb La ceguesa del riu
Una setmana després, el 7 de setembre, arribarà La ceguesa del riu, la nova novel·la de Mia Couto, traduïda per Pere Comellas Casanova. L’escriptor moçambiquès situa l’acció durant la Primera Guerra Mundial, quan la regió del riu Rovuma, a Moçambic, es converteix en camp de batalla.
Couto introdueix, però, un element inesperat: després d’uns esdeveniments misteriosos, els documents, cartes i papers apareixen completament esborrats. Els europeus, incapaços de recuperar l’escriptura, es veuen obligats a recórrer als habitants africans, convertits de sobte en els dipositaris d’un coneixement que els colonitzadors consideraven patrimoni propi.
A partir d’aquesta premissa, l’autor de Terra somnàmbula, La confessió de la lleona i El cartògraf d’absències construeix una faula sobre la llengua com a forma d’identitat i resistència, però també sobre la fragilitat del coneixement, el colonialisme i la necessitat de preservar la memòria. Couto, Premi Camões 2013, és l’autor moçambiquès més traduït i la seva obra s’ha publicat en més de trenta països.
Patrick Radden Keefe investiga una mort misteriosa a Londres
Una de les novetats amb més potencial per convertir-se en un dels llibres destacats de la temporada arribarà el 14 de setembre. Patrick Radden Keefe, una de les grans figures actuals del periodisme narratiu, torna a Periscopi amb El fill de l’oligarca, traduït per Ricard Gil.
La nit del 29 de novembre de 2019, les càmeres de seguretat de l’MI6 van captar Zac Brettler, un jove de dinou anys, caminant de manera erràtica per la balconada d’un edifici de luxe a la riba del Tàmesi. A les 2.23 h va caure al riu. La policia va considerar que es tractava d’un suïcidi, però els seus pares mai no van acceptar aquesta explicació. La investigació posterior va descobrir que Brettler s’havia construït una identitat falsa i havia convençut persones de les altes esferes londinenques que era fill d’un oligarca de l’Europa de l’Est.
El cas permet a Keefe endinsar-se en un univers de magnats, intermediaris, estafadors i fortunes opaques i, al mateix temps, reflexionar sobre les identitats digitals, el poder, la corrupció i una societat fascinada per l’estatus i les aparences.
Després de No diguis res, L’imperi del dolor, Caps de serp i Canalles, Keefe confirma així la seva relació amb Periscopi. Redactor de The New Yorker, va guanyar el Premi Orwell de no-ficció política amb No diguis res i el Baillie Gifford de no-ficció amb L’imperi del dolor. L’editorial presenta El fill de l’oligarca com una de les seves novetats més esperades de l’any.
Maria Reva mira la guerra d’Ucraïna des de l’humor i la ràbia
El 28 de setembre, Periscopi incorporarà al catàleg una de les veus emergents de la literatura ucraïnesa en anglès: Maria Reva. L’últim rastre, amb títol encara provisional i traducció de Míriam Cano, proposa una aproximació insòlita a la invasió russa d’Ucraïna.
La protagonista, Ieva, recorre boscos i valls ucraïneses intentant criar una espècie de cargol en perill d’extinció mentre, per finançar la seva investigació, treballa en una empresa que ofereix «nòvies per catàleg» a homes occidentals. La seva vida acaba creuant-se amb la de Nastia i Solomiya, que busquen la seva mare, una activista desapareguda que combat la indústria dels anomenats «viatges romàntics». Les tres dones decideixen emprendre una acció contra aquest negoci sense saber que aquella mateixa nit Rússia envairà Ucraïna. Humor, ràbia, tendresa i guerra conviuen en la primera novel·la de Reva, candidata al Booker 2025 i guanyadora de l’Atwood Gibson Writer’s Trust Fiction Prize i l’Aspen Words 2025.
Purificació Mascarell i allò que una mare transmet a una filla
El 12 d’octubre serà el torn de Purificació Mascarell amb Borumballes, una proposta especialment centrada en la llengua, la maternitat, la identitat i la transmissió de la memòria familiar.
El llibre explica la història íntima d’una nena des de la concepció fins que pronuncia la primera paraula, però és també el relat d’una dona que, en convertir-se en mare, es pregunta què podrà llegar a la seva filla. En el centre hi ha una llengua «menuda» que es va apagant, però també els records familiars i la voluntat de preservar una determinada manera d’entendre el món.
Mascarell, professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de València, va obtenir el Premi Lletraferit 2022 amb Mireia i és també autora de Como anillo al cuello, un assaig sobre literatura, matrimoni i les ombres de l’amor romàntic.
Jayber Crow, un clàssic contemporani per primera vegada en català
Entre les recuperacions més destacades de la tardor hi haurà Jayber Crow, de Wendell Berry, que Periscopi publicarà el 19 d’octubre amb traducció d’Alexandre Ragàs.
Orfe des de petit, Jayber Crow arriba a Port William, una petita comunitat de Kentucky, on acaba exercint de barber i confident de diverses generacions de veïns. Des d’aquesta posició privilegiada observa els amors, les pèrdues i les transformacions del poble mentre manté en secret un amor impossible. La novel·la és una reflexió sobre la pertinença, la terra, la memòria i els lligams que construeixen una comunitat, però també sobre allò que desapareix quan una determinada idea del progrés trenca aquests vincles. Considerada una de les obres mestres de Berry, arriba ara per primera vegada traduïda al català.
El retorn de Gospodínov amb Física de la tristesa
Una altra de les grans apostes arribarà el 26 d’octubre amb Física de la tristesa, de Gueorgui Gospodínov, traduïda per Marc Casals. L’autor búlgar construeix una novel·la al voltant d’un personatge amb una facultat extraordinària: és capaç d’habitar la memòria dels altres. Quan s’apropa als quaranta anys, però, aquesta capacitat comença a desaparèixer i inicia una lluita desesperada per conservar els records abans no siguin engolits per l’oblit.
Física de la tristesa va ser la segona novel·la de Gospodínov, va esgotar la primera edició en un sol dia i es va convertir en el llibre més venut de la dècada a Bulgària. L’escriptor consolidaria posteriorment la seva projecció internacional amb El refugi del temps, guanyadora del Premi Strega Europeu 2021 i del Booker Internacional 2023.
Jonathan Miles tancarà la temporada amb una novel·la de cabres, natura i dol
El calendari de novetats es tancarà el 9 de novembre amb Erradicació, de Jonathan Miles, traduïda per Ferran Ràfols Gesa. La premissa torna a demostrar l’aposta de Periscopi per històries difícils d’encasellar. Adi travessa una profunda crisi personal quan una organització conservacionista li ofereix passar sis setmanes en una illa remota del Pacífic. La seva missió sembla senzilla: exterminar totes les cabres de l’illa per protegir-ne l’ecosistema. El problema és que mai no ha matat res. A l’equipatge hi porta munició, provisions i una Tortuga Ninja de plàstic que havia estat la joguina preferida del seu fill.
Miles converteix aquesta situació en una novel·la que barreja humor i tristesa i que interroga el lector sobre les contradiccions de la conservació ecològica: què estem disposats a destruir per salvar allò que estimem? Una paradoxa que serveix també per parlar del dol, de la culpa i de la relació entre els humans i la natura.
Una tardor marcada per la memòria i les ferides del present
Amb aquestes set novetats, Edicions del Periscopi dibuixa una temporada especialment internacional i diversa, però amb diversos fils que connecten els llibres entre si. La memòria travessa Incendis, La ceguesa del riu i Física de la tristesa; les tensions del món contemporani apareixen en El fill de l’oligarca i L’últim rastre; mentre Borumballes, Jayber Crow i Erradicació dirigeixen la mirada cap a allò que transmetem, allò que desapareix i la relació que mantenim amb la comunitat i l’entorn.
