L’editorial considera que posar en dubte els mèrits de l’escriptora o relativitzar el seu llegat significa menystenir una de les veus més rellevants de la cultura valenciana
L’editorial Bromera ha fet públic un posicionament en defensa de l’escriptora Isabel-Clara Simó, a qui considera una figura imprescindible de la literatura contemporània i un dels grans referents culturals del País Valencià. L’editorial reclama que el seu llegat quedi al marge de la confrontació política i demana a les institucions públiques que preservin el patrimoni literari com un bé col·lectiu.
En un comunicat, Bromera expressa el seu «ferm compromís amb la defensa del patrimoni literari, educatiu i cultural del poble valencià» i subratlla que Isabel-Clara Simó és una autora fonamental tant per la seva trajectòria literària com per la seva tasca com a professora i divulgadora. Segons l’editorial, la seva obra ha contribuït durant dècades a fomentar la lectura, el pensament crític i el coneixement de la llengua entre diverses generacions de lectors.
L’editorial considera que posar en dubte els mèrits de l’escriptora o relativitzar el seu llegat significa menystenir una de les veus més rellevants de la cultura valenciana. Recorda, a més, que les seves obres han estat presents durant anys als centres educatius i han rebut el reconeixement de nombroses institucions culturals.
Bromera també defensa el paper dels centres educatius i de les biblioteques com a espais de transmissió de coneixement, memòria i valors. En aquest sentit, assenyala que els noms que identifiquen aquests equipaments van més enllà d’una simple denominació administrativa, ja que serveixen per reconèixer persones que han contribuït de manera decisiva al desenvolupament cultural i educatiu de la societat. Aquesta reflexió coincideix amb el manifest impulsat recentment per diversos escriptors i escriptores valencians en defensa dels referents culturals.
En el tram final del comunicat, l’editorial fa una crida perquè els autors i autores de la literatura valenciana deixin de ser utilitzats com a element de confrontació política. «El patrimoni literari no pot ser objecte de retallades, fragmentacions ni disputes interessades», afirma Bromera, que reivindica la lectura, l’educació, la cultura i el respecte com a eines de cohesió social.
L’editorial conclou que defensar Isabel-Clara Simó és també defensar una part essencial de la memòria cultural col·lectiva i el llegat de totes aquelles persones que han contribuït a fer créixer el país a través de la literatura i la cultura.
Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943-2020) és considerada una de les grans veus de la literatura catalana contemporània. Al llarg de la seva trajectòria va publicar més d’una cinquantena d’obres entre novel·les, reculls de contes, poesia, teatre i literatura infantil i juvenil. La seva producció literària es va caracteritzar per un fort compromís social, una mirada crítica sobre la realitat i una defensa constant dels drets de les dones.
Va ser distingida amb alguns dels principals reconeixements de les lletres catalanes, com el Premi Víctor Català (1978) per És quan miro que hi veig clar, el Premi Sant Jordi de Novel·la (1993) per La salvatge, la Creu de Sant Jordi (1999), el Premi Andròmina (2001) per Hum… Rita!: l’home que ensumava dones, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians d’assaig per En legítima defensa i el Premi Joanot Martorell per Amor meva. L’any 2017 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, una distinció que ella mateixa definia com «el Nobel català». «No entenc la vida sense escriure; si deixés d’escriure em sentiria morta», afirmava l’autora, que també reivindicava la literatura com a expressió artística i no com una eina utilitària.
Paral·lelament a la seva tasca com a escriptora, va dirigir el setmanari Canigó, va ser articulista del diari Avui i delegada del llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües, entre les quals l’anglès, el francès, l’alemany, l’italià, el neerlandès, el suec, el castellà, el basc i el gallec.
