L’editorial enceta la rentrée amb quatre propostes que combinen novetats, recuperacions i clàssics: Repertori d’incomoditats, de Llort; Fúria, de Lluís Riera; Tarda, sessió contínua, 3,45, de Jaume Fuster, i El seu marit, de Luigi Pirandello.
Clandestina afronta la tardor amb una rentrée literària que combina autors contemporanis, recuperacions necessàries i clàssics de la literatura europea. A partir del setembre, el segell reforçarà un catàleg caracteritzat per les veus singulars i les històries que s’allunyen dels territoris més previsibles amb quatre títols que transiten entre l’humor negre, la violència, la memòria, el món literari i les contradiccions de les relacions humanes.
Llort publicarà el seu primer recull de contes, Short; Lluís Riera arribarà amb Fúria, novel·la guanyadora del Premi Margarida Aritzeta-Vila de Creixell; Jaume Fuster tornarà a les llibreries amb la recuperació de Tarda, sessió contínua, 3,45; i Luigi Pirandello completarà les novetats amb El seu marit, una novel·la sorprenentment moderna sobre el talent, l’ambició, el matrimoni i el preu de la fama.
Llort converteix la incomoditat en literatura
Una de les principals novetats serà Short el primer recull de relats de Llort. Després d’una trajectòria especialment vinculada a la novel·la negra, l’autor s’endinsa ara en el conte sense abandonar els ingredients habituals de la seva literatura: humor, mala llet, negror i una mirada especialment afilada sobre la condició humana.
El volum reuneix trenta-set contes. Cinc ja havien aparegut al llarg dels anys en títols col·lectius, mentre que la resta són inèdits. Entre aquests últims, aproximadament la meitat són peces molt breus que basculen entre l’aforisme i l’acudit.
Malgrat la diversitat de procedències i formats, tots comparteixen un mateix fil: la incomoditat. Situacions que neguitegen, decisions difícils, persones molestes, individus fastiguejats o moments aparentment insignificants que acaben revelant alguna esquerda. Llort observa els marges de la quotidianitat i hi troba material suficient per recordar-nos que la vida difícilment és una zona de confort.
Short es presenta així com una bona porta d’entrada a l’univers literari de Llort, però també com una nova demostració d’una veu que ha fet de la ironia, l’humor negre i la capacitat de fugir dels camins més transitats alguns dels seus principals trets d’identitat.
Fúria, quan la violència passa d’una generació a una altra
Molt més fosca és Fúria, de Lluís Riera, novel·la guanyadora del Premi Margarida Aritzeta-Vila de Creixell. La història arrenca l’estiu de 1982, mentre el país viu pendent del Mundial de futbol. En un petit poble marcat per la fàbrica, el bar i els silencis neix la Lluna.
La seva mare intenta tirar endavant atrapada entre les addiccions, la pobresa i l’abandonament, en un entorn on la violència, el masclisme i els prejudicis s’han normalitzat. Al seu voltant creixen el Fal·leres, el Ferro, l’Àlexis i l’Albert, quatre amics que comparteixen una adolescència travessada pels maltractaments, la música i una ràbia que amenaça d’esclatar.
El pas del temps no aconseguirà tancar les ferides. L’amistat, el desig de fugir, les lleialtats mal enteses i els secrets acumulats des de la infantesa acabaran condicionant les vides dels protagonistes fins a arrossegar-los cap a un territori cada vegada més fosc.
Riera parteix dels mecanismes de la novel·la negra, però va més enllà del gènere. El crim és només la punta de l’iceberg d’un relat sobre la violència heretada, les addiccions, la precarietat, el masclisme i, sobretot, la dificultat de trencar el cercle del dolor.
Entre la tendresa i la brutalitat, Fúria vol ser també el retrat d’una generació condemnada a conviure amb allò que els adults van callar. Una història d’amistat, supervivència i culpa en què el passat no és mai un lloc definitivament abandonat.
Jaume Fuster torna a la sessió contínua
La memòria ocupa un lloc central en una altra de les apostes de Clandestina: la recuperació de Tarda, sessió contínua, 3,45, una de les novel·les més personals i singulars de Jaume Fuster.
La Barcelona de postguerra i els cinemes de barri serveixen d’escenari per a una obra protagonitzada per en Jaume, un nen fascinat per les pel·lícules que contempla des de la foscor de la sala. A la pantalla apareixen les històries de directors com John Huston o Howard Hawks i rostres convertits en mites, com Humphrey Bogart i Lauren Bacall. Davant de la grisor quotidiana del franquisme, el cinema representa una escletxa per on escapar. Fuster juga amb la distància entre allò que passa a la pantalla i la realitat del protagonista per construir una autèntica crònica sentimental d’una època. Però la novel·la no és únicament un exercici de nostàlgia. Literatura i cinema dialoguen contínuament i converteixen el llibre en una de les propostes més ambicioses de l’autor des del punt de vista narratiu.
Margarida Aritzeta, autora del pròleg de la nova edició, destaca aquesta solidesa narrativa i el diàleg que Fuster estableix entre cinema i literatura, dues formes complementàries d’explicar ficcions i convidar el públic a somiar. Àlex Martín Escribà, responsable de l’epíleg, la reivindica com una de les novel·les més complexes i experimentals de l’escriptor. La recuperació permet, a més, tornar a reivindicar Jaume Fuster no només com un dels grans referents de la novel·la negra catalana, sinó com un narrador disposat a experimentar amb les estructures, els gèneres i els límits de la ficció.
Pirandello i el marit que vivia a l’ombra de la seva dona
Entre les novetats de la temporada destaca també l’arribada d’un clàssic de la literatura italiana: El seu marit, de Luigi Pirandello. Una novel·la publicada originalment a principis del segle XX que, més d’un segle després, conserva una sorprenent actualitat en la seva mirada sobre la fama, l’ambició, els rols de gènere i les enveges del món cultural.
Pirandello situa l’acció a la Roma literària de principis del segle XX, un ecosistema en què tothom es coneix i on un rumor, una crítica o un titular poden impulsar o destruir la carrera d’un escriptor. En aquest ambient irrompen Silvia Roncella i el seu marit, Giustino Boggiolo, acabats d’arribar d’un petit poble de províncies. Ella és una jove escriptora amb talent; ell decideix assumir el paper de gestor, representant i promotor de la carrera literària de la seva esposa.
El problema apareix quan l’èxit comença a canviar les regles del joc. Silvia, introvertida i poc preparada per a les exigències de la vida social romana, veu com la seva obra guanya prestigi. Giustino, mentrestant, descobreix progressivament que, per molts esforços que faci per impulsar aquella carrera, davant dels altres sempre serà una figura secundària. Serà, senzillament, «el seu marit».
Pirandello capgira així la tradicional idea de la dona que viu a l’ombra d’un home d’èxit i situa un personatge masculí davant la dificultat d’assumir el talent i el reconeixement públic de la seva esposa. El resultat és una novel·la carregada de la ironia i l’humor tragicòmic característics de l’autor, però també una dissecció de l’ego, la gelosia i les relacions de poder dins del matrimoni. Al mateix temps, El seu marit retrata les vanitats del món literari: les lluites per aconseguir notorietat, la importància de les relacions socials, els rumors, les enveges i la distància que pot existir entre la creació literària i tot el negoci que l’envolta.
La història de la mateixa novel·la afegeix encara més interès a la recuperació. Inspirada en personatges reals de la Roma de l’època, l’obra va resultar polèmica des de la seva aparició, fins al punt que Pirandello va demanar que no se’n fessin noves impressions després que s’exhaurís la primera edició. Llegida avui, però, la novel·la adquireix una nova dimensió. La reflexió sobre qui gestiona el talent, qui n’obté el reconeixement i què passa en una parella quan l’èxit professional trenca els equilibris establerts continua sent plenament contemporània.
Una rentrée entre clàssics i noves veus
Llort converteix les petites incomoditats en relats carregats d’ironia i mala llet; Lluís Riera explora les conseqüències d’una violència que passa d’una generació a l’altra; Jaume Fuster retorna a la Barcelona de postguerra per buscar refugi en la màgia del cinema, i Luigi Pirandello demostra que les batalles per l’èxit, la fama, l’ego i el reconeixement dins d’una parella no són, precisament, una invenció del segle XXI.
