L’aparició de noves edicions en català i castellà, juntament amb l’expectació per l’adaptació cinematogràfica de Christopher Nolan, impulsen un renovat interès per una de les obres fundacionals de la literatura universal.
Després de gairebé tres mil anys de travessia, L’Odissea continua arribant a bon port. El poema atribuït a Homer viu un dels moments de més vitalitat editorial dels darrers anys gràcies a l’aparició de noves traduccions i adaptacions que busquen acostar el clàssic als lectors contemporanis. El retorn d’Odisseu a Ítaca torna a ser protagonista de les llibreries, en un context marcat també per l’expectació que ha despertat l’adaptació cinematogràfica dirigida per Christopher Nolan.
La gran novetat en català és la traducció de Pau Sabaté, publicada per La Casa dels Clàssics dins la col·lecció Bernat Metge Universal. Després de l’excel·lent acollida de la seva versió de La Ilíada el 2019, l’hel·lenista culmina ara el gran díptic homèric amb una nova traducció directa del grec que manté el poema en vers i aposta per una llengua viva, contemporània i literàriament exigent. El volum es completa amb un pròleg de Roger Aluja i una lectura crítica final de Dolors Miquel.
Dues maneres d’arribar a Homer
Al costat de l’edició filològicament més fidel de Pau Sabaté, aquest any també ha aparegut una proposta molt diferent de Blackie Books, pensada per a un públic ampli. Es tracta d’una versió en prosa basada en l’adaptació anglesa de Samuel Butler, traduïda al català per Xavier Pàmies i enriquida amb més de cinc-centes il·lustracions de Calpurnio.
Lluny de competir amb les traduccions acadèmiques, aquesta edició aposta per una lectura fluida, gairebé novel·lística, que elimina part de les dificultats pròpies de la poesia homèrica sense alterar l’estructura narrativa del relat. El resultat és una porta d’entrada especialment atractiva per als lectors que s’acosten per primera vegada al gran clàssic grec.
Una tradició de grans traductors
La nova versió de Pau Sabaté se suma a una llarga tradició de traduccions catalanes que han contribuït decisivament a la recepció de l’obra d’Homer. Durant dècades, la traducció de Carles Riba, publicada entre 1919 i 1948, ha estat considerada una de les grans fites de la literatura catalana i continua essent una obra de referència.
Posteriorment, Joan Francesc Mira va oferir una lectura més narrativa i transparent, mantenint l’hexàmetre però acostant el text als lectors actuals. Ara, segons diversos especialistes, la proposta de Sabaté busca un punt d’equilibri entre el rigor poètic de Riba i la llegibilitat de Mira, amb una llengua més natural i oral que preserva alhora la musicalitat del poema.
També en castellà
En castellà, el panorama és diferent. Tot i que aquest any no ha aparegut una nova traducció de referència directa del grec, continuen reeditant-se les versions clàssiques de Francisco Rodríguez Adrados, José Manuel Pabón i Carlos García Gual, considerades les grans referències per als lectors hispanoparlants.
L’interès editorial s’ha orientat sobretot cap a noves adaptacions divulgatives i reedicions, aprofitant l’augment de la demanda que està generant el retorn mediàtic de l’obra.
Un clàssic que mai deixa de parlar-nos
Més enllà de les diferents opcions editorials, totes comparteixen un mateix objectiu: demostrar que L’Odissea continua sent una obra extraordinàriament contemporània. El llarg viatge d’Odisseu, les temptacions de les sirenes, l’engany a Polifem o l’espera pacient de Penèlope continuen parlant de qüestions universals com la identitat, el desig de tornar a casa, la perseverança o la lluita contra l’adversitat.
Tres mil·lennis després de la seva composició, Homer continua demostrant que els grans clàssics, cada generació troba noves maneres de llegir-los. I les traduccions, lluny de ser simples exercicis lingüístics, són les embarcacions que permeten que aquest viatge literari continuï arribant a nous lectors.
Quina edició de L’Odissea triar?
Per als qui busquen el poema original
Pau Sabaté (La Casa dels Clàssics – Bernat Metge Universal)
Una traducció directa del grec que conserva el vers homèric amb una llengua contemporània i molt fluida. És l’opció ideal per descobrir el text amb el màxim rigor literari sense renunciar a una lectura accessible.
Per als lectors que volen gaudir de la història com una novel·la
Xavier Pàmies (Blackie Books)
Una adaptació en prosa basada en la versió anglesa de Samuel Butler. Àgil, il·lustrada per Calpurnio i plena de materials complementaris, és una excel·lent porta d’entrada per als nous lectors.
Per als amants dels grans clàssics de la literatura catalana
Carles Riba
La traducció que va marcar un abans i un després en la cultura catalana. D’una gran bellesa poètica, continua sent una obra de referència, tot i que el seu llenguatge exigeix una lectura més atenta.
Per als qui busquen un equilibri entre fidelitat i llegibilitat
Joan Francesc Mira
Una versió molt valorada per la seva claredat narrativa i per acostar Homer al lector actual sense perdre la profunditat del text original.
