L’escriptora es consolida com l’autora més venuda en català i confirma l’abast d’un èxit que ja venia de setmanes enrere
La diada de Sant Jordi d’aquest any ha tingut una protagonista indiscutible: Regina Rodríguez Sirvent. L’escriptora s’ha convertit en l’autora més venuda en català, culminant així unes setmanes d’èxit sostingut des de la publicació, a finals de març, de la seva nova novel·la, Les crispetes de matinada.
Precedida pel fenomen editorial de Les calces al sol, Rodríguez Sirvent ha aconseguit repetir —i fins i tot ampliar— l’impacte amb aquesta segona obra, que ha connectat de nou amb milers de lectors. Durant tota la jornada, llargues cues s’han format per aconseguir una signatura seva, convertint-la en una de les autores més sol·licitades del dia i en un dels noms propis d’aquesta edició.
Les crispetes de Sant Jordi
Rodríguez Sirvent ha viscut la jornada amb una barreja d’emoció, gratitud i una certa tensió davant l’allau de lectors. Les crispetes de matinada s’ha situat com un dels títols més destacats de la diada.
“Estic superemocionada, hi ha una cua molt llarga i estic patint una mica, però estic molt agraïda”, explicava en declaracions a L’Illa dels Llibres mentre signava exemplars sense pausa. L’autora arriba a aquest Sant Jordi en un moment especialment dolç, després de setmanes encapçalant les llistes de vendes. Tot i això, assegura que prefereix no deixar-se arrossegar per les expectatives.
Amb un to distès, ha remarcat que afronta la jornada amb la voluntat de “passar-m’ho bé i compartir amb els lectors”, reivindicant Sant Jordi com una celebració col·lectiva de la literatura. “Aquest any està ple de crispetes a tope”, afegia amb humor.
Emoció i proximitat amb els lectors
La jornada també ha deixat moments especialment emotius. Entre ells, el d’una lectora que li va entregar una carta extensa i li va demanar que la llegís abans de signar-li el llibre. “Ha sigut molt emocionant”, reconeixia l’autora.
Rodríguez Sirvent manté un vincle molt directe amb el seu públic, a qui convida a apropar-se a les seves històries “sense expectatives”. Un públic, a més, transversal: “Va dels 14 als 114 anys”, diu amb un somriure.
Amb aquest Sant Jordi, l’autora no només consolida el seu lloc com una de les veus més populars de la narrativa catalana actual, sinó que confirma que el fenomen iniciat amb Les calces al sol té encara recorregut.
D’un correu electrònic a un fenomen editorial
L’èxit actual no es pot entendre sense el precedent de Les calces al sol, una novel·la que ha superat els 100.000 exemplars venuts i s’ha convertit en un cas gairebé excepcional dins el mercat català. Lluny de respondre a una explosió puntual, el seu creixement ha estat progressiu, sostingut i impulsat pel boca-orella.
Els orígens del fenomen són igualment singulars. Sense agent ni una estratègia definida, Rodríguez Sirvent va enviar un correu a una editorial presentant-se amb una frase senzilla: “Soc una noia de Puigcerdà…”. Aquell gest espontani va desencadenar un recorregut inesperat que, en paraules del seu editor, Joan Riambau, és “una cosa que no passa mai”.
Amb 23 edicions i una presència constant a les llibreries, la novel·la ha mantingut una vigència poc habitual. “A les llibreries ens deien: estan passant coses amb aquest llibre”, recorda l’editor. I el que passava era, sobretot, una transmissió orgànica entre lectors.
“És com els acudits: quan alguna cosa et fa riure o emocionar, necessites passar-ho”, resumeix. L’autora ho expressa amb una imatge que ja forma part de l’imaginari del llibre: “És un llibre que entra a casa i passa per totes les tauletes de nit”.
Un èxit que traspassa fronteres
L’impacte de Les calces al sol també ha arribat a l’àmbit internacional, amb traduccions a diverses llengües com l’anglès, l’italià o el portuguès. Tot i això, Rodríguez Sirvent manté la prudència: “Estem arrencant”.
Les primeres reaccions, però, apunten a una recepció similar a la del públic català, amb lectors que riuen i s’emocionen en els mateixos moments. Al mateix temps, la fidelitat del públic d’origen s’ha mantingut intacta: molts lectors catalans han optat per llegir l’obra en la seva llengua original fins i tot després de la publicació en castellà.
Escriure des del plaer
En aquest context, Les crispetes de matinada neix amb una doble dimensió: com a continuació esperada i com a nova exploració literària. Lluny de la pressió, l’autora ha optat per escriure des d’un principi clar: “El que em porta a escriure és passar-m’ho bé. Punt”.
La novel·la recupera Rita Racons en un moment vital més exigent, en què les decisions pesen i la vida deixa de ser provisional. L’acció se situa en un edifici del barri de Gràcia, que funciona com a microcosmos contemporani de trajectòries diverses i somnis en construcció.
“Hi havia gent que tenia somnis. I això ja era molt”, explica l’autora, resumint l’esperit d’una història que reflexiona sobre la vocació, el desig i la incertesa.
Amb un procés creatiu obert i intuïtiu —“hi ha personatges que et piquen la porta i acaben entrant”—, Rodríguez Sirvent construeix una narrativa que combina humor i emoció sense jerarquies.
Aquest equilibri, juntament amb la dificultat de definir un públic concret —“és com l’antitàrget”—, ha estat clau per connectar amb lectors de perfils molt diversos.
I és, probablement, aquesta mateixa autenticitat la que explica que, més enllà de les xifres, el seu fenomen continuï creixent.
