L’Illa dels Llibres t’ofereix un grapat de recomanacions literàries per aquestes festes.
La història d’en Shuggie Bain
Douglas Stuart
Edicions de 1984 /Sexto Piso)
Traducció de Núria Busquet Molist
L’escriptor Douglas Stuart, debuta amb “La història d’en Shuggie Bain”, obra guardonada amb el Booker Prize 2020. Es tracta d’una novel·la commovedora sobre la lluita d’un fill per salvar la seva mare.
Als anys vuitanta a Glasgow, antigament una ciutat minera pròspera, les polítiques de Thatcher fan disparar la desocupació i les famílies es veuen obligades a fer filigranes per sobreviure. L’Agnes Bain és una dona sense sort que sempre ha aspirat a més: somia en una casa bonica i una vida acomodada que no hagi de pagar a terminis. Quan el seu marit, un taxista faldiller, l’abandona, es troba sola al càrrec de tres fills en una ciutat devastada per la crisi econòmica. Mentre la beguda es converteix en el seu gran aliat, els nens fan mans i mànigues per ajudar-la, però d’un en un l’abandonen per salvar-se a si mateixos. Tots menys en Shuggie, el més petit de tots, que es nega a rendir-se. Ell és diferent. Els nens del barri li fan la guitza, però ell està convençut que, si s’hi escarrassa, pot ser normal com la resta i ajudar la mare a fugir d’aquest lloc sense esperança.
De portes endins
Jordi Cantavella
Rosa dels Vents
L’any 1918 s’instal·la, en una finca noble de Barcelona, un preciós i particular ascensor. A través del que veu i escolta l’aparell, coneixerem la vida i les trifulgues dels veïns de l’escala i serem testimonis dels esdeveniments i dels canvis socials que sacsegen la ciutat durant cent anys. “De portes endins” compta amb l’ascensor com a protagonista i gràcies a ell coneixerem les vides de tres generacions de veïns que segons paraules de l’escriptora Núria Pradas a L’Illa dels Llibres es convertiran en companys entranyables per al lector o, a vegades, despertaran el seu rebuig més profund. En les seves pujades i baixades, en les esperes al replà, assegura Pradas, els personatges revelen les seves vivències, els seus instints, els secrets més amagats a aquell ascensor que, a vegades, defuig la seva condició inanimada per convertir-se en company, amic o enemic.
Maltractaments, enamoraments, morts violentes, xantatges, detencions i molt més en els anys que precedeixen la República, durant la Guerra Civil, la postguerra i en l’època de la creació dels nous partits polítics, fins a arribar a la Barcelona dels 2000. Una història original dela mà de l’autor de la novel·la “El brigadista” + INFORMACIÓ
El dijous següent
Richard Osmand
Columna / Destino
En un pacífic complex privat per a jubilats, quatre improbables amics es reuneixen un cop a la setmana per revisar antics casos d’assassinats locals que van quedar sense resoldre. Ells són en Ron, un exactivista socialista ple de tatuatges i revolució; la dolça Joyce, una vídua que no és tan ingènua com aparenta; l’Ibrahim, un antic psiquiatre amb una capacitat d’anàlisi increïble, i la tremenda i enigmàtica Elizabeth, que, amb vuitanta-un anys, lidera el grup d’investigadors aficionats. Després de la primera novel·la, tornen amb “El dijous següent” on Elizabeth acaba de rebre la carta del seu vell amic Marcus Carmichael, que la convida a prendre el te; s’acaba de traslladar a Coopers Chase i té ganes de reconnectar amb ella. L’únic problema és que en Marcus Carmichael està mort. Ella mateixa en va treure el cadàver del Tàmesi fa més de trenta anys, quan encara estava en actiu al servei secret de l’MI5.Els membres del Club del Crim dels Dijous tenen clar que cal acudir a la cita i resoldre el misteri.
La venjança és meva
Marie Ndiaye
Més Llibres / Gatopardo Ediciones
Traducció de Marta Marfany
Guanyadora del premi Goncourt l’any 2010 per “Tres dones fortes”, Marie NDiaye, és una de les narradores importants de la literatura francesa actual. La venjança és meva és un thriller psicològic protagonitzat per una advocada que un dia rep al bufet la visita d’un home que li demana que defensi la seva dona, acusada d’haver assassinat els seus tres fills (ofegats a la banyera). Però el que trasbalsa la protagonista d’aquesta visita no és tant el cas (que segur que serà mediàtic), sinó que li fa l’efecte que acaba de reconèixer en el client el jove de catorze o quinze anys que, trenta anys enrere, quan ella en tenia deu, li va marcar la vida per sempre.
Una novel·la d’intriga amb elements importants com la memòria, la identitat, l’abús de poder i la consciència de classe que apareixen en un absorbent thriller psicològic
El primer emperador i la reina Lluna
Jordi Cussà
Comanegra
Una gran novel·la d’aventures amb aires clàssics ens ofereix Jordi Cussà a “El primer emperador i la reina Lluna”. Es trcata d’una novel·la ambientada fa més de 2.200 anys en plena dinastia de l’emperador xinès Qin Shi Huangdi. Es tracta d’un emperador amb una gran passió per la immortalitat i que sempre ha estat embolcallat en la llegenda i la seva figura es barreja entre la divinitat i la monstruositat.
Bona part del seu llegat ens queda l’alfabet, la gran Muralla i també els guerrers de Xi’an que s’encarregaven de custodiar la seva tomba. Un dels aspectes més destacats de Qin Shi Huangdi va ser la capacitat d’unir en un sol regene els set reialmes de la Xina i acabant la guerra entre ells.
Cussà ofereix una novel·la amb personatges històrics i d’altres d’inventats com la mateixa Reina Lluna que la converteix en la parella de l’emperador. Premi L’Illa dels Llibres 2021. + INFORMACIÓ
Nosaltres, després
Sílvia Soler
Univers
En la línia de les novel·les “L’estiu que comença” (Premi Ramon Silvia Soler torna amb “Nosaltres, després” (Univers). La novel·la se situa en la línia de L’estiu que comença (Premi Ramon Llull), “Un any i mig” i “Els vells amics”. “Nosaltres, després” és una novel·la sobre el pas del temps, l’amor i els daltabaixos que cada vida comporta. Compta amb quatre personatges principals, dos homes i dues dones, de qui coneixem a la seva joventut i amb una infantesa singular al darrere.
Com ja és habitual en l’univers Soler, l’amistat és un dels elements cabdals de la nova novel·la. Els personatges que hi viuen tenen anhels, expectatives i esperances que els mouen i que experimenten, com nosaltres, frustracions, alegries i desitjos i, sobretot, l’amor. I l’amistat, que n’és una de les seves principals formes.
Pantera
Coia Valls
Animallibres
Coia Valls actualitza el mite literari de la dona pantera i ho fa a través d’un crossover que publica Animallibres en la seva col·lecció L’Arca.
Poc despres de perdre els pares en un accident de cotxe, l’Enma Ambrose rep la visita de l’inspector Vázquez, segons el qual la mort dels Ambrose ha estat un assassinat. Una carta procedent de Mali sembla que li ha de confirmar aquesta sospita, i l’Enma decideix viatjar al Sahel amb l’esperança de descobrir la veritat i, potser, tambe, de desvelar el misteri de la seva naturalesa. Perque l’Enma te un secret: algunes nits desapareix i, quan es desperta, no sap que ha fet ni on ha estat.
El lector acompanyarà a l’Emma, una jove estudiant d’antropologia de la universitat de Salamanca en el seu viatge a l’Àfrica i també a cercar els seus orígens. Coia Valls torna a centrar-se en el viatge com a punt de partida, com ho ha fet durant tota la seva carrera literària. + INFORMACIÓ
Hammet
Maggie O’Farrell
L’altra / Libros del Asteroide
Traducció de Marc Rubió
Maggie O’Farrell publica l’obra guanyadora del Women’s Prize de narrativa 2020 on se centra en la història de Hamnet, el fill de Shakespeare mort amb onze anys i la dona del dramaturg Agnès, que ha estat menyspreada i denigrada per la història.
L’autora tracta de reivindicar a “Hamnet” (L’Altra Editorial/ Libros del Asteroide), el paper d’Agnès Hathaway, a qui la història l’ha denigrat tractant-la en algunes ocasions d’analfabeta, ignorant i lletja. Agnès protagonitza la nova novel·la de l’escriptora irlandesa, deixant en un segon o fins i tot un tercer pla el que va ser el seu marit, l’escriptor i dramaturg William Shakespeare. Però qui va ser Hamnet? Era el nom, del seu fill que va morir amb onze anys i de qui no coneixement pràcticament res i “les grans biografies de Shakespeare només li dediquen un parell de línies”, assegura l’escriptora. + INFORMACIÓ
Entre les ombres
X.R. Trigo
Crims.cat
Després de “L’objectiu del crim”, novel·la publicada l’any 2017, X. R. Trigo ofereix un nou cas policial de la fotògrafa Erika Ernemann a “Entre les ombres” (Crims.cat), novel·la ambientada en aquesta ocasió a finals dels anys seixanta entre Berlín, Budapest i Ucraïna.
Abans de les protestes del Maig del 68, a París, tres joves models ucraïneses de la revista Vogue desapareixen en estranyes circumstàncies. Mentrestant, l’Erika Ernemann ha deixat la policia alemanya, viu en una fàbrica abandonada a Berlín, on té l’estudi, i enllesteix amb molta cura els preparatius del seu suïcidi, incapaç com és d’enfrontar-se als traumes del passat. Quan menys s’ho espera, li arriben notícies dels assassins que fa anys que persegueix. L’Erika aparca el dolor dels vells records i decideix viatjar a la capital francesa, per mirar d’investigar aquests fets. Amb l’ajuda del periodista Pierre Bouyon i d’altres personatges mirarà d’esbrinar el perquè de tot plegat.
Nou cas policial de la fotògrafa Erika Ernemann de la mà de X. R Trigo amb una mirada molt fotogràfica. + INFORMACIÓ
El país dels altres
Leïla Slimani.
Editorial Angle / Editorial Cabaret Voltaire
En aquesta novel·la l’autora s’inspira en la vida i la passió amorosa i prohibida dels seus avis, al final de la Segona Guerra Mundial i en un Marroc on el sistema de segregació colonial s’aplica rigorosament. La parella s’haurà de barallar per afrontar l’entorn entre sacrificis, humiliacions, menyspreu cap a les dones, racisme i de fons,la descolonització.
El 1944 la Mathilde, una jove alsaciana, s’enamora de l’Amine Belhaj, un oficial marroquí que lluita a l’exèrcit francès. Acabada la Segona Guerra Mundial, la parella es trasllada a Meknès, al Marroc. Mentre l’Amine s’escarrassa per fer que una finca de terra pedregós comenci a donar fruit, la Mathilde se sent ofegada pels costums i el clima del país: aïllada a la finca, amb dos fills petits, pateix la desconfiança que inspira per ser estrangera, dona i catòlica.
“La meitat evanescent”
Brit Bennett
Edicions del Periscopi /Literatura Random House
Traducció de Marc Rubió
La jove escriptora sorprèn amb una segona novel·la i s’erigeix com un dels nous talents de la literatura nord-americana. HBO ja prepara una sèrie basada en la novel·la. Bennett, arrenca la novel·la “La meitat evanescent” amb la Stella i la Desiree, dues germanes bessones idèntiques, que decideixen fugir de Mallard, una comunitat negra de Louisiana que, generació rere generació i mitjançant matrimonis mixtos, intenten fer cada vegada més clar el color de la seva pell. Al cap d’uns anys, una d’elles viu a Califòrnia fent-se passar per blanca, mentre que l’altra ha tornat a Mallard amb la seva filla, fosca com el carbó. Tot i la distància i les mentides que les separen, les seves vides i les de les seves filles es tornaran a creuar.
Bennett reflexiona sobre si allò que som, és innat o bé ens fem a nosaltres mateixos, i com els orígens poden marcar les nostres vides. + INFORMACIÓ
Amor a l’art
Tània Juste
Columna/Maeva
La novel·la guanyadora del Premi Prudenci Bertrana narra una història d’emancipació femenina i una reivindicació de la dona creadora en el món de l’art.
“Amor a l’art” (Columna /Maeva) de Tània Juste s’endinsa en la Barcelona dels anys setanta, l’Olivia està a punt de llicenciar-se a la Facultat de Filosofia i Lletres en l’especialitat d’Història de l’Art. Vinguda del poble cinc anys abans, viu al barri Gòtic amb el seu avi, un antiquari del carrer de la Palla al qual ajuda en les seves estones lliures, alhora que surt amb un reporter gràfic que cobreix els esdeveniments més rellevants del franquisme.
Durant el buidatge d’un pis d’un important col·leccionista d’art, d’origen austríac, l’Olivia descobreix l’autoretrat de la Valèria Sans, una pintora d’avantguarda desconeguda que va viure al Montparnasse dels anys vint i es va relacionar amb els grans artistes del moment. La seva mort prematura i el fet de ser una dona la van enterrar en l’oblit. Aquest descobriment representarà un mirall edificant i una gran motivació per a la trajectòria vital de l’Olivia, que quedarà marcada per sempre. + INFORMACIÓ
‘Quan fèiem goig’
Imbolo Mbue
Quaderns Crema
Traducció de Neus Bonilla
Imbolo Mbu va néixer al Camerim i amb la seva primera novel·la Behold the Dreamers (2016), va rebre el premi PEN/Faulkner de ficció.
Amb “Quan fèiem goig” ens ofereix un recorregut per la història dels habitants de Kosawa uqe fa anys viuen atemorits a causa de la devastació ambiental provocada per una companyia petroliera nord-americana a la seva comunitat ancestral. Els vessaments constants de cru han fet tornar ermes les terres de conreu, l’aigua contaminada ha destruït els ecosistemes naturals de què depenien per alimentar-se i l’absència d’aigua potable ha costat la vida a innombrables criatures. Les promeses de la petroliera
de dur a terme operacions de neteja no es tradueixen mai en fets, com tampoc arriben les indemnitzacions pel patrimoni perdut, i el govern del país, encapçalat per un dictador cínic, només serveix els seus propis interessos.
Acorralats, els habitants de Kosawa decideixen defensar-se, i la lluita, que s’allargarà durant dècades, es cobrarà un preu molt alt.
“Quan fèiem goig” és un retrat magistral del capitalisme a ultrança, les llargues ombres que el colonialisme i l’esclavitud encara projecten sobre el continent africà i la voluntat d’un poble de sacrificar-ho tot per la llibertat.
“La felicitat del llop”
Paolo Cognetti
La campana / Literatura Random House
L’autor de “Les vuit muntanyes” publica “La felicitat del llop” on torna a evocar el poder de la natura a través dels somnis dels personatges de la novel·la.
Cognetti narrava a “Les vuit muntanyes”, una història d’amistat entre Pietro i Bruno i ara amb “La felicitat del llop” ens proposa una història on els personatges de la Babette, la Sílvia, el Faust i el Santoro comparteixen espai i se senten connectats amb l’entorn i també amb els personatges.
A “La felicitat del llop” (La Campana/Literatura Random House), les relacions entre els personatges que passegen per la novel·la i que habiten la població de Fontana Fredda, els seus somnis i els desitjos de llibertat centren bona part de la trama. Persones que intenten ser felices i que creuen que la muntanya és el lloc idoni per aconseguir-la.
Personatges que viuen en aquest indret per necessitat, per motius professionals o bé per fugir d’una mala experiència sentimental com és el cas de Faust, un escriptor en hores baixes que decideix fer de cuiner al restaurant de la Babette per allunyar-se del fracàs de l’anterior etapa de la seva vida. + INFORMACIÓ
“Un país amb el teu nom”
Alejandro Palomas
Columna/Destino
Una història d’amistat en plena maduresa és el punt de partida de la nova novel·la de l’autor de títols com “Una mare”, “Un gos” i “Un amor”.
Alejandro Palomas ens proposa conèixer a l’Edith i en Jon que són els únics habitants d’un petit poble abandonat. Als 74 anys, l’Edith, publicista jubilada, ocupa l’antiga rectoria juntament amb els seus onze gats. En Jon, cuidador d’elefants al zoo i a punt de fer-ne seixanta, viu a l’antiga escola.
Tot i que al principi no es relacionen, una urgència amb un dels gats servirà perquè l’Edith i en Jon comencin a fer amistat. Un dia, però, la vida se’ls capgira quan la direcció del zoo comunica al Jon que prescindeixen dels seus serveis, fet que coincideix amb dues pertorbadores notícies més: dues granges d’aus s’instal·laran a prop del poble i l’ajuntament convertirà la gran casa del llac en un hotel rural per dinamitzar la zona. + INFORMACIÓ
“On ets, món bonic”
Sally Rooney
Edicions del Periscopi
Sally Rooney publica nova novel·les després de la bona acollida de “Gent normal”. L’Alice, la protagonista de la novel·la se n’ha anat a viure a una mansió d’un poble on ningú sap qui és ni a què es dedica. Al cap de poc, coneixerà en Felix, un mosso de magatzem. Mentrestant, a Dublín, la seva amiga Eileen intenta arribar a final de mes mentre es recupera d’una ruptura amorosa flirtejant amb un vell conegut, en Simon.A través dels missatges que s’envien les amigues, comprendrem la importància que tenen les relacions afectives i sexuals per a una generació que se sent amenaçada per la precarietat i el desencís. I quan finalment es retrobin, les acompanyarem en la recerca de l’amor en aquest món bonic però incert.
“Estiu”
Ali Smith
Raig Verd / Nórdica
Ali Smith ha guanyat el Premi Orwell de Literatura Política 2021 per aquesta novel·la, que tanca el quartet estacional.
Estiu s’inicia el febrer del 2020, quan la Covid encara és només una amenaça a l’horitzó. Ens deixem caure en la fràgil casa de Brighton de la Grace Greenlaw, una divorciada infeliç i antiga actriu. Viu amb els seus problemàtics però brillants i lingüísticament juganers fills adolescents, la Sacha i en Robert, porta a porta amb el seu pare.
La novel·la “Estiu” hi apareixen temes d’actualitat com la pandèmia i el Brexit a més dels incendis forestals a Austràlia i l’assassinat de George Floyd.
Ali Smith tanca amb “Estiu” el quartet iniciat amb “Tardor” i que va continuar amb “Hivern” i “Primavera”.
“La cita”
Katharina Volckmer
La Campana/Anagrama
Katharina Volckmer debuta com a escriptora amb “La cita” (La Campana/Anagrama). Es tracta d’una escriptora alemanya que viu a Anglaterra i que ha publicat la seva primera novel·la en anglès.
“La cita”, és un monòleg que tracta sobre la identitat nacional però també sexual. Un monòleg dur i punyent sense pèls a la llengua que ha captivat als lectors amb un llenguatge directe i sense miraments.
La Sarah, una dona d’origen alemany que acudeix a la consulta del doctor Seligman per sotmetre’s a una operació de canvi de sexe. Des de la llitera ofereix tot un seguit de confessions sobre la identitat sense que el doctor, que més tard descobríem que és d’origen jueu, l’interpel·li.
La lectura de “La cita” de Katharina Volckmer no es deixarà indiferents. + INFORMACIÓ
“El país de l’altra riba”
Maite Salord
Edicions Proa
L’autora de “L’alè de les cendres” ha estat la guanyadora de la tercera edició del Premi Proa de Novel·la. “El país de l’altra riba” encreua dues històries per parlar-nos de la memòria familiar, de les guerres del segle xx, de l’emigració i, en definitiva, de les vides sacsejades pels grans episodis col⋅lectius.
La novel·la arrenca amb la caiguda accidental a l’Illa de l’Aire del sud-est de Menorca d’un avió alemany que venia de bombardejar la costa nord d’Àfrica una matinada de febrer del 1943. Uns pescadors salven els quatre tripulants, però el Junker 88 de la Luftwaffe continua encara sota les aigües. El següent capítol de la novel⋅la trasllada el lector a la ciutat d’Alger, on l’Alfred Gold i el seu net Daniel, jueus que han travessat França fugint de les tropes nazis, han obert una sastreria. La visita d’un elegant colon francès que regenta el restaurant més luxós de la capital algeriana, el Cafè de París, els dona un prestigi que salva l’establiment
Al restaurant de Michel Bisset, el jove Daniel hi coneix l’Omar, un excombatent de les tropes franceses, i la Isabel, una noia provinent de Fort de l’Eau, un municipi de la badia d’Alger fundat per menorquins.
En paral⋅lel, la novel⋅la ens situa a la Barcelona del 2003, durant les manifestacions contra la guerra de l’Iraq, que és l’escenari de la coneixença i l’atracció entre la Marta, una jove menorquina estudiant de filologia, i la Hanna, una noia alemanya que fa un Erasmus a Barcelona. + INFORMACIÓ
“L’altra casa”
Rachel Cusk
Editorial Les Hores / Libros del Asteroide
M., una escriptora casada, convida un famós pintor a fer una estada creativa al refugi proper a la casa familiar situada a la costa anglesa. Atreta poderosament per les seves pintures, creu que la seva presència podria ajudar-la a aprofundir i aclarir el sentit de la seva pròpia existència. Però a mesura que va avançant l’estiu, llarg i àrid, la presència provocadora de l’artista pertorbarà la calma de la casa i crearà un nou ordre de relacions entre els protagonistes que farà aflorar desitjos i contradiccions ocults i mostrarà la dificultat de ser coherents alhora amb el nostre món intern i les limitacions imposades pel món extern.
Cusk ens planteja a la novel·la sobre el paper que ocupa l’art en la vida i buscant respostes a les qüestions: per què es necessita l’art, què es busca en ell i per què es necessita reflectir-se en ell?
“Piranesi”
Susanna Clarke
Amsterdam Llibres / Salamandra
Setze després de l’èxit mundial de “Jonathan Strange i el senyor Norrell.”, Clarke torna amb “Piranesi”, una novel·la de gènere fantàctic que ens e endinsa en un univers oníric i enigmàtic.
En Piranesi viu a la Casa, tal vegada hi ha viscut sempre. Dia rere dia pren un registre minuciós de les Meravelles que conté en els seus diaris: el laberint de Vestíbuls i Corredors, els milers d’Estàtues blanques, el brogit de les Marees a les Sales Baixes, la disposició canviant dels Estels a les Sales Altes. Els dimarts i els divendres, en Piranesi es troba amb el seu amic, l’Altre. Sovint també visita els Morts i els porta menjar, hi parla i els descriu les Bondats de la Casa. Bona part del temps, però, en Piranesi està sol.
Un dia apareixen missatges escrits amb guix a les Parets. Individus estranys han arribat a la Casa. Són amics o venen a portar destrucció i bogeria? El Món que en Piranesi creia que coneixia està canviant: esdevé estrany i perillós.
‘I van passar tants anys’
Natalia Cerezo
:Rata_
Després de debutar amb el recull de contes A les ciutats amagades, Cerezo publica la seva primera novel·la inspirada en la vida de la seva àvia Carme.
Caterina, la protagonista de la novel·la és una noia nascuda en una masia aïllada de l’interior de Catalunya que inicia una nova vida en una ciutat industrial del Vallès. Allà, entre la fàbrica i el teatre amateur, anirà descobrint el gust agredolç de la vida, es casarà i viurà en una casa modesta construïda per Gustau, el seu marit, un home senzill i tossut que despertarà en la Caterina uns sentiments cada cop més foscos.
La història de la Caterina il·lustra uns esdeveniments històrics viscuts al Vallès Occidental, les tràgiques riuades de setembre de 1962.
Aquelles històries que la seva àvia Carme li explicava apareixen ara en la primera novel·la de Natalia Cerezo on demostra el seu talent narratiu.
“Mai”
Ken Follett
Rosa dels Vents /Plaza & Janés
Molt abans de ser reconegut com a autor de novel·les històriques com “Els pilars de la terra”, l’escriptor gal·lès ja era un autor de thrillers.
Ken Follett assenyala que “Quan em vaig estar documentant per escriure La caiguda dels gegants, em vaig adonar que la Primera Guerra Mundial havia estat una guerra que ningú l’havia volguda. Cap dels líders europeus dels dos bàndols havia tingut intenció que esclatés. Però, d’un en un, els emperadors i els primers ministres, sense buscar la guerra, van prendre un seguit de decisions —decisions lògiques i moderades— que ens van portar a un dels pitjors conflictes que hem conegut mai. I, tot d’una, em vaig preguntar: “I si tornés a passar?”. Amb aquesta reflexió, Follet va començar a escriure “Mai” on imagina un escenari de crisi global sense precedents en què un petit grup de personatges compromesos i tenaços lluita en una carrera contra rellotge. Amb escenaris globals, des de l’abrusador desert del Sahara fins a l’ala Oest de la Casa Blanca i els passadissos del poder de les grans capitals del món. + INFORMACIÓ
Friday Black
Nana Kwame Adjei-Brenyah
Empúries / Libros del Asteroide
Una de les revelacions de la temporada literària als Estats Units. L’autor ens ofereix relats distòpics sobre el racisme i la societat als Estats Units amb una forta crítica social. L’autor defineix els seus relats com una barreja “humor amb serietat, foscor i violència”. Relats amb consumidors que han de lluitar a mort per aconseguir un producte d’oferta o bé una persona que canvia de la seva negritud depenen de la situació del moment. Nana Kwame Adjei-Brenyah ha guanyat el premi PEN/Jean Stein i considerat un dels cinc millors autors menors de 35 anys per la National Book Foundation. + INFORMACIÓ
Janowitz
Macip Garzón
Fanbooks / Obscura
Després de la publicació de la novel·la “Herba negra” Macip Garzón, o el que é sel mateix, Salvador Macip i Ricard Ruíz Garzón signen la segona obra escrita a quatre mans. Ens translladem a Janowitz que es trobaen perill. Una sèrie d’anomalies sacseja la vida dels seus habitants –plu-ges sense núvols, rius que no baixen, estàtues cobertes d’herba negra…–, fenòmens que no tenen explicació i que van en augment. Una part de la població culpa el govern dels desastres, i la tensió creix ràpidament, amb manifestacions multitudinàries cada cop més violentes que l’exèrcit intenta aturar.
Mentre a l’emblemàtica Pagoda, envoltada d’un misteriós camp d’energia, es prepara la que sembla la gran batalla final, el destí de Janowitz pot estar a les mans de nou personatges que encara no saben quin és el seu paper en aquesta tragèdia.
