L’escriptor i periodista analitza a L’Illa dels Llibres la novel·la “Pantera” de Coia Valls publicada a Animallibres.


“Tot i que el cos li demana coses que sovint ha de reprimir, les somia. Amb aquella capacitat que sempre ha tingut de pensar en paral·lel sense que ningú ho noti”.

Això és el que li passa a la protagonista de Pantera de Coia Valls que acaba de publicar AnimaLlibres. I tal com ens recorda una de les cites amb què Valls ha salpebrat la novel·la: “El que puguis fer o somiar, fes-ho. La gosadia és plena de genialitat, poder i màgia”. Ho deia Goethe.

Pantera està estructurada en tres parts, són 54 capítols comptant l’epíleg que s’obren amb una cita. Són pensaments senzills, profunds i ben triats per l’autora perquè ens ajudin a recórrer el viatge de la protagonista a la recerca de la seva identitat. I des de la primera pàgina, Coia Valls ens inocula la intriga necessària per voler acompanyar-la en aquest camí. L’Enma és una jove estudiant d’antropologia de la universitat de Salamanca que no té uns poders estranys sinó que ha estat dotada amb unes facultats curioses. En aquest periple descobrirà el seu destí que tal com sosté Henry Miller mai no és un lloc, sinó una nova manera de mirar les coses. La protagonista s’anima, –i de retruc també ens anima -, a fer una travessia per oblidar els nostres vells camins que ens porten als mateixos llocs per no quedar-nos al marge de nosaltres mateixos, parafrasejant Pessoa. I viure l’aventura de la vida i fer-ho de manera intensa i feliç, lleuger d’equipatge, com ens recorda Saint-Exupéry, i perseverar en aquesta feina que ens portarà a conèixer-nos millor.

Una aventura que us ben asseguro que enganxa, que està molt ben ambientada, llegidora i intrigant. Us traslladarà dels carrers empedrats de Salamanca a la lluminositat del Sahel passant pel turbulent Mali i aturant-nos al sempre misteriós Egipte seguint les petjades del mite de la dona pantera. Les cites que abans us deia i les il·lustracions de Pep Boatella arrodoneixen una història que a més de fer-vos passar una molt bona estona llegint-la us farà pensar que no som producte de les nostres circumstàncies sinó, com ens assenyala Stephen Covey, som fruit de les nostres decisions.

D’entrada, quan agafes aquesta novel·la sembla una Coia diferent, però no ho és. En el fons és la mateixa que ens va proposar ara fa més de deu anys un viatge literari i vital per créixer al costat de personatges d’una grandesa que s’han forjat en la senzillesa quotidiana.

Un viatge que va arrencar amb “La princesa de Jade” i que ha tingut diverses etapes amb “El mercader”, “La cuinera”, “Les torres del cel”, “Etheria”, “Amor prohibit”, “Els camins de la llum”, “Si tu m’escoltes…” Títols que tenen aquesta capacitat que també té Pantera de fer-nos veure que no fracassem per culpa dels nostres somnis sinó per no haver-los somniat amb prou força, ens recorda Valls a través d’Ernst Jünger. Per tant, seguim les passes de l’Enma, i siguem prou agosarats per somniar lliurement perquè sovint tot allò que volem és a l’altre costat de la por. Pensar que ho podem fer, que podem aconseguir fer realitat el que somniem si hi creiem i treballem per aconseguir-ho és la clau per enfilar de manera imparable i segura nous camins, com diu Palau i Fabre a Triomf d’alta follia, llençant-se a rutes sense fi.


Martí Gironell és periodista i escriptor.

Ha publicat les novel·les ‘El pont dels jueus’, ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’ ‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján), ‘Paraula de jueu’ la continuació d’El pont dels jueus’ i l’àlbum il·lustrat “Un talp al meu jardí”.