A Qui salva una vida, Cadenes recupera la memòria d’una xarxa d’homes i dones que, durant la II Guerra Mundial a la Cerdanya, van arriscar la vida per salvar jueus, aviadors aliats i fugitius del nazisme, demostrant que la solidaritat més anònima pot canviar el curs de la història.
L’escriptora i periodista Núria Cadenes (Barcelona, 1970) ha estat guardonada amb el VII Premi Proa de Novel·la per Qui salva una vida, una obra intensa i commovedora que reivindica la memòria de les xarxes d’evasió que, durant la II Guerra Mundial, van operar a la Cerdanya per salvar perseguides i perseguits pel feixisme. El premi, amb una dotació de 40.000 euros, reconeix anualment una novel·la inèdita en llengua catalana.
El guardó,l’han rebut en edicions anteriors noms com Jordi Nopca, Francesc Serés, Maite Salord, Martí Domínguez, Laura Gost o Eva Comas-Arnal.
En aquesta edició, s’hi han presentat 26 obres originals. El jurat —format per Xavier Pla, Mar Bosch, Anna Sáez Mateu, Vicenç Villatoro i Josep Lluch— n’ha destacat la força narrativa i el compromís amb el record d’un passat que encara ressona amb urgència.
Un retrat coral de la resistència
La novel·la arrenca el 1950, a Organyà, quan un antic membre de la Gestapo agredeix un capellà. Qui és aquell home? Per què genera un odi tan visceral? Per respondre aquestes preguntes, el relat recula fins als anys quaranta i fins als Pirineus, convertits aleshores en una frontera que separa la vida i la mort.
Mossèn Joan, el protagonista —inspirat en el besoncle de l’autora—, col·labora amb una xarxa diversa i clandestina per conduir jueus, aviadors aliats i desertors cap a la llibertat. Una xarxa que uneix capellans i comunistes, joves valents i mares infatigables, científics i treballadores anònimes. Gent normal que, en situacions extremes, actua amb
La novel·la de Cadenes s’entrellaça amb el rigor documental i amb una estructura coral que dona veu a moltes històries silenciades.
La història real darrere la novel·la
La mateixa autora situa l’origen del llibre en la memòria real d’aquells qui van arriscar-ho tot. Com explica Núria Cadenes «La Cerdanya és una comarca catalana actualment dividida en dos estats on, durant la Segona Guerra Mundial, van operar diverses xarxes d’evasió que van salvar de les urpes nazis tota mena de persones…
El grup que ha inspirat aquesta novel·la tenia com a eixos clau dos capellans amb parròquies a banda i banda de la frontera: en Joan Domènech, a Puigcerdà, i en Jean Ginoux, a Dorres. També en formaven part la família Sala, la família Martí, l’aleshores estudiant de medicina Jacques Ruffié, la Rosita Lucas o l’escriptor Antoni Cayrol, entre més persones coratjoses que espero que s’hi sentin igualment representades.
En Joan Domènech va rebre la Legió d’Honor francesa el 1952. Anys després va plantar cara al dictador Trujillo a la República Dominicana i, quan va tornar al país, va ser destinat sense honors a Juncosa de les Garrigues.»
Aquest vincle explícit entre ficció i memòria converteix Qui salva una vida en un exercici de reivindicació històrica i de justícia emocional.
Literatura per entendre el present
La novel·la ens recorda que les ombres del passat no s’han dissipat mai del tot. Les migracions forçoses, l’odi identitari i la normalització de la barbàrie tornen a sacsejar Europa. I és aquí on l’obra de Cadenes troba un pont amb l’ara.
Un nou impuls per a una veu imprescindible
Cadenes és autora d’una desena d’obres. Amb Guillem va obtenir el Premi Lletra d’Or i el València Negra; Tiberi Cèsar, la seva novel·la més recent abans d’aquesta, ha estat finalista dels premis Finestres i Llibreter.
A la venda el 12 de novembre
