L’escriptor publica la setena novel·la “Pregària a Prosèrpina” (La Campana), ambientada a l’antiga Roma. Una novel·la d’aventures clàssica on està molt present el seu habitual univers literari.
Albert Sánchez Piñol ha trigat menys del que és habitual en publicar nova novel·la. Just un any després de l’obra “El monstre de Santa Helena” (La Campana 2022), ens presenta “Pregària a Prosèrpina”.
Si busquéssim el titular fàcil diríem que es tracta d’una novel·la d’aventures ambientades a la Roma del segle I aC, on apareixen unes estranyes criatures disposades a posar fi a l’imperi romà. Però, quan parlem d’Albert Sánchez Piñol buscar el titular fàcil, mai és la millor opció. Com és habitual a les seves novel·les, res és el que sembla i ens ofereix diferents capes de lectura Com diu a La pell freda “Tots els ulls miren, pocs observen, molt pocs hi veuen”. Cal veure més i capbussar-se en la lectura per seguir atentament la seva història sense que se’ns escapi cap detall. Hem d’agrair que abans d’escriptor, va exercir d’antropòleg, perquè aquesta professió li va donar un plus a la seva narrativa, dotant-lo d’eines per crear noves societats i civilitzacions.
El mateix autor assenyala “Com vaig fer antropologia, no només estudies civilitzacions estranyes, també les pots arribar a inventar”. I aquesta invenció “per a un novel·lista….”. Per a Sánchez Piñol “les novel·les eixamplen la nostra imaginació”.
“quan acabo un llibre tinc una certa sensació d’haver fet una bretolada, d’haver trencat el fanal i sortir corrent”
Albert Sánchez Piñol confessa que “quan acabo un llibre tinc una certa sensació d’haver fet una bretolada, d’haver trencat el fanal i sortir corrent”.
Prosèrpina, a qui es fa referència al títol de la novel·la era la deessa romana del submon, la deessa dels Inferns, equivalent a la grega Persèfone. Era la deessa de vida, mort i resurrecció i és a qui s’adreça el protagonista de la novel·la quan narra la seva història.
Una fórmula que Sánchez Piñol ja va utilitzar a Victus” quan Martín Zubiria es dirigia a Waltraud per explicar les seves aventures a la Barcelona del 1714.
El protagonista a “Pregària a Prosèrpina és el fill del polític i orador Marc Tul·li Ciceró.
A Roma arriben veus de l’existència d’una fera terrible al nord d’Àfrica, el cèlebre orador Ciceró, Pare de la Pàtria, decideix enviar-hi el seu fill rebel. Si aconsegueix capturar la bèstia potser recuperarà l’estima del seu pare.
En ple desert, però, el jove Marc Tuli Ciceró i els seus companys d’expedició s’hauran d’enfrontar a un perill inimaginable. Un enemic que pot acabar amb l’imperi romà.
Davant l’amenaça esfereïdora, només uns generals tan bregats com Juli Cèsar i Pompeu, rivals polítics, però mestres de les arts militars, poden enfrontar-se a l’adversari més temible de Roma.
És la primera vegada que Albert Sánchez Piñol situa el seu univers narratiu a l’antiga Roma. Confessa que és un gran aficionat de la història del món antic “el segle I aC és un dels períodes del món antic on més documentació conservem. I com a hobby em llegeixo Els Annals de Tàcit i en gaudeixo com un camell”.
L’escriptor assegura que es tracta “d’una societat que té molts paral·lelismes amb la nostra, però té un element pertorbador que és l’esclavatge”.
L’esclavatge “no era senzillament una opressió sinó tot un context” assegura l’autor tot recordant una cita d’Aristòtil que deia “que els esclaus eren una propietat que respirava”. L’antiga Roma era una societat molt injusta i precària podrida de corrupció”
ELS TECTÒNICS, ELS NOUS MONSTRES
A La pell freda els monstres granotots sortien de l’aigua i a Pandora al Congo de sota terra com també els tectònics de “Pregària a Prosèrpina”. Els monstres tornen a ser protagonistes, però en aquesta ocasió, per parlar de l’individualisme. Els monstres de “Pregària a Prosèrpina” són els tectònics i provenen del subsol.
Els tectònics són els nous monstres de la factoria piñolesca, uns personatges que fa molt de temps que persegueixen a l’autor i que finalment han emergit de la terra “fa dècades que hi treballo amb els tectònics. Els conec molt bé i us haig de dir que són la pitjor part vessant de nosaltres mateixos”.
A La pell freda, recorda l’autor, “la pregunta era si podiem establir un diàleg amb l’altre com a concepte antropològic i amb els tectònics no hi ha possibilitat de diàleg.”.
Els monstres que ens descriu Albert Sánchez Piñol en la seva aventura romana no obeeixen lleis ni tenen caps que els guiïn. Es tracta d’una societat que “porten al límit l’individualisme. És com el capitalisme ultraliberal dut a la darrera conseqüència i no tenen cap mena de lligams fora de l’individu,”. “Només prima l’interès de l’individu” recorda l’autor.
CANVIAR PER SOBREVIURE
La situació a Roma no és fàcil, amb una societat a punt d’una guerra civil entre cesarians i pompeians i una revolta dels esclaus a l’imperi romà.
Els protagonistes de la novel·la davant de l’amenaça dels tectònics es veuen obligats a canviar i unir-se, si no volen que l’imperi romà es destrueixi. Aquest, per Sanchez Piñol és “El gran dilema de la novel·la”. O la societat romana canvia o és la fi de l’imperi”. El canvi és el gram tema de fons de la novel·la “un individu o una societat canvien o decideixen no canviar i les conseqüències que pot provocar les decisions”.
La novel·la explora aquesta capacitat de resistència al canvi i si davant d’un enemic comú, els protagonistes són capaços de deixar a un costat les seves diferències per lluitar per un objectiu comú.
Els protagonistes hauran de canviar i evolucionar si volen sobreviure, però l’ésser humà es resisteix als canvis i “la naturalesa és essencialment conservadora” recorda l’escriptor. “La gent no canvia si no està obligada a fer-ho”.
La novel·la es situa l’antiga Roma, però Sánchez Piñol ens recorda que en l’actualitat davant del canvi climàtic, la gent es mostra passiva. “Només és possible canviar, transformar la societat i les institucions o ser devorats de la manera més cruel”. A Sánchez Piñol li interessa molt parlar del canvi “perquè hi ha gent bona que no pot canviar i gent dolenta que pot canviar. Es tracta d’una qüestió que no té res a veure amb la moral”.
Es tracta de la setena novel·la que publica Albert Sánchez Piñol assegura que amb els anys ha acumulat experiència i capacitat teòrica que li permeten crear textos “més elaborats i al mateix temps menys innocents”.
La seva literatura segueix un principi “allò difícil, és fer fàcil allò difícil i no fer difícil allò fàcil, que és el fan els pedants”. Recorda que “Cal posar un text elaborat a disposició de tothom” i el que no s’ha de fer “és escriure per minories i després queixar-te que no tens lectors”.
Sánchez Piñol fuig de la literatura del “jo” que en realitat els autors que fan servir aquest tipus de literatura ho fan sobretot “per fer-se un homenatge al mateix escriptor i la seva vanitat” Assegura que “Llegir ha de ser sobretot viatjar a altres mons” i que la sensació de posar el punt final a una novel·la li provoca diferents sensacions.
“el dia que no tingui més històries, plego i em quedo a casa”
Aquest Sant Jordi no busqueu a l’Albert Sánchez Piñol que prefereix aquell dia escriure a casa “prefereixo estar darrere del llibre i no al davant”.
La pell freda, Pandora al Congo, Victus, Vae Victus, Fungus, El monstre de Santa Helena i ara Pregària a Prosèrpina”
Granotots, Fungus, Bigcripis i Tectònics formen part de l’univers narratiu de Sánchez Piñol. L’autor avisa que “el dia que no tingui més històries plego, i em quedo a casa”. De moment, la seva imaginació i els seus monstres no sembla que li obliguin a deixar-ho.
