L’autora de La llibreria de les hores mortes ha recollit el guardó a La Setmana del Llibre en Català, en un acte que ha reunit l’editora Glòria Gasch i les escriptores Coia Valls i Jèssica del Moral. La novel·la, publicada per Columna, ha arribat a la cinquena edició i als 11.000 exemplars editats en només quatre mesos.
Laura Autonell ha rebut aquest dissabte 26 de setembre el 16è Premi L’Illa dels Llibres per la novel·la La llibreria de les hores mortes, publicada per Columna. El lliurament s’ha celebrat a l’Escenari 3 de La Setmana del Llibre en Català, al passeig Lluís Companys de Barcelona, en un acte que ha reivindicat el paper dels lectors en el reconeixement literari i que ha permès descobrir les interioritats d’una història sobre les segones oportunitats, l’amistat i el poder transformador de la literatura.
El premi, impulsat pel portal literari L’Illa dels Llibres i concedit per votació popular, ha tornat a superar els 5.000 vots. En aquesta edició, els lectors han escollit l’obra d’Autonell entre una selecció inicial de quinze títols publicats entre l’agost del 2025 i el juliol del 2026, escrits o traduïts al català. Les cinc novel·les més votades han estat El joc del silenci, de Gil Pratsobrerroca; Els moixons, de Montse Virgili; La llibreria de les hores mortes, de Laura Autonell; Punta d’aranya, d’Anna Pallarès, i Una dona de la teva edat, de Gemma Ruiz Palà.
Durant la presentació, el fundador de L’Illa dels Llibres, Jordi Milian, ha destacat la trajectòria del guardó, que arriba a la setzena edició coincidint amb un any especial per al projecte literari, que aquest novembre celebrarà vint anys d’existència.
Laura Autonell: «Poc em pensava que la vida em portaria a aquest escenari»
Un dels moments més emotius de l’acte ha arribat amb el discurs d’agraïment de Laura Autonell, que ha recordat el camí recorregut des que va acabar d’escriure la novel·la fins a veure-la publicada i reconeguda pels lectors.
«Poc em pensava, quan vaig escriure l’última frase de la novel·la, que la vida em portaria a aquest escenari per rebre un premi literari. I no un de qualsevol, ni més ni menys que el setzè Premi L’Illa dels Llibres, atorgat per votació popular», ha confessat l’autora, que ha volgut subratllar el valor especial d’un reconeixement que no depèn d’un jurat professional, sinó de la participació directa del públic.
«Això, sens dubte, és el més meravellós d’aquest reconeixement, que el lector és qui té l’última paraula amb el seu vot. Infinites gràcies als lectors que van fer confiança a La llibreria de les hores mortes», ha assegurat.
Autonell també ha recordat les dificultats inicials per trobar una agència literària que apostés pel seu manuscrit. Les negatives, els silencis i les respostes condicionades a informes de lectura van precedir l’interès de dues agències, fins que finalment la novel·la va arribar a Columna.
«Ara faig memòria i em veig amb aquella llista llarguíssima, o a mi m’ho semblava, d’agències literàries a qui poder enviar aquell manuscrit. Vaig rebre negatives, silencis, respostes condicionades a informes de lectura, i per fi dues agències van mostrar interès en la novel·la. Llavors tot començava a rodar», ha explicat.
L’escriptora ha reconegut que l’edat, la seva professió i la trajectòria literària li havien generat inseguretats a l’hora d’obrir-se camí en el món editorial. Tanmateix, l’acollida de la novel·la li ha permès deixar enrere bona part d’aquelles preocupacions.
«Es veu que tenia més valor el que havia escrit que no pas tot el que em preocupava», ha afirmat. L’autora ha afegit que, quan va signar el contracte editorial, es va adonar que potser no era tan determinant haver començat a escriure més tard que altres autors ni tenir una professió allunyada del món literari.
Aquell moment va marcar l’inici del que ella mateixa ha definit com una «dolça bogeria», una nova etapa vital que li permet viure en tres dimensions: la vida professional i quotidiana, la promoció editorial i el contacte amb els lectors, i l’univers íntim al qual s’endinsa cada vegada que comença a escriure una nova història.
Durant el discurs, Autonell també ha agraït el suport de Jordi Milian amb L’Illa dels Llibres, de la seva agent literària Anna Soler-Pont, de l’editora Glòria Gasch, de la família i dels amics, així com de les llibreries, de les quals ha destacat la tasca que fan per preservar i difondre la llengua catalana.
View this post on Instagram
Glòria Gasch: «No hi ha una fórmula perquè una novel·la funcioni»
L’acte també ha servit per conèixer algunes de les claus de la trajectòria editorial de La llibreria de les hores mortes. Glòria Gasch, editora de Columna, ha explicat que la novel·la va arribar a l’editorial a través de l’agència literària Pontas i que l’equip es va sentir atret immediatament per la història. «Ens la va enviar l’Anna Soler-Pont i de seguida ens en vam enamorar», ha recordat Gasch, que ha explicat que a l’editorial es va obrir un debat sobre quina havia de ser la millor estratègia per donar visibilitat a una autora que començava una nova etapa en el món editorial.
Inicialment, la publicació estava prevista per al febrer, però l’editorial va decidir traslladar-la al 6 de maig per evitar que quedés eclipsada per la gran quantitat de novetats de Sant Jordi. «Vam dir que si la deixàvem al mes de febrer, Sant Jordi se’ns la menjaria. Per Sant Jordi surten grans noms, és una bogeria, i la qualitat narrativa d’aquest llibre mereixia una pausa, una bona estratègia», ha explicat.
Segons Gasch, aquella decisió va permetre donar més recorregut a la novel·la i afavorir el boca-orella entre els lectors. De fet, quan es va celebrar la roda de premsa de presentació, aproximadament un mes després de la publicació, ja s’havia posat en marxa la segona edició.
Quatre mesos després, La llibreria de les hores mortes ha arribat a la cinquena edició i als 11.000 exemplars editats, unes xifres que l’editora ha anunciat durant l’acte de lliurament del premi.
Gasch ha defensat que l’èxit d’una novel·la no respon a una fórmula matemàtica ni depèn exclusivament de les estratègies comercials, sinó de la capacitat de connectar amb els lectors. «Quan una novel·la te la creus, és igual l’edat, és igual les xarxes socials», ha afirmat l’editora, que ha reivindicat la importància de la convicció dels equips editorials a l’hora d’apostar per una història. «No hi ha una fórmula i això és fantàstic. Al final qui decideix són els lectors i les lectores, i iniciatives com la teva, Jordi, ens encanten perquè realment ho fan molt més autèntic i val la pena que hi siguin», ha afegit.
L’editora també ha destacat el paper de les llibreries en la difusió de la novel·la i ha considerat que l’obra va arribar al mercat en un moment especialment adequat, amb una història lluminosa i uns personatges capaços de generar una forta identificació amb els lectors.
Una antiga taverna que es converteix en una llibreria literària
Durant la conversa conduïda per Jordi Milian, Laura Autonell ha aprofundit en l’origen de la novel·la i en la construcció dels personatges.
La llibreria de les hores mortes explica la història de l’Etna, una dona que veu com la vida que considerava perfectament encarrilada s’ensorra arran de la mort del seu pare i l’aparició d’una carta inesperada. La protagonista acaba obrint una llibreria al Raval de Barcelona, un espai que es convertirà en el punt de trobada de persones amb trajectòries vitals molt diferents, però unides per l’amor als llibres.
Autonell ha explicat que el títol va néixer molt abans que la novel·la. Fa anys va fotografiar un antic establiment que portava el nom de Taverna de les Hores Mortes, una denominació que li va semblar especialment poètica i que va conservar fins que va trobar la història que volia explicar. «Em va cridar molt l’atenció perquè no trobava que fos gaire habitual que una taverna portés aquest nom. Em semblava gairebé poètic i dolç, fins i tot, que no em lligava amb una taverna. I vaig pensar que algun dia en podria fer alguna cosa», ha recordat.
La novel·la situa aquesta llibreria al Raval, un barri que l’autora ha escollit per mostrar el contrast entre dues realitats socials i per explicar com una persona pot transformar la seva manera d’entendre la vida quan es veu obligada a començar de nou. «La meva protagonista havia de passar d’una vida regaladíssima a una vida complicadíssima. Barcelona m’oferia això, i el Raval en particular em permetia trobar tots aquells personatges que m’interessaven», ha explicat.
L’escriptora ha defensat que volia allunyar-se dels tòpics habituals sobre el barri i mostrar-ne una altra cara, més vinculada a les relacions humanes, la solidaritat i la capacitat de crear comunitat. En aquest sentit, ha recordat la bona acollida d’una ruta literària recent pels escenaris de la novel·la i el comentari d’un lector que li va agrair haver retratat el Raval d’una manera agradable, sense recrear-se en els aspectes més conflictius.
«La llibreria acaba fent comunitat amb aquella gent»
Un dels aspectes que més ha destacat Autonell durant la conversa ha estat la transformació de l’Etna, que arriba al Raval amb una motxilla plena de prejudicis i acaba descobrint una nova manera d’entendre les relacions humanes.
La llibreria esdevé un refugi per a personatges com Santiago, un home que viu al carrer i que comparteix la passió per la lectura amb el seu gos Dickens. A través de les trobades literàries, la protagonista acaba construint una comunitat que també li permet reconstruir la seva pròpia vida. «Ella s’ha d’adaptar al barri, necessita la gent del barri per poder-s’hi adaptar, però la gent del barri també la necessita», ha explicat Autonell.
Segons l’autora, la protagonista acaba descobrint que el seu projecte va molt més enllà de vendre llibres i que la llibreria pot oferir un espai de trobada a persones que arrosseguen situacions personals complicades. «És gent amb molts problemes, però que estima molt la literatura. Llavors és com si els posés la casa dels llibres allà davant perquè la tinguin a l’abast. L’Etna, sense saber-ho, acaba fent comunitat amb aquella gent», ha assenyalat.
Preguntada per què voldria que els lectors s’emportessin de la novel·la, Autonell ha assegurat que la seva principal aspiració és que acabin la lectura amb una sensació de satisfacció i amb la certesa que els personatges han aconseguit tirar endavant malgrat les dificultats. «Vull que quan tanquin el llibre estiguin feliços d’haver-lo llegit, d’haver trobat uns personatges i d’haver estat satisfets que l’Etna, al final, tiri endavant, que tots els personatges tirin endavant, malgrat tot», ha explicat.
Els clubs de lectura, un espai imprescindible per als escriptors
Laura Autonell també ha reivindicat el paper dels clubs de lectura, que considera un dels espais més autèntics de relació entre els autors i el públic. «Les presentacions estan bé per presentar l’obra i parlar-ne, però els clubs de lectura els trobo superautèntics i molt necessaris», ha afirmat.
L’escriptora ha explicat que aquestes trobades li permeten descobrir interpretacions dels personatges i de les situacions que ella mateixa no havia previst durant l’escriptura.
«Quan en fas un, es desglossa completament tota la novel·la i la gent, a vegades, et fa arribar coses, opinions d’un personatge o d’un altre, que tu no havies ni pensat. I jo això ho trobo magnífic. M’encanta anar-hi», ha assegurat.
La conversa ha posat de manifest que el contacte directe amb els lectors s’ha convertit en una de les experiències més importants d’aquesta nova etapa de l’autora, que ha reconegut que encara viu amb sorpresa tot el que ha passat des de la publicació de la novel·la. «És com una onada que t’arrossega, però una onada fantàstica, en què et trobes molt bé. És tot una mica estrany perquè jo he arribat tard a aquest món i potser no tinc l’experiència que tenen d’altres, però ho visc amb molta il·lusió», ha confessat.
Coia Valls i Jèssica del Moral: «Creu-t’ho, perquè això no és fruit de cap casualitat»
L’acte ha comptat amb la participació de dues escriptores que també han rebut el Premi L’Illa dels Llibres en edicions anteriors: Coia Valls, guardonada en la segona edició per El mercader, i Jèssica del Moral, guanyadora del 2025.
Coia Valls, que també ha llegit un fragment de la novel·la, ha volgut destacar la perseverança de Laura Autonell i recordar que la seva trajectòria no és fruit de la casualitat, sinó d’anys de formació, escriptura i treball literari.
«Ella es presenta com si ara comencés, com si de sobte hagués escrit una novel·la i hagués petat bé, però és mentida», ha afirmat Valls, que ha recordat els anys de formació literària d’Autonell i la seva experiència anterior amb una novel·la autopublicada.
L’escriptora ha volgut transmetre-li un missatge de confiança davant d’aquesta nova etapa. «És perseverança. Humilitat, sí, però perseverança. I creu-t’ho. Creu-t’ho perquè això no és fruit de cap casualitat. Estàs molt ben acompanyada, els lectors et recolzen i pot haver-hi 5.000 persones que tinguin mal gust?», ha expressat amb humor.
Valls també ha reivindicat la importància de continuar aprenent a través del contacte amb els lectors i ha assegurat que les seves interpretacions sovint aporten noves dimensions a les històries que escriuen els autors. «Jo he après molt dels lectors, amb aquest retorn que et fan, quan et diuen coses a les quals tu no hauries arribat. Aquestes lectures que fan des de la seva experiència, des del seu moment vital, des de la seva vida, tot això suma una capa extra a la teva», ha explicat.
Per la seva banda, Jèssica del Moral ha animat la nova guanyadora a gaudir del moment i ha destacat la relació de confiança que es construeix entre els autors i els seus editors. «Jo no et donaré cap consell perquè no sé ni què faig aquí dalt, però només et diré que gaudeixis. Ara deus estar aclaparada amb aquesta onada, però estàs molt ben acompanyada», ha afirmat.
Del Moral també ha volgut destacar la feina de Glòria Gasch, editora de totes dues autores. «La Glòria és una editora que jo crec que no fitxa autors, sinó que els adopta», ha assegurat, una reflexió que ha donat peu a una conversa sobre la feina editorial i l’acompanyament dels escriptors durant el procés creatiu.
L’autora guardonada el 2025 també ha recordat que l’èxit d’Autonell és el resultat d’un llarg camí i de tot el treball que ha fet abans de publicar aquesta novel·la.«Tu has estat treballant, has estat escrivint, i ara només ha tingut la conseqüència de tot allò que has anat sembrant», ha assenyalat.
Glòria Gasch reivindica la feina dels editors: «Escriure és una feina en què estàs molt sol»
Les paraules de Jèssica del Moral han donat peu a una reflexió de Glòria Gasch sobre la feina dels editors i la relació que estableixen amb els escriptors. «Som com una família. Jo m’ho prenc així. És una feina que ens apassiona i en què no hi ha hores perquè estem sempre a disposició», ha explicat.
Gasch ha destacat que la relació entre un editor i un autor sovint es converteix en una amistat que perdura durant molts anys i que va molt més enllà de la publicació d’un llibre. «Sempre dic que a un editor, als cinc anys d’exercici, ja li haurien de donar el títol de psicòleg, perquè sobretot és una feina molt psicològica. Estem acompanyant en la solitud de l’escriptura. Escriure és una feina en què estàs molt sol», ha reflexionat.
L’editora ha explicat que la seva tasca consisteix a aportar perspectiva als autors, ajudar-los a resoldre els problemes narratius i acompanyar-los durant un procés creatiu que sovint s’allarga durant anys. «És una feina molt íntima, perquè el que fas és llegir un llibre, però en realitat és llegir el pensament d’algú. Tenim el privilegi de ser els primers lectors d’aquell pensament abocat en uns fulls», ha afirmat. Gasch, que també va acompanyar Jèssica del Moral en la seva novel·la guardonada l’any passat, ha celebrat que dues autores del seu catàleg hagin rebut el Premi L’Illa dels Llibres en dues edicions consecutives.
L’Ànima lectora, símbol del Premi L’Illa dels Llibres
El lliurament del guardó ha posat el punt final a l’acte. Laura Autonell ha rebut l’escultura Ànima lectora, la peça de ceràmica creada per la ceramista Roser Oter i que identifica també el Premi L’Illa dels Llibres simbolitzant la relació entre els llibres i les persones que els llegeixen.
View this post on Instagram
Durant la cerimònia, Jordi Milian ha recordat que l’escultura es va incorporar al premi com un element distintiu que acompanya els autors guardonats i que, amb el pas dels anys, s’ha convertit en un dels símbols del reconeixement literari. Visiblement emocionada, Laura Autonell ha assegurat que conservarà el premi en un lloc destacat de casa seva. «Me’l posaré allà davant per recordar que haig de fer bones novel·les», ha afirmat entre els aplaudiments del públic. Amb aquest reconeixement, La llibreria de les hores mortes s’incorpora a la trajectòria d’un premi que, després de setze edicions, continua reivindicant la participació dels lectors com una manera de donar visibilitat a la literatura escrita i traduïda al català.
Palmarès del Premi L’Illa dels Llibres:
- 2026 – Laura Autonell, La llibreria de les hores mortes
- 2025 – Jèssica del Moral, Vicles, afectes i grillons
- 2024 – Sònia Lleonart Dormuà, Nascuda de Venus
- 2023 – Regina Rodríguez Sirvent, Les calces al sol
- 2022 – Sebastià Alzamora, Ràbia
- 2021 – Jordi Cussà, El primer emperador i la reina Lluna
- 2020 – Mar Bosch, La dona efervescent
- 2019 – Marta Orriols, Aprendre a parlar amb les plantes
- 2018 – Eva Baltasar, Permagel
- 2017 – Rafel Nadal, La senyora Stendhal
- 2016 – Maria Carme Roca, A punt d’estrena
- 2015 – Alejandro Palomas, Un fill
- 2014 – Care Santos, Desig de xocolata
- 2013 – Albert Sánchez Piñol, Victus
- 2012 – Coia Valls, El mercader
2011 – Eduard Márquez, L’últim dia abans de demà - (Fotografies Àngel Catalán)
