L’editorial prepara una rentrée marcada per la literatura política i compromesa, amb noves obres, assaig i recuperacions que aborden la guerra, l’emergència climàtica, l’educació, el feminisme i els abusos de poder.
Raig Verd afronta la tardor del 2026 amb una programació que torna a deixar clara una de les principals senyes d’identitat del seu catàleg: publicar llibres que, des de la ficció o l’assaig, interpel·len el present. Ali Smith, Alexis Wright, Svetlana Aleksiévitx, Ursula K. Le Guin, Mathias Thaler i Oriol González Tura protagonitzen unes novetats en què la literatura dialoga directament amb alguns dels grans debats contemporanis.
No és casual que entre les pròximes publicacions apareguin qüestions com la guerra, la crisi climàtica, la deriva dels sistemes educatius, la manipulació política o les desigualtats de gènere. Raig Verd construeix així una rentrée amb una marcada vocació literària, però també política i humanística.
Ali Smith torna amb una novel·la contra la guerra
Una de les primeres novetats arribarà el 7 de setembre amb Jero(glíf)ic, d’Ali Smith, una novel·la que dialoga amb Gliff i que l’editorial presenta com l’obra «més emotiva, lúdica i vital» de l’escriptora fins ara.
Smith parteix de la història de Petra i la seva germana petita, Patch, que després d’escoltar una història terrible del passat inventen un fantasma. Trenta anys més tard, el passat torna a irrompre en les seves vides. A partir d’aquest joc entre realitat, memòria i imaginació, l’escriptora britànica construeix una novel·la que mira de cara un món cada vegada més dividit.
Però Jero(glíf)ic va més enllà de l’argument. Smith torna a convertir el llenguatge i la forma narrativa en una manera de preguntar-se on som. La novel·la reflexiona sobre la història que hem heretat, però també sobre aquella que estem construint, i reivindica la imaginació com un espai des d’on recuperar la cura, la solidaritat, la resistència i l’obertura en temps de confrontació.
Aleksiévitx: la guerra explicada pels qui gairebé mai apareixen als llibres d’història
La guerra també travessa dues de les apostes de la temporada dedicades a Svetlana Aleksiévitx, Premi Nobel de Literatura 2015. Raig Verd publicarà noves edicions de Últims testimonis i Els nois de zinc, dues peces essencials de la literatura documental de l’autora belarussa.
Últims testimonis, que arribarà en segona edició el 7 de setembre, recupera les veus dels nens que van sobreviure a la Segona Guerra Mundial en territori soviètic. Tenien entre dos i dotze anys quan van viure el conflicte i, ja adults, expliquen allò que van veure. Aleksiévitx desplaça així soldats, polítics i historiadors del centre del relat per deixar parlar la infància que va patir la guerra.
El 5 d’octubre serà el torn de la segona edició d’Els nois de zinc. Publicat originalment el 1991, el llibre recull més d’un centenar d’històries relacionades amb la guerra de l’Afganistan: oficials, soldats, mares, esposes i vídues construeixen un relat coral que qüestiona la versió oficial dels conflictes. El mateix títol recorda els taüts de zinc amb què tornaven a casa els soldats morts. La publicació de l’obra va provocar una forta polèmica i Aleksiévitx va ser denunciada per difamació i acusada d’embrutar l’honor dels soldats.
Llegides avui, les dues obres reforcen un dels grans eixos de l’escriptura de la Nobel: explicar la història no des dels grans discursos, sinó des de les persones que en pateixen les conseqüències.
Alexis Wright, una de les grans apostes de Raig Verd
Entre les publicacions més ambicioses de la tardor destaca Meritòria, d’Alexis Wright, prevista per a l’octubre. L’editorial defineix la novel·la com «un crit èpic d’indignació contra l’opressió i els privilegis i una faula per a la fi dels temps».
L’autora australiana situa l’acció en un petit poble del nord d’Austràlia on l’aparició d’un misteriós núvol de boira sembla anunciar simultàniament una catàstrofe ecològica i el retorn dels avantpassats. A partir d’aquí, Wright desplega un univers en què crisi climàtica, identitat aborigen, colonialisme, dependència econòmica i desigualtat es barregen en una narració que força els límits de l’al·legoria, el temps i la realitat.
Meritòria arriba, a més, precedida per un reconeixement extraordinari. La novel·la ha rebut, entre altres distincions, el James Tait Black Memorial Prize, el Miles Franklin Award i l’Stella Prize, i va ser finalista de l’International Dublin Literary Award.
Raig Verd presenta Wright com un dels noms que sonen amb força per al Nobel de Literatura i ja anuncia que l’aposta per l’autora tindrà continuïtat: el 2027 i el 2028 té previst publicar The Swan Book i Carpentaria.
Imaginar el futur en plena emergència climàtica
Precisament la crisi climàtica és el punt de partida de Cap altre planeta, de Mathias Thaler, que es publicarà el 5 d’octubre. En aquest cas, l’editorial aposta per un assaig que combina literatura, ciències socials, imaginació i anàlisi política per plantejar una pregunta cada vegada menys abstracta: com podem imaginar un futur possible en un planeta transformat pel canvi climàtic?
Thaler estudia les expressions contemporànies de la imaginació utòpica i les confronta amb el fatalisme que sovint acompanya els discursos sobre l’Antropocè. Per fer-ho, posa en diàleg pensadors com Bruno Latour amb la ficció especulativa de noms tan destacats com N. K. Jemisin, Kim Stanley Robinson i Margaret Atwood.
La proposta no consisteix tant a imaginar paradisos impossibles com a recuperar la capacitat política d’imaginar alternatives.
Una defensa de l’educació i el pensament crític
Entre les novetats de casa nostra destaca Un incís, d’Oriol González Tura, que arribarà a les llibreries el 21 de setembre amb epíleg d’Enrique Vila-Matas.
El llibre parteix d’una idea contundent: educar no consisteix simplement a transmetre continguts. González Tura situa al centre de l’educació el llenguatge, la interrogació i la relació amb l’altre, i defensa la necessitat d’ensenyar a transformar la mirada, pensar i parlar.
Un incís és també una crítica a la deriva tecnocràtica i economicista dels sistemes educatius, que segons l’autor han convertit massa sovint la paraula en informació i l’aprenentatge en consum. Davant d’aquest model, reivindica l’humanisme, la literatura, l’error com a motor d’aprenentatge i el pensament crític com una forma de resistència.
El retorn d’un clàssic que va transformar la ciència-ficció
La programació de Raig Verd reserva també un lloc destacat per a Ursula K. Le Guin. El 28 de setembre publicarà una edició especial de La mà esquerra de la foscor, una de les novel·les fonamentals de la ciència-ficció del segle XX.
La història porta el lector fins al planeta Hivern, on l’Ai intenta incorporar aquest món a l’Ekumen. Però és sobretot la particularitat dels seus habitants —que no responen a la divisió sexual convencional entre homes i dones— la que va permetre a Le Guin qüestionar les convencions de gènere des de la ciència-ficció. La novel·la aborda també l’abús de poder, els interessos polítics, la manipulació mediàtica, les relacions humanes i les condicions de supervivència.
Guanyadora dels premis Nebula i Hugo a la millor novel·la, La mà esquerra de la foscor continua sent més de mig segle després de la seva aparició una obra de referència per entendre com la literatura especulativa pot qüestionar les estructures socials del present.
