‘Les ombres en la nit’ de Ferran Torrent.

Ferran Torrent ha tornat amb una novel·la ambientada  l’any 1947 i protagonitzada per Santiago Cortés, un gitano comunista que va sobreviure als camps de concentració nazis.

Sóc gitano, he perdut una guerra, he passat cinc anys en un camp de concentració. No hi ha dia que no recorde una brutalitat. Em sembla que no estic preparat per una vida plàcida.  (Santiago Cortés, Ombres en la nit)Fins a quin punt seriem capaços de perdonar si haguéssim estat empresonats en un camp de concentració?
La venjança i l’odi  són les úniques vies d’escapament en aquests casos?  Podem arribar a justificar un assassí d’assassins?
Ferran Torrent no ens donarà les respostes a la seva darrera novel·la però si que ens farà reflexionar  sobre aquestes qüestions.
Ferran Torrent a Ombres en la nit (Columna)  construeix una novel·la sense grans focs d’artifici, però molt efectiva des del seu inici. Impecable com les millors novel·les de l’escriptor de Sedaví  amb uns personatges que  no necessiten grans artilugis  per arribar al lector.
Directe com un cop de puny és la nova novel·la de Ferran Torrent. Situada a la València de 1947 just acabada la Segona Guerra Mundial, el protagonista és Santiago Cortés, un gitano comunista nascut a Carcaixent i supervivent del camp de concentració de Dachau.
Cortés va lluitar al bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola i després va lluitar al costat de la Résistance francesa fins que va ser empresonat pels nazis.

 

Els nazis van eliminar a més de 6 milions de jueus, però els gitanos també van patir l’horror dels camps de concentració. Més de 600.000 hi van morir a mans dels nazis.

 A Ombres en la nit, Ferran Torrent  ens trasllada a la València de l’any 1947, tot i que també compta amb escenaris com Viena i Montecarlo. Coneixerem  una galería de personatges interessant  formada entre d’altres per espies soviètics pertanyents al Komintern, supervivents dels camps de concentració i antics combatents republicans, membres del SIS britànic  que entre tots ens ofereixen un bon thriller embolcallat amb molt bons diàlegs i amb una tensió  que l’escriptor sap mantenir fins a la darrera pàgina.

Una de les trames de la novel·la és la recerca del doctor nazi Heinrich Henkel que ajudat per l’organització Odessa ha escapat Espanya sota la protecció del règim franquista.
València és la ciutat que acull aquest criminal de guerra, inspirat en el personatge de Joseph Menguele, tot i que espera ser traslladat a l’Argentina on molts nazis van viure  els darrer dies de la seva vida emparats pel règim de Perón.
Un cop finalitzada la Guerra Mundials molts països aliats estaven més preocupats per l’expasió del comunisme, fet que va donar peu a que molts nazis poguessin fugir a països com l’Argentina.
La Nakam, un grup clandestí que es dedica a executar nazis  volen assassinar a Heinrich Henkel, però d’altres formacions també mostraran el seu interés.   Tots mostren aparentment un mateix objectiu però amb motivacions molt diferents.
L’origen de tot plegat va ser la relectura de L’home a la recerca de sentit de Victor Frankl i les ganes de tractar un dels pobles oblidats durant l’Holocaust: els gitanos.

Ferran Torrent ha tornat i en aquesta ocasió ho fa per la porta gran amb una història sobre venjança i amb una pregunta que planeja alhora de llegir la novel·la.
Què faríem nosaltres? Com reaccionaríem?

Seriem capaços de perdonar com ho va fer Victor Frankl? O actuaríem com alguns dels personatges de la novel·la?

Entrevista amb Ferran Torrent:
https://www.illadelsllibres.com/index.php/2011/10/28/entrevista-ferran-torrent-els-escriptors-han-de-sortir-mes-al-carrer/