Xavier Mas Craviotto, Ferran Garcia, Quim Español, Mariana Salomão Carrara, Rita Bullwinkel, Marina Garcés i Richard Flanagan entre els nominats.
El Gremi de Llibreries de Catalunya ha anunciat els 18 títols nominats a la XXVII edició del Premi Llibreter, uns guardons que reconeixen aquelles obres que destaquen per la seva qualitat literària i que, sovint, han quedat fora dels grans circuits mediàtics.
Els premis, considerats una de les distincions més singulars del panorama literari català perquè són atorgats directament pels llibreters, mantenen enguany les seves sis categories: Literatura Catalana, Altres Literatures, Àlbum Il·lustrat, Infantil i Juvenil de Literatura Catalana, Infantil i Juvenil d’Altres Literatures i Assaig, Pensament i Altres Narratives.
La votació final quedarà ara en mans de les llibreries agremiades de Catalunya, que escolliran les obres guanyadores abans de l’acte de lliurament previst per al 17 de juny a la sala Paral·lel 62 de Barcelona.
Una aposta per la prescripció llibretera
El Premi Llibreter va néixer amb la voluntat de reivindicar l’ofici de llibreter i el seu paper com a prescriptor cultural. El guardó posa el focus en llibres que sobresurten pel seu valor literari, independentment del seu èxit comercial.
A més dels premis literaris, la gala homenatjarà els professionals que acumulen 35 anys.
Literatura Catalana: intensitat, memòria i límits humans
La categoria de Literatura Catalana d’aquesta edició posa en relleu tres obres molt diferents entre si, però unides per l’ambició literària i la capacitat de construir universos personals i potents. Els llibreters han volgut premiar textos que exploren les emocions, la memòria i les zones més fosques de la condició humana.
Animals inexpressius, de Xavier Mas Craviotto, destaca per la força dels seus contes i per una escriptura precisa i poètica que retrata personatges marcats per la fragilitat i el desconcert. El jurat remarca la capacitat de l’autor per crear escenes inquietants amb una gran oralitat narrativa.
En canvi, Sau, de Ferran Garcia, aposta per una narrativa més atmosfèrica i simbòlica. La novel·la converteix el paisatge d’Osona, la natura i el folklore en un espai gairebé mític, carregat de misteri i emoció.
La tercera nominada, Virgil, de Quim Español, situa el lector davant la guerra i la barbàrie contemporània. Amb una prosa continguda però intensa, la novel·la reflexiona sobre els límits morals i la fragilitat humana.
Altres Literatures: noves veus i redescoberta de clàssics
La categoria d’Altres Literatures manté la tradició del Premi Llibreter de reivindicar obres internacionals que sovint passen desapercebudes pels grans circuits comercials. Enguany conviuen autors consolidats amb noves descobertes literàries.
Entre els títols seleccionats destaca Jamila, del kirguís Txinguiz Aitmàtov, una novel·la breu considerada un clàssic contemporani que aborda l’amor, les convencions socials i la vida al Kirguizstan soviètic després de la Segona Guerra Mundial. El jurat destaca especialment la recuperació de l’autor en català.
També sobresurt Si no fos per les síl·labes de dissabte, de la brasilera Mariana Salomão Carrara, una obra construïda amb una estructura no lineal que reflexiona sobre la pèrdua, el dolor i la memòria des d’una mirada original i valenta.
La tercera nominada és Cop de llum, de Rita Bullwinkel, una novel·la coral centrada en diverses noies boxadores. Els llibreters en destaquen el ritme, la contundència i la capacitat de crear personatges diferenciats i memorables.
Àlbum il·lustrat: emocions, introspecció i sensibilitat visual
La categoria d’Àlbum Il·lustrat continua consolidant-se com un espai de reconeixement a obres que combinen qualitat literària i excel·lència visual. Les tres propostes nominades comparteixen una mirada emocional i reflexiva adreçada tant a infants com a adults.
Ingràvida, de Fran Pintadera i Raquel Catalina, és definida pel jurat com un llibre delicat que convida a la lectura compartida i deixa empremta per la seva profunditat emocional.
Per la seva banda, L’oficina d’en Walter, de Jule Wellerdiek, aposta per una història tendra i divertida sobre l’amistat, la perseverança i la necessitat de trobar espais de calma.
Completa la selecció El racó de pensar, de Pieter Van den Heuvel, un llibre centrat en l’autoconeixement i les emocions, amb il·lustracions que reforcen el caràcter introspectiu de l’obra.
Infantil i juvenil en català: literatura compromesa i imaginativa
Les obres seleccionades en literatura infantil i juvenil catalana destaquen per la seva capacitat d’abordar qüestions socials i emocionals sense renunciar a la imaginació ni a l’humor.
El vol de Farasha, de Mafalda Bellido Monterde, trasllada el lector a Kabul per explicar la lluita d’una jove contra les injustícies que pateixen les dones. El text teatral i el paper de la poesia són dos dels elements que més ha valorat el jurat.
En un registre completament diferent, Un abric vermell, d’Alba Dalmau, presenta una història familiar plena d’humor i sensibilitat, protagonitzada per quatre generacions de dones unides per un vincle invisible.
La tercera obra, Cartes imprevistes, de Tina Vallès, utilitza un format epistolar entre objectes d’una casa per construir una història original i amb múltiples capes de lectura.
Infantil i juvenil d’altres literatures: fantasia, humor i creixement personal
La categoria internacional infantil i juvenil ofereix enguany una selecció marcada per la fantasia, la reflexió i les històries de creixement personal.
El gegant de ferro, de Ted Hughes, reivindica el valor de l’amistat i la capacitat de transformar allò que sembla una amenaça en una oportunitat per millorar el món.
També figura entre les nominades Kiki, servei de missatgeria màgica, de l’escriptora japonesa Eiko Kadono, considerada una petita joia de la literatura juvenil nipona. El llibre parla de la por a ser diferent i de la descoberta de la pròpia identitat.
Finalment, D’aquí a vint-i-quatre segons, de Jason Reynolds, aborda amb tendresa i naturalitat el despertar sexual adolescent i les primeres experiències amoroses.
Assaig, pensament i altres narratives: història, memòria i filosofia
La categoria d’Assaig, Pensament i Altres Narratives consolida l’aposta del Premi Llibreter per obres híbrides i reflexives capaces d’interpel·lar el lector contemporani.
Entre les nominades destaca La lluita pel domini de la Mediterrània, de David Abulafia, una extensa obra de divulgació històrica que analitza el període comprès entre 1130 i 1500 a través de personatges que actuen com a fil conductor.
També ha estat seleccionada La pregunta 7, de Richard Flanagan, una barreja d’història, memòria i autoficció sobre la guerra, el colonialisme i el poder de la literatura.
La tercera nominada és La passió dels estranys, de Marina Garcés, una obra filosòfica i narrativa sobre l’amistat que els llibreters defineixen com un mapa de reflexions i experiències humanes.
Un premi consolidat
El dossier recorda que el Premi Llibreter s’ha consolidat al llarg de més de dues dècades com una plataforma de descoberta literària. El palmarès inclou noms com Jordi Puntí, Eva Baltasar, Raül Garrigasait, Lucia Berlin, Leïla Slimani o Rebecca Makkai
