L’escriptora escocesa Ali Smith ha estat proclamada guanyadora del Premi Literari Internacional de Dublín 2026, conegut popularment com el Premi IMPAC, per la seva novel·la Gliff, una obra que combina imaginació distòpica, crítica social i una profunda reflexió sobre la fragilitat de la democràcia contemporània.
El guardó, patrocinat per l’Ajuntament de Dublín i dotat amb 100.000 euros, és considerat un dels premis literaris més prestigiosos del món anglosaxó i el més ben dotat per a una sola novel·la escrita en llengua anglesa. Tot i que actualment el seu nom oficial és Dublin Literary Award, continua essent conegut internacionalment com el Premi IMPAC, en referència a l’empresa que el va patrocinar durant les seves primeres dècades i que va contribuir a convertir-lo en una referència mundial de la literatura contemporània.
La cerimònia de lliurament es va celebrarel 21 de maig en el marc del Festival Internacional de Literatura de Dublín, al Merrion Square Park, amb la participació de l’alcalde de la ciutat, Ray McAdam, i del director executiu adjunt de l’Ajuntament de Dublín, Anthony Flynn. L’acte també va comptar amb la intervenció de l’escriptora nord-irlandesa Anna Burns, guanyadora del premi l’any 2020.
Una distopia inquietant i molt contemporània
Publicada en català per Raig Verd, Gliff relata la història de Briar i Rose, dos germans sense llar que intenten sobreviure en una societat progressivament autoritària marcada per la vigilància constant, la recopilació massiva de dades i l’exclusió social. La relació dels protagonistes amb un cavall es converteix en el nucli emocional d’una novel·la que reflexiona sobre la identitat, la memòria i la resistència humana.
El jurat va destacar especialment la capacitat de Smith per construir una obra “especulativa però accessible”, així com el seu ús lúdic i experimental del llenguatge. Segons la deliberació oficial, la novel·la aconsegueix transmetre “una sensació de pressentiment i pèrdua” en un món que resulta “inquietantment familiar” per als lectors actuals.
El president del jurat, el professor Chris Morash, del Trinity College de Dublín, va assegurar que Gliff representa “la ficció en la seva màxima expressió” perquè no només parla del que som, sinó també “del que podem arribar a ser, per bé o per mal”. Morash va remarcar que la novel·la mostra “com el millor de la condició humana sobreviu fins i tot davant l’estupidesa del poder i l’avenç de l’autoritarisme”.
El paper de les biblioteques
Una de les singularitats del Premi IMPAC és el seu sistema de nominació. A diferència d’altres grans guardons literaris, les candidatures no les presenten editorials ni acadèmies, sinó biblioteques públiques d’arreu del món. Aquest any, la novel·la d’Ali Smith havia estat proposada per la Biblioteca Katona József d’Hongria.
En total, 80 biblioteques de 36 països van participar en el procés de selecció, proposant 69 obres per a la llista llarga del premi. Finalment, Gliff es va imposar a una selecció final de sis novel·les procedents del Canadà, França, el Regne Unit i els Estats Units.
Richard Shakespeare, director executiu de l’Ajuntament de Dublín, va destacar precisament aquesta dimensió internacional del premi: “És especialment significatiu que una biblioteca hongaresa hagi nominat la novel·la guanyadora. Demostra fins a quin punt la gran literatura pot travessar fronteres i connectar amb lectors de contextos molt diferents”.
Un palmarès de primer nivell internacional
El Premi IMPAC s’ha consolidat durant les darreres dècades com un dels grans termòmetres de la literatura internacional contemporània. Entre els guanyadors recents hi ha The Adversary de Michael Crummey (2025), Solenoide de Mircea Cărtărescu, traduïda per Sean Cotter (2024), Marzahn, Mon Amour de Katja Oskamp, traduïda per Jo Heinrich (2023), L’art de perdre d’Alice Zeniter, traduïda per Frank Wynne (2022), L’arxiu dels nens perduts de Valeria Luiselli (2021) i Milkman d’Anna Burns (2020).
La trajectòria del guardó també inclou noms destacats de la literatura irlandesa contemporània com Anna Burns, Colm Tóibín, Kevin Barry, Colum McCann i Mike McCormack, fet que reforça el pes internacional del premi i la seva connexió amb la tradició literària irlandesa.
Una autora imprescindible de la literatura britànica
Ali Smith és considerada una de les grans veus de la literatura britànica contemporània. La seva obra destaca per l’experimentació formal, el compromís polític i la sensibilitat poètica. Entre els seus llibres més celebrats hi ha Com ser-ho alhora —guanyadora del Goldsmiths Prize i del Baileys Women’s Prize for Fiction— i el conegut quartet estacional format per Tardor, Hivern, Primavera i Estiu, una ambiciosa exploració literària del Brexit, les crisis migratòries i els canvis socials a Europa.
Visiblement emocionada després de rebre el premi, l’autora escocesa va afirmar que se sentia “sorpresa i encantada” pel reconeixement. Smith va reivindicar el paper fonamental de les biblioteques públiques i de la traducció literària, que va definir com “el cor palpitant de tota escriptura”.
“Aquest és un premi especialment estimat pels escriptors”, va declarar. “Les seves nominacions provenen de biblioteques públiques i dels seus lectors, és a dir, del cor obert del pensament i la imaginació col·lectiva”.
L’autora també va relacionar el premi amb els temes centrals de la novel·la: “Quina emoció. Quin retorn a casa per al meu llibre, un llibre que tracta precisament sobre què significa tenir una llar i buscar-la”.
