La ciutat recorda l’escriptor, editor i crític literari en el marc del centenari del seu naixement i Edicions 62 reedita de la seva obra memorialística.
Barcelona ha fet un nou homenatge a Josep Maria Castellet amb la col·locació d’una placa commemorativa a l’edifici del carrer de Bailèn, 136, al districte de l’Eixample, on l’intel·lectual va viure durant tres dècades fins a la seva mort. L’acte s’inscriu dins la programació de l’Any Castellet, que commemora el centenari del seu naixement.
La descoberta de la placa ha reunit familiars i representants institucionals, entre ells el regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, així com la comissària de l’Any Castellet, Teresa Muñoz. També hi han assistit membres de la família, com la seva neboda Marta Castellet, que ha destacat el valor divulgatiu de la iniciativa per apropar la figura de l’autor a noves generacions.
Marcé ha subratllat durant l’acte que la ciutat “recorda amb afecte i sentit de justícia” una figura clau que “va ajudar a obrir finestres en un moment en què l’aire era espès”. En la mateixa línia, Muñoz ha recordat Castellet com un intel·lectual que, “malgrat el seu escepticisme, va dedicar la vida a entendre el món”.
Un pont entre cultures en temps difícils
Nascut a Barcelona el 1926, Castellet va ser una figura essencial per reconnectar la cultura catalana amb l’escena europea després de l’aïllament provocat per la Guerra Civil i el franquisme. Va impulsar projectes com la revista Laye i va participar en iniciatives culturals de projecció internacional, com els Premis Formentor o l’homenatge a Antonio Machado a Montpeller.
Com a crític literari, va destacar amb obres com La hora del lector i l’antologia Veinte años de poesía española (1939-1959), considerades referents del realisme crític. A més, va mantenir una estreta vinculació amb el moviment catalanista dels anys seixanta.
Una empremta editorial decisiva
La seva tasca com a editor es va consolidar a Edicions 62, on va dirigir l’àrea literària i va contribuir a construir un dels catàlegs més rellevants de la literatura catalana contemporània, promovent tant autors locals com internacionals.
Al llarg de la seva trajectòria, Castellet va rebre nombrosos reconeixements, com la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona o la Medalla d’Or de la Generalitat.
El centenari impulsa la recuperació de la seva obra memorialística
Coincidint amb l’Any Castellet (1926-2026), també s’ha publicat el volum Retrats de Josep Maria Castellet, que reuneix en una sola obra la seva producció memorialística. El llibre s’obre amb un pròleg del crític i escriptor Jordi Amat, que presenta una conversa amb Castellet i en traça un retrat intel·lectual i humà. Amat hi destaca que, més enllà de qualsevol ideologia, el motor vital de Castellet era “no mentir-se i mirar d’entendre el món amb lucidesa”, una ètica basada en el coneixement d’un mateix i la voluntat de viure plenament el present.
El volum recull divuit retrats literaris escrits entre 1988 i 2012, que l’autor definia com “relats autobiogràfics fragmentaris” per construir la seva pròpia galeria d’amistats i referents. Hi desfilen figures cabdals de la cultura europea com Giuseppe Ungaretti, Mercè Rodoreda, Rafael Alberti, Josep Pla, Pier Paolo Pasolini o Octavio Paz, així com noms destacats de la cultura catalana contemporània com Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Terenci Moix o Montserrat Roig.
A través d’aquests retrats, el lector descobreix també un autoretrat matisat del mateix Castellet, que emergeix com a testimoni privilegiat de dècades clau de la cultura catalana, hispànica i europea.
