La poeta lleidatana Dolors Miquel ha estat distingida amb el Premi Jaume Fuster, un dels reconeixements més destacats de les lletres catalanes, atorgat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
El guardó, que reconeix la trajectòria literària, ha estat lliurat en un acte celebrat a la Sala Maria-Mercè Marçal de l’Ateneu Barcelonès.
El president de l’AELC, Sebastià Portell, ha estat l’encarregat de lliurar el premi en una cerimònia que també ha comptat amb la intervenció de Caterina Riba, autora d’una glossa que ha destacat el caràcter disruptiu i transformador de l’obra de Miquel.
En el seu discurs, Riba ha subratllat l’impacte que provoca la lectura de la poeta: “L’obra de Dolors Miquel desestabilitza. S’abalança contra les estructures que ens governen i abonyega els motlles amb una rialla estrident i desacomplexada”. La glossa ha recorregut l’evolució de l’autora des dels seus inicis, marcats per una educació repressiva durant el franquisme, fins a la consolidació d’una veu pròpia que ha qüestionat els cànons literaris i socials.
El text també ha posat en relleu moments clau de la trajectòria de Miquel, com la seva irrupció als escenaris poètics a finals dels anys noranta, o l’impacte de llibres com Llibre dels homes, que, segons Riba, constitueix “una crònica irreverent i hilarant” del context social i polític de l’època. Així mateix, s’ha destacat la seva capacitat per ampliar els límits del llenguatge poètic, incorporant registres col·loquials i dialectals, com en Ver7s de la terra, i per subvertir imaginaris tradicionals, especialment pel que fa al cos, el desig i el paper de les dones.
Nascuda a Lleida l’any 1960, Dolors Miquel és autora d’una vintena de poemaris, així com de diverses obres narratives i teatrals. Des dels seus inicis als anys noranta amb El vent i la casa tancada, obra que li va valer el Premi Rosa Leveroni, la seva producció ha mantingut una veu singular, transgressora i compromesa amb la llengua i la cultura catalanes.
Amb una trajectòria marcada per la recerca formal i la provocació literària, Miquel ha esdevingut una figura central no només com a poeta, sinó també com a recitadora i agitadora cultural. Entre les seves obres més destacades hi ha títols com AIOÇ, Missa pagesa, La flor invisible o Ictiosaure, reconeguts amb diversos premis de prestigi.
L’autora va anunciar el 2021 que deixava de publicar poesia, tot i que no abandonava la creació literària. Des d’aleshores, ha continuat escrivint sota el pseudònim de Lola Miquel, explorant altres gèneres. En aquesta nova etapa, ha publicat El pit adormit a l’editorial Proa, una obra híbrida entre memòries, assaig i reflexió poètica i filosòfica.
Considerat un dels llibres més personals i ambiciosos de l’autora, el volum aborda la vivència d’un càncer de pit i combina el testimoni íntim amb una mirada crítica sobre la història del cos femení, el sistema mèdic i farmacèutic i la relació entre cos i esperit. La glossa també hi ha fet referència, destacant-ne la força: “ple d’amor, de poesia i de mala llet”, i situant-lo com una peça clau dins la seva evolució creativa.
El Premi Jaume Fuster reconeix anualment una trajectòria consolidada dins la literatura catalana i s’atorga després d’un procés de votació interna en dues rondes entre els membres de l’AELC.
