Durant dècades va situar-se entre els autors més importants del panorama literari internacional i entre els candidats recurrents al Premi Nobel de Literatura.
La literatura europea ha perdut una de les seves figures més potents i influents. L’escriptor portuguès António Lobo Antunes ha mort als 83 anys, deixant una obra vasta i exigent que el va situar durant dècades entre els autors més importants del panorama literari internacional i entre els candidats recurrents al Premi Nobel de Literatura.
Nascut a Lisboa el 1942, Lobo Antunes va estudiar Medicina abans d’iniciar una trajectòria vital marcada per la guerra. Com a metge militar va servir a l’exèrcit portuguès durant la guerra colonial a Angola. Aquella experiència —violenta, traumàtica i determinant— marcaria profundament el seu imaginari literari i el destí de la seva obra.
Després de tornar a Lisboa, va exercir durant un temps com a psiquiatre, però aviat va abandonar la professió per dedicar-se plenament a l’escriptura. A partir de finals dels anys setanta va començar a construir una carrera literària d’una ambició i brillantor extraordinàries. La seva narrativa, caracteritzada per una gran densitat estilística, monòlegs interiors i estructures fragmentàries, explora la memòria, el trauma i les ombres de la història portuguesa, especialment les derivades de la dictadura i del període posterior a la Revolució dels Clavells de 1974.
La seva primera novel·la, Memória de Elefante, publicada el 1979, va marcar l’inici d’una trajectòria literària que amb el temps es convertiria en una de les més ambicioses de la literatura europea contemporània. Molts crítics el consideraven un dels escriptors vius més importants del món.
Al llarg de la seva carrera va rebre nombrosos reconeixements internacionals, entre els quals destaquen el Premi Camões el 2007 —el principal guardó de les lletres en llengua portuguesa—, el Jerusalem Prize el 2004, el Premi Internacional Nonino el 2014, el FIL de Literatura en Lenguas Romances, així com la distinció de Comendador de l’Ordre de les Arts i les Lletres de França. També va ser reconegut amb el Premi Rosalía de Castro del PEN Club gallec i el Premi de Literatura Europea de l’Estat austríac.
Autor d’una obra extensa i exigent, Lobo Antunes va publicar novel·les que han esdevingut referents de la narrativa contemporània. Entre els seus llibres més destacats hi ha Buenas tardes a las cosas de aquí abajo (2004), Yo he de amar una piedra (2005), Ayer no te vi en Babilonia (2007), Mi nombre es Legión (2009), El archipiélago del insomnio (2010), ¿Qué caballos son aquellos que hacen sombre en el mar? (2012), Tercer libro de crónicas (2013), Sobre los ríos que van (2014), Comisión de las lágrimas (2015), No es media noche quien quiere (2017), De la naturaleza de los dioses (2019), Para aquella que está sentada en la oscuridad (2021), Memoria de elefante (2022) i La última puerta antes de la noche (2025) entre molts altres títols publicats en castellà per Penguin Random House.
La seva obra també va tenir una notable presència en català gràcies a diverses traduccions publicades principalment per Edicions 62, Proa i El Gall Editor. Entre els títols disponibles en català destaquen Manual dels inquisidors (1998), L’esplendor de Portugal (1999), No entris tan de pressa en aquesta nit obscura (2002) i Ahir no et vaig veure a Babilònia (2009), que van contribuir a difondre la seva obra entre els lectors catalans.
