L’amistat de Lila i Lenù i el misteri de Ferrante tornen a l’actualitat amb la reedició en un volum únic de L’amiga genial, que inclou material inèdit de l’autora.
Fa deu anys, pocs imaginaven que una història ambientada en un barri obrer del Nàpols dels anys cinquanta podria acabar convertint-se en un dels grans fenòmens literaris del segle XXI. Amb L’amiga genial, Elena Ferrante va obrir una finestra a un univers intensament humà, on l’amistat i la rivalitat de dues nenes, Lila i Lenù, servien per explicar molt més que les seves vides: tot un sistema de relacions socials, culturals i emocionals que definien Itàlia —i, per extensió, Europa— en ple canvi.
Ara, l’editorial Lumen celebra el desè aniversari de la publicació de la tetralogia amb una edició commemorativa que reuneix en un sol volum els quatre llibres —L’amiga genial, Història del nou cognom, Una fuig, l’altra es queda i La nena perduda—, acompanyats d’un apèndix inèdit amb reflexions de l’autora sobre el procés d’escriptura i el sentit del projecte. Aquesta nova edició arribarà a les llibreries el 13 de novembre i permetrà als lectors recórrer, d’una sola tirada, una de les aventures literàries més celebrades del nostre temps.
El retrat d’una amistat — i d’una època
El cor de la saga és la relació entre Lila Cerullo i Lenù Greco, dues amigues unides per un vincle que oscil·la constantment entre la devoció i la rivalitat. A L’amiga genial / La amiga estupenda,, Ferrante narra la seva infància en un barri dominat per la pobresa, la violència i les jerarquies socials. És un món tancat, on la intel·ligència no garanteix res i on l’astúcia és sovint l’única eina per sobreviure.
El segon volum, Història del nou cognom / Un mal nombre, retrata la turbulenta joventut de les protagonistes. Lila s’ha casat massa aviat i comença a comprendre el pes de la submissió i del poder masculí; Lenù, en canvi, troba en l’educació una escletxa per escapar del destí del barri. Ferrante descriu amb una precisió gairebé clínica com el coneixement pot obrir portes, però també allunyar-te d’allò que més estimes.
Amb Una fuig, l’altra es queda / Las deudas del cuerpo, la narració entra en la maduresa i en la convulsió política dels anys seixanta i setanta. Lila treballa en una fàbrica i es veu immersa en la lluita obrera; Lenù es casa amb un intel·lectual del nord i comença a experimentar la contradicció entre la seva vocació i la maternitat. És un llibre sobre el cos com a camp de batalla —el cos de la dona, el cos social, el cos que resisteix.
El cicle culmina amb La nena perduda/ La niña perdida, on Ferrante tanca la història amb una serenor colpidora. Les dues dones, ja adultes, s’enfronten al balanç de tot el que han viscut i perdut. La desaparició final de Lila, suggerida des de la primera pàgina de la saga, es converteix en símbol de tot allò que s’esvaeix amb el temps: la joventut, la memòria, la identitat.
Una sola veu, quatre llibres
Des del principi, Ferrante va concebre aquests volums com una única gran novel·la, una mena de “biografia doble” sobre com el talent, la classe i el destí poden separar dues persones que, en el fons, són inseparables. La seva prosa, aparentment senzilla però carregada de matisos, combina la força emocional amb una mirada lúcida sobre les estructures socials. En les pàgines de Ferrante no hi ha grans gestos heroics, sinó una successió de gestos petits que revelen el pes del món en la vida quotidiana.
L’edició que ara presenta Lumen ofereix per primer cop l’oportunitat de llegir la saga d’un sol alè, com l’autora l’havia imaginat. L’apèndix final, amb textos fins ara inèdits, aporta una mirada més propera al seu procés creatiu i a la seva concepció de la literatura com un espai on la veritat emocional pesa més que qualsevol dada biogràfica.
El misteri d’una autora invisible
El que envolta Elena Ferrante continua sent tan fascinant com la seva obra. Des del seu debut als anys noranta, l’autora ha defensat amb fermesa el seu anonimat. No concedeix entrevistes personals ni apareix en actes públics; només parla a través del correu electrònic o d’articles signats. “Descobrir la personalitat de qui escriu a través de les seves històries és la millor manera de llegir”, va dir una vegada, sintetitzant una actitud que s’ha convertit en part essencial del seu mite.
Aquest misteri, lluny de restar-hi credibilitat, ha reforçat la seva posició. En una època on la sobreexposició és la norma, Ferrante ha demostrat que es pot ser una de les escriptores més influents del món sense mostrar el rostre. El seu nom —o potser el seu pseudònim— és avui sinònim d’autenticitat, d’intel·ligència i d’una mirada femenina sense concessions.
Un llegat consolidat
La tetralogia napolitana ha estat traduïda a més de quaranta idiomes, ha venut milions d’exemplars i ha donat lloc a una aclamada sèrie de televisió produïda per HBO i RAI. Crítics i lectors coincideixen que Ferrante ha obert una nova via per a la narrativa contemporània: una literatura compromesa amb la vida interior però ancorada en la realitat social.
Amb aquesta nova edició, Lumen no només celebra un aniversari: reafirma el lloc de Ferrante com una de les grans novel·listes actuals. La història de Lila i Lenù continua captivant perquè parla de tots nosaltres: de l’amistat que ens construeix i ens limita, del desig d’escapar del que som, i de la impossibilitat —i alhora la necessitat— de tornar a casa
