Les recomanacions de L’Illa dels Llibres per viatjar aquest estiu a través de la literatura
Pregària a Prosèrpina / Oración a Proserpina
Albert Sánchez Piñol
La Campana / Alfaguara
L’escriptor publica la setena novel·la “Pregària a Prosèrpina” (La Campana), ambientada a l’antiga Roma. Una novel·la d’aventures clàssica on està molt present el seu habitual univers literari.
El protagonista a “Pregària a Prosèrpina és el fill del polític i orador Marc Tul·li Ciceró.
A Roma arriben veus de l’existència d’una fera terrible al nord d’Àfrica, el cèlebre orador Ciceró, Pare de la Pàtria, decideix enviar-hi el seu fill rebel. Si aconsegueix capturar la bèstia potser recuperarà l’estima del seu pare.
En ple desert, però, el jove Marc Tuli Ciceró i els seus companys d’expedició s’hauran d’enfrontar a un perill inimaginable. Un enemic que pot acabar amb l’imperi romà.
Davant l’amenaça esfereïdora, només uns generals tan bregats com Juli Cèsar i Pompeu, rivals polítics, però mestres de les arts militars, poden enfrontar-se a l’adversari més temible de Roma.
La situació a Roma no és fàcil, amb una societat a punt d’una guerra civil entre cesarians i pompeians i una revolta dels esclaus a l’imperi romà.
Els protagonistes de la novel·la davant de l’amenaça dels tectònics, els nlous monstres d’Albert Sánchez Piñol, es veuen obligats a canviar i unir-se, si no volen que l’imperi romà es destrueixi. Aquest, per Sanchez Piñol és “El gran dilema de la novel·la”. O la societat romana canvia o és la fi de l’imperi”. + INFORMACIÓ
Demà, i demà, i demà / Mañana, y mañana, y mañana
Gabrielle Zevin
Edicions del Periscopi / ADN
Traducció d’Ernest Riera al català i Núria Molines al castellà
Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació.
La trama s’estén al llarg de més de trenta anys, des de Cambridge (Massachusetts) a Venice Beach (Califòrnia),
“Demà, i demà i demà”, tracta de qüestions com la identitat: en els videojocs com a forma d’expressió artística; en la tecnologia i l’experiència humana; en la discapacitat; el fracàs; les possibilitats de redempció; els mons virtuals, sobre els límits de l’amistat i l’amor, però sobretot, en la nostra necessitat de connectar: d’estimar i ser estimats.
La promesa
Damon Dalgut
Les Hores /Libros del Asteroide
La novel·la ha estat guardonada amb el Premi Libreter 2023, però abans havia obtingut el Premi Booker. La novel·la ens permet conèixer la història d’una família en què una promesa no mantinguda plana sobre els seus personatges.
Els Swart són una família sud-africana blanca propietaris d’una granja als afores de Pretòria. La família es va retrobant al llarg dels anys en diferents vetlles. La generació més jove, l’Anton i l’Amor, detesten tot el que representa la seva família, sobretot la promesa incomplerta a la dona negra que va treballar per a ells tota la vida. Després d’anys de servei, a la Salomé se li va prometre una casa pròpia, una terra pròpia…, però d’alguna manera, a mesura que passen les dècades, i que el país evoluciona de les antigues divisions a la nova societat anomenada més justa, aquesta promesa continua sense complir-se.
El retrat de matrimoni /Retrato de casada
Maggie O’Farrell
L’Altra editorial /Libros del Asteoride
Traducció de Marc Rubió en català i Concha Cardeñoso en castellà
Després del gran èxit amb “Hamnet”, l’escriptora Maggie O’Farrell viatja a la Itàlia del segle XVI en la seva novel·la ‘El retrat d’un matrimoni’. S’endinsa en la vida de la jove duquessa , Lucrezia de Medici, que va morir als 16 anys.
La Lucrezia, tercera filla del duc de Mèdici, és una noia discreta i independent que creix feliç a l’ombra dels seus germans, lliure per observar els tresors de palau, explorar els passadissos secrets i espiar feines i converses clandestines. Li agrada aprendre coses, pintar i mirar les musaranyes, i no acaba d’encaixar gaire en el paper de duquessa, ni tampoc en les expectatives de la família. Però quan la seva germana gran, que està promesa amb del duc de Ferrara, emmalalteix i es mor, la plàcida existència de la Lucrezia quedarà sacsejada per sempre: amb només quinze anys es veurà arrossegada a una nova vida a Ferrara amb el seu marit, Alfonso, que és un misteri per a ella. El retrat de matrimoni, una novel·la potent i evocadora, explora la fina membrana que separa la vida de la mort, un dels temes centrals de l’obra d’O’Farrell, i ofereix el retrat inoblidable d’una dona molt jove, castigada per ser diferent, que lluita per la seva supervivència.
La possibilitat de dir-ne casa
Marta Orriols
Proa
L’escriptora catalana continua consolidant una carrera literària amb la nova novel·la “La possibilitat de dir-ne casa”, on les emocions i les relacions familiars tornen a formar part del seu univers narratiu.
Una corresponsal torna a Barcelona després de gairebé vint anys a l’estranger. Vol agafar distància d’una regió de món que l’apassiona i la desgasta, d’una professió que voldria exercir d’una altra manera, i també d’una amistat amb una dona més jove que la porta a qüestionar-se els fonaments de la seva intimitat. Un cop tornada al poble on va créixer, retroba la família, els amics i l’home a qui havia estimat. L’espai familiar es converteix en una font de petites revelacions que l’ajudaran a traçar el seu itinerari vital i a reconèixer la necessitat de pertànyer a un lloc i a unes persones.
L’escriptora defineix la seva novel·la com “una reflexió sobre el pas del temps i del que significa casa”
La novel·la arrenca i acaba en un aeroport “No saps mai si torna o bé i el joc de la novel·la és precisament saber que és casa”. Reflexions sobre si és “D’allà d’on vens, d’allà on vas o d’on ets tu mateix”. L’escriptora assegura que la novel·la ofereix un aprenentatge que “Casa teva no és on has nascut sinó allà on sents que pots ser tu mateix”. +INFORMACIÓ
Hard Land
Benedict Wells
Les Hores / Catedral
L’escriptor alemany Benedict Wells ofereix a la novel·la un homenatge a les pel·lícules coming on age dels anys vuitanta. Assegura que el motor de la novel·la “no va ser la meva pròpia experiència, sinó l’enyorança. Quan era petit, les pel·lícules americanes dels anys vuitanta com Compta amb mi, Retorn al futur i El club dels cinc eren sempre a la televisió. Ho vaig absorbir, sempre vaig voler viure-ho.”. El protagonista de “Hard Land”, és en Sam de quinze anys qui ha acceptat una feina d’estiu en una antiga sala de cinema per fugir dels problemes de casa. Allà hi coneix en Cameron, en Hightower i la Kirstie, una noia atrevida de qui s’enamorarà. Serà un estiu intens en què la vida d’en Sam es capgirarà per complet. Per primer cop sent que no és un personatge insignificant. Però passarà alguna cosa inesperada que l’obligarà a créixer i a descobrir, també, qui és ell.
El boig dels ocells / El loco de los pájaros
Care Santos
Columna / Destino
Una novel·la basada en la història el filantrop estatunidenc Eugene Schieffelin (1827 – 1906), que va tenir la pensada extravagant d’introduir a Amèrica les especiès d’aus que Shakespeare menciona a les seves obres
Els Schieffelin, un matrimoni d’edat avançada, porten una vida plàcida i benestant a Nova York, immersos en els seus costums i rutines. L’Eugene és feliç observant ocells a Central Park, mentre que la Catherine s’entrega a la lectura. La mort de la Martha, l’estimadíssima germana de l’Eugene, deixa l’ancià afligit i temorós de la pròpia decadència. En el testament, la Martha li ha deixat onze quaderns i un retrat, el rostre entranyable de l’avi Jacob, que el trasllada a la infància feliç a Rooka Hall, la finca envoltada de boscos que li va despertar l’amor per la natura.
Carregat de nostàlgia, l’Eugene s’endinsa en la lectura dels dietaris de la seva germana, plens de referències a Shakespeare, de qui era una admiradora fervent, i de records compartits. L’Eugene té idea esbojarrada que és, al mateix temps, un homenatge a la seva estimada germana: vol introduir als cels novaiorquesos els ocells que Shakespeare cita a les seves obres.
Esperant el diluvi /Esperando el diluvio
Dolores Redondo
Columna / Destino
L’escriptora i autora de la trilogia del Baztan torna amb una novetat editorial allunyada de l’univers de l’inspectora Amaia Salazar.
“Esperant el diluvi”, està basada en fets reals, per endinsar-nos fins a l’epicentre d’una de les tempestes més grans del segle passat alhora que retrata una època en plena ebullició política i social.
Entre els anys 1968 i 1969, l’assassí que la premsa batejaria com John Bíblia va matar tres dones a Glasgow. Mai no va ser identificat i el cas encara continua obert avui dia. En aquesta novel·la, a principis dels anys vuitanta, l’investigador de policia escocès Noah Scott Sherrington aconsegueix arribar fins a John Bíblia, però un error en el seu cor a l’últim moment li impedeix arrestar-lo. Tot i el seu fràgil estat de salut, i contra els consells mèdics i la negativa dels seus superiors perquè continuï amb la persecució de l’assassí en sèrie, Noah segueix un pressentiment que el portarà fins al Bilbao de 1983, just uns dies abans que un veritable diluvi arrassi la ciutat.
Les calces al sol
Regina Rodríguez Sirvent
La Campana
Una de les revelacions de la temporada literària. Regina Rodríguez ens ofereix una divertida novel·la plena d’humor.
La Rita Racons se’n va als Estats Units a fer d’au-pair sense saber-ho del tot. Un bon dia es troba a l’aeroport de Barcelona preparada per agafar un avió que, teòricament, l’ha de dur a Nova York, on aprendrà anglès durant l’estiu. Però el seu ínfim coneixement de la llengua anglesa la porta, per carambola, fins a Atlanta, a casa dels Bookland, on tindrà cura dels tres fills de la família durant un any sencer.
Els Bookland són l’antítesi del clixé clàssic d’una família americana. Intel·lectuals rematats, esperen que la nova au-pair estigui a l’altura del que exigeixen les ments privilegiades dels nens de la casa. I tot i que ben bé no ho estarà, la Rita i el seu caos constant portaran els petits Bookland a viure la vida més enllà dels llibres. La Rita serà capaç d’atrevir-se a tot, d’expandir la ment i un dia, de cop, trobarà el que hi havia anat a buscar: la seva vocació.
Un cor de neu
Anna Manso
La Magrana
Anna Manso publica la seva primera novel·la per a adults. Una novel·la que gira entorn de la impossibilitat d’estimar quan encara hi ha ferides obertes.
La Sara te seixanta-cinc anys, es escriptora i viu allada enmig del bosc, al Berguedà. Fa vint anys que no parla amb el seu fill Josep i aixo li provoca un dolor tan profund que li impossibilita estimar. Un dia al bosc coneix un llop amb qui sembla que pot parlar i la seva vida es capgira. Empesa per la companyia i els consells de l’animal, la Sara decideix contactar amb el seu fill. Pero recuperar la relació amb ell no serà gens fàcil, perque hi ha ferides del passat que són molt difícils -o impossibles- de cicatritzar.
Ràbia
Sebastià Alzamora
Proa
Després de ‘Reis del món’, Alzamora presenta “Ràbia”, una novel·la sobre la relació d’un home solitari i el seva gossa Taylor. Novel·la guanyadora del Premi L’Illa dels Llibres 2022. L’home de qui no es revela la seva identitat viu a la zona de xalets adossats del nucli turístic de Bellavista, en una illa mediterrània sense nom. Un dia la Taylor mor enverinada, sense que el seu amo sàpiga qui pot haver-ho fet, ni per què. Tampoc comprendrà una altra mort absurda, la d’una persona amb qui coincidien sovint quan passejava la gossa, víctima d’un incident de carrer vora un bar de tatuatges regentat per una parella de serbis. Mentre l’home intenta assumir aquests fets, es veu abocat a considerar la relació que té amb el món que l’envolta: un entorn impersonal, degradat per la corrupció i el descontrol, on, tanmateix, el sorprendran fulguracions de bellesa i d’autèntica amistat. + INFORMACIÓ
Fortuna
Hernán Díaz
Edicions del Periscopi / Anagrama
Traducció al català de Josefina Caball
La novel·la de l’escriptor argentí ofereix un retrat del capitalisme financer de principis del segle XX i sobre les classes socials i el poder dels diners
A la Nova York de principis de segle xx, tothom coneix en Benjamin i la Helen Rask. Ell és un magnat llegendari de Wall Street; ella, la filla brillant d’uns aristòcrates excèntrics. Junts, han assolit el cim d’un món de riquesa que sembla infinita. Però la seva fortuna i grandesa s’envolten de xafarderies, i aviat els rumors sobre les maniobres financeres d’en Benjamin i la solitud de la Helen comencen a escampar-se, alhora que la dècada dels aparentment feliços anys vint arriba a la fi. Hernán Diáz els ofereix la història del magnat nordamericà des de diverses versions que es complementen o contradiuen.
Fortuna ens parla de classes socials, de capitalisme i de cobdícia.
Una novel·la que acompanya el lector en la recerca de la veritat i ens mostra que el poder manipula els fets i en refà la narrativa segons el seu interès.
El carnisser i l’ocell”
Alaina Urquhart
Columna /Planeta
L’escriptora nord-americana debuta amb “El carnisser i l’ocell” després de l’èxit del seu pòdcast sobre true crime.
Fascinada per conèixer perquè es mata i saber que s’amaga en el cervell d’un assassí i després de la gran acollida de “Morbid“, el pòdcast que va crear amb la seva neboda Ash Kelley sobre crims reals, Alaina Urquhart ha decidit fer el pas i escriure la seva primera novel·la “El carnisser i l’ocell”.
Des dels aiguamolls de Louisiana, un despietat assassí en sèrie, a qui els mitjans ja anomenen «el carnisser del pantà», està completant el seu projecte més ambiciós: abandona els cossos de les seves víctimes als pantans amb el que semblen pistes ocultes que mantenen la policia desorientada.
La brillant patòloga forense Wren Muller no s’ha enfrontat mai a un cas que no hagi pogut resoldre. Fins ara. I el desig d’atrapar l’assassí comença a convertir-se en una obsessió.
En una carrera frenètica contra rellotge, el duel entre l’assassí en sèrie més despietat de la història de Louisiana i la doctora Muller tindrà lloc a la taula d’autòpsies, on els cossos de les víctimes amaguen els secrets d’una investigació que només la Wren pot desentrellar. + INFORMACIÓ
Canalles
Patrick Radden Keefe
Edicions del Periscopi / Blackie Books
Patrick Radden Keefe , l’autor de “No diguis res i L’imperi del dolor publica un recull de de dotze articles periodístics publicats al The New Yorker, sobre històries reals d’estafadors, falsificadors i malfactors. L’autor ofereix uns articles embolcallats de literatura on posa la mirada en la línia imperceptible que separa el món legal de l’il·legal, el lícit de l’il·lícit, el bé del mal.
Què motiva algú a idear un sofisticat sistema de falsificació d’ampolles de vi per estafar col·leccionistes? Com viuen aquells que s’encarreguen de la defensa de persones condemnades per crims capitals? Quins trets psicològics comparteixen els integrants d’un càrtel de la droga? Estafadors, malversadors, falsificadors, traficants, advocats, víctimes i, fins i tot, productors de televisió i cuiners de renom com El Chapo Guzmán, Judy Clarke, l’advocada del diable, el cuiner Anthony Bourdain o l’autora d’un tiroteig massiu als Estats Units formen part de la galeria de personatges que descriu Patrick Radden Keefe en una exercici de dotar al periodisme i al reporterisme aires literaris.
La quarta noia per l’esquerra
Andreu Martín
Crims.cat
Després de títols com Història de mort, L’Harem del Tibidabo, Tothom et recordarà, La favorita de l’Harem, Ara direu que estic boig i Policies, Andreu Martín ha publicat aquest any “La quarta noia per l’esquerra”.
La novel·la està ambientada a la Barcelona de principis del segle XX en un moment on les principals ciutats europees es dessagnen en el conflicte de la Primera Guerra Mundial i la ciutat deBarcelona és una de les grans perles del Mediterrani. Tot i la seva condició de territori neutral, ningú ignora que a la costa hi ha ports on proveir-se il·legalment de combustible i queviures, amb el beneplàcit de les autoritats locals, i que al cap d’Ixent arriben submarins alemanys on es couen tota mena d’interessos i conflictes amb serveis secrets, agents dobles i espies d’aquí i d’allà
Al centre neuràlgic d’aquesta Barcelona en plena ebullició urbanística, amb el soroll dels carrers, el brogit dels bars, el jocs del casino i els espectacles nocturns, arriba l’Amadeu, un noi de pagès acabat de sortir del seminari, que busca una ballarina amb qui el seu pare havia viscut una estranya aventura. Només en té una pista: és la quarta noia per l’esquerra d’una fotografia que guarda a la butxaca de la jaqueta. De seguida descobreix que es diu Amanda Rogent i que s’exhibeix al Moulin Rouge barceloní: tota una vedet a qui li encanta escandalitzar. L’Amadeu necessita trobar respostes, però descobrir la veritat no sempre és el millor que et pot passar.
“Les males decisions”
Daniel Arbós
Empúries
L’escriptor i biòleg publica “Les males decisions”, la tercera novel·la amb molta sàtira i humor sobre la societat actual i la cultura de l’èxit a través de la mirada d’un jove a punt de ser esclafat per un hipopòtam.
A punt de morir esclafat per un hipopòtam, el protagonista de la novel·la fa un repàs de la seva vida i les decisions que l’han dut fins a aquesta situació fatídica. Amb vint-i-cinc anys i fill d’una de les famílies més riques de Barcelona, no s’ha sentit mai integrat al seu món. No té grans ambicions ni projectes. Per a ell, la vida normal ja és prou difícil per complicar-la amb experiències emocionants, però sense voler sembra el desastre per allà on passa: amb els pares, amb l’amor de la seva vida, a la Facultat de Biologia, a l’empresa o en les relacions interessades i hipòcrites amb altres famílies milionàries de Barcelona.
Aquest és l’argument de la nova novel·la de Daniel Arbós. A “Les males decisions” (Empúries), Arbós reflexiona sobre la cultura de l’èxit i sobres les imposicions d’una societat sobre el que hem de ser i fer. + INFORMACIÓ
La dona més pintada
Màrius Serra
Proa
Amb la novel·la “La dona més pintada” (Proa), Màrius Serra ens acosta a la figura de Palau Ferré, conegut com el pintor que cremava els seus quadres. Hereu de Picasso i admirador de Dalí, la biografia de Ferré té un moment determinant quan una sentència del Tribunal Suprem el va obligar a pintar 42 metres quadrats d’olis per poder rescindir un contacte que va signar anys enrere amb el promotor Miquel Peirats. Després d’aquella sentència, com a protesta, el pintor cremaria les seves obres.
Maties Palau Ferré va ser un pintor reconegut i fins i tot va ser batejat com a Picasso 2. Als anys seixanta signaria una mena de contracte amb el diable quan l’empresari Miquel Peirats qui li proposa signar un contracte de venda de dues cases amb terreny a Reus, a canvi d’obra pictòrica amb una quantitat pactada de 10.000 pessetes per cada metre quadrat de tela pintada. Amb els anys i malgrat que la venda dels quadres no aconsegueix tancar definitivament l’acord. El pintor, tot i la seva cotització, no pot fer exposicions perquè l’obra està compromesa amb l’empresari que va descomptant de cada quadre els diners que li deu el pintor per la compra de les dues cases i el terreny.
L’any 1972, Peirats interposa una demanda per incompliment de contracte per part del pintor. El cas arriba al Tribunal Suprem i l’any 1974 dicta sentència i obliga a Palau Ferré a pagar-li quaranta metres quadrats de pintures a l’oli per donar per tancat l’acord. + INFORMACIÓ
El gran món / El ancho mundo
Pierre Lemaitre
Bromera / Salamandra
El gran món és el primer títol del nou cicle històric de Pierre Lemaitre: “Els anys gloriosos”. Som al 1948, a la Indoxina les tropes franceses s’enfronten a la resistència anticolonial; a Beirut els Pelletier viuen l’inici del descabdellament familiar. Els fills abandonen definitivament la llar familiar: Jean, Françoise i Hélène a París, i Étienne a Saigon perseguint els rastres del seu amant desaparegut en acte de servei. Cadascú viurà diferents experiències que marcaran el seu destí i el dels seus familiars. Un assassinat per resoldre, transaccions il·legals, una investigació periodística perillosa… Hi trobarem també personatges i trames que s’alternen, s’entrecreuen i s’interfereixen en una novel·la on l’amor, l’ambició personal o la desesperació formen part del substrat que les alimenta.
Eclipsi
Jo Nesbo
Proa / Reservoir Books
En la tretzena novel·la de la gran sèrie de Jo Nesbo, torna el brillant i indomesticable investigador de la policia Harry Hole, aquesta vegada anant per lliure i formant el seu propi equip per trobar un assassí en sèrie.
En Harry Hole és a Los Angeles, intentant matar-se a còpia de beure, per oblidar el que va passar amb la Rakel a Ganivet. I gairebé ho aconsegueix, si no fos que troba una vella glòria del cinema amb problemes molt greus… A Oslo, mentrestant, la policia s’enfronta a la desaparició de dues noies. Els alts comandaments no volen saber res d’en Harry, però el principal sospitós el vol contractar perquè resolgui el cas.
Lapvona
Ottessa Moshfegh
Angle editorial / Alfaguara
Lapvona és un poblet medieval on els camperols, pobres i empobrits, treballen sota el jou d’un noble cobdiciós i distant. El frívol Villiam viu dalt d’un turó, en una casa senyorial protegida pels seus guardians nòrdics —alts, forts i rossos. Hi du una vida regalada i reclosa, rodejat de criats, sense pensar més que en estar entretingut i menjar bé. A la falda del mateix turó viuen el pastor Jude i el seu fill Marek, que per la desaparició de la mare va ser alletat per l’Ina, una mena de bruixa-dida que coneix els secrets del bosc a través dels ocells. Una novel·la que no ens deixarà indiferents
