L’escriptora sarda, va aconseguir brillar en el seu debut com a novel·lista on oferia una descripció sobre la Sardenya rural a mitjans dels anys 50.
L’any 2009, Michela Murgia debutava com a novel·lista amb “L’acabadora” (Proa /Salamandra) una novel·la que es publicaria en català dos anys més tard al segell Proa amb traducció de Mercè Ubach.
La novel·la ambientada a la Sardenya rural dels anys cinquanta va assolir un èxit de crítica i lectors,. Ho feia amb una novel·la curta, però intensa. La protagonista de “L’acabadora” és Tzia Bonaria, vídua i sense fills, qui decideix demanar la Maria, la quarta filla d’una vídua pobra que no la pot mantenir, com a “filla d’ànima”.
FILLUS D’ÀNIMA, MOLT MÉS ENLLÀ DE LA MATERNITAT
Michela Murgia aprofundeix sobre el concepte de “fillus d’ànima” que a la novel·la defineix com a “nens nascuts dues vegades, de la pobresa d’una dona i de l’esterilitat d’una altra”.
L’acabadora és una novel·la que destaca per la seva senzillesa i per la seva qualitat literària. La novel·la abraça tretze anys de la vida de Maria Listru al costat de Tzia Bonaria , des de la seva adopció com a filla d’ànima fins a la seva primera joventut.
Michela Murgia oferiria a “L’acabadora”, un retrat molt acurat de la Sardenya rural on el lector entrava de ple en el seu món a través dels personatges, el paisatge i també la gastronomia pròpia de cada moment i etapes de la vida com el naixement, el casament o la mort.
Murgia també ens descrivia una societat i unes tradicions antigues que s’han transmès de generació en generació a través de la Sardenya rural.
Una novel·la que narra i tracta de qüestions com la maternitat, el dret a morir, l’eutanàsia, les relacions extrafamiliars, el dol i el concepte de culpabilitat. També aprofundia sobre el sentiment de pertinença a un lloc i a una comunitat, que en aquest cas, ens trasllada a l’illa de Sardenya i més concretament en la població de Soreni.
“NO NAIXEM SOLS, COM TAMPOC PODEM MORIR SOLS”
La Tzia Bonaria és la modista del poble i es força respectada, però també té un altre ofici que és el de l’acabadora. Aquest ofici va existir i consistia a ajudar a morir a tots aquells que ja no volen patir més. La Maria no coneixerà fins passats uns anys aquest ofici i llavors li serà difícil compendre les activitats de la seva mare adoptiva. A partir d’aquest moment veurem les visions de dos mons que lluitaran entre les tradicions ancestrals i la modernitat.
Com assegura l’acabadora a la novel·la “no naixem sols com tampoc podem morir sols”
El fet que Tzia Bonaria sigui modista no és cap casualitat perquè en la mitologia grega existeixen les Moires que s’encarregaven de teixir el destí dels humans. Són considerades de les deesses del destí de la cada persona i són representades per tres germanes filadores anomenades Cloto, Làquesis i Àtropos que van trenant les vides humanes per després tallar-les.
Sobre les acabadores no hi ha documentació escrita i la seva figura només pertany a la tradició oral. Una tradició que Michela Murgia recuperava a la seva primera novel·la i que ara forma part del seu llegat literari.
Michela Murgia moria als 51 anys el 10 d’agost després de partir un càncer de ronyó terminal.
