Dolores Redondo explora els límits entre la realitat i la ficció, els misteris de la identitat i la influència dels personatges en els seus creadors, en una novel·la que també ret homenatge als clàssics del gènere negre i completa l’univers de Los Valles Tranquilos.
-
Un record que no era seu, l’origen de la novel·la
La idea de Todas las noches, todas las ciudades va començar a prendre forma arran d’una experiència que Dolores Redondo va viure a Elizondo. Un dia, mentre passejava pels carrers de la localitat navarresa, va tenir un record molt clar de la seva infantesa: aquell era el camí que feia cada matí per anar a l’escola. Però de seguida es va adonar que alguna cosa no encaixava. Ella mai no havia estudiat a Elizondo. «Estava tenint un record d’Amaia», ha explicat l’escriptora, en referència a Amaia Salazar, la protagonista de la trilogia del Baztan. Redondo havia imaginat tan detalladament la vida del personatge que havia acabat incorporant a la seva memòria una experiència que no havia viscut. El més sorprenent és que ni tan sols havia escrit aquella escena en cap de les seves novel·les. Aquell episodi la va portar a interessar-se per la relació entre els creadors i els personatges que inventen. Fins a quin punt poden arribar a confondre’s els records reals amb els imaginaris? Aquesta pregunta va acabar sent el punt de partida de Benedict Newman, l’escriptor protagonista de la nova novel·la, que arriba a creure que és el detectiu que ell mateix ha creat.
-
La identitat i els records, al centre de la història
Qui som realment? Som allò que recordem, allò que els altres pensen de nosaltres o la història que ens hem anat explicant al llarg dels anys? Dolores Redondo converteix aquestes preguntes en un dels grans motors de la novel·la. Benedict Newman és un escriptor de novel·la negra que es converteix en sospitós d’una sèrie d’assassinats que apareixen descrits al seu últim llibre. Després de patir un col·lapse, deixa de reconèixer-se com a Benedict Newman i està convençut que és Colt Star, el detectiu protagonista de les seves històries.
En paral·lel, Nash Elizondo, una psicòloga forense, descobreix que Newman és el seu pare, una realitat que desconeixia i que l’obliga a replantejar-se els seus orígens. Redondo ha explicat que li interessava abordar la identitat des d’una perspectiva diferent de la investigació policial convencional. «Nash canvia el protocol», ha assenyalat. En lloc de limitar-se a buscar proves, la protagonista intenta comprendre la personalitat de les persones que investiga, escoltar-les i descobrir què s’amaga darrere de la imatge que projecten.
L’escriptora ha treballat amb l’assessorament de professionals especialitzats per abordar els aspectes psicològics de la història i ha volgut evitar que els problemes de salut mental es presentin com una explicació de la maldat.
-
Una mirada a la ment dels escriptors i als personatges que els acompanyen
Todas las noches, todas las ciudades és també una novel·la sobre l’ofici d’escriure. Dolores Redondo s’endinsa en la relació que els autors estableixen amb els personatges que creen i en la influència que aquests poden acabar tenint en la seva pròpia vida.
Després de tants anys escrivint sobre Amaia Salazar, Redondo reconeix que la protagonista de la trilogia del Baztan li ha deixat una empremta personal. Per construir-la ha hagut d’aprendre procediments policials, investigar crims i conèixer realitats que probablement mai no hauria explorat per iniciativa pròpia. «He après coses, he vist coses i he visitat llocs que no eren per a mi. Els he visitat per als meus personatges, per construir-los», ha explicat.
L’autora admet que aquesta convivència amb les seves creacions també l’ha transformada: «Els personatges han començat a habitar dins meu i a canviar coses de mi». Durant la preparació de la novel·la, Redondo també va recuperar les reflexions de Miguel Delibes sobre la relació dels escriptors amb els seus personatges, especialment el discurs que va pronunciar quan va rebre el Premi Cervantes el 1993.
L’escriptora considera que aquesta és una de les seves obres més personals perquè li ha permès parlar de la seva manera d’entendre la literatura. «És la meva novel·la més lliure per parlar de mi com a escriptora», ha assegurat. Fins i tot s’ha permès aparèixer com a personatge dins de la història, en un joc entre realitat i ficció que reforça el caràcter metaliterari del llibre.
-
Colt Star, un homenatge als detectius de la novel·la negra clàssica
Dolores Redondo també ha volgut retre homenatge a la novel·la negra que l’ha acompanyada com a lectora. Ho fa a través de Colt Star, el detectiu creat per Benedict Newman, un personatge que recorda els grans investigadors de la literatura nord-americana, especialment Philip Marlowe, de Raymond Chandler.
Colt Star té molts dels trets característics d’aquells detectius: és segur de si mateix, té un codi moral particular, una galanteria que avui pot semblar passada de moda i una manera de parlar que remet directament al cinema negre clàssic. «Parla com Humphrey Bogart», ha explicat Redondo, que reconeix haver gaudit especialment escrivint els diàlegs del personatge.
L’autora ha descrit Colt Star com un detectiu amb una masculinitat molt marcada, una cavallerositat pròpia d’una altra època i una confiança gairebé exagerada en les seves capacitats.
Aquest homenatge no és casual. Redondo ha explicat que durant la preparació del llibre va tornar a les històries de detectius clàssics, que escoltava mentre treballava en la novel·la. La presència de Colt Star permet recuperar l’atmosfera del gènere negre tradicional i, al mateix temps, introduir un contrast amb els personatges contemporanis. També afegeix una nova dimensió al misteri: què passa quan un escriptor acaba convençut que és el protagonista de les seves pròpies ficcions?
-
Los Valles Tranquilos, tres novel·les que acaben connectant
Todas las noches, todas las ciudades completa el projecte narratiu que Dolores Redondo va iniciar amb Esperando al diluvio (2022) i va continuar amb Las que no duermen. NASH (2024). L’autora havia pensat des del principi que les tres novel·les formarien part d’un mateix univers, però no volia seguir l’estructura habitual d’una trilogia, amb una història que avança de manera consecutiva d’un llibre a l’altre. «Volia fer una sèrie, però no volia que fos lineal», ha explicat Redondo.
Per això, les dues primeres novel·les presenten històries i protagonistes diferents, i es poden llegir de manera independent i en qualsevol ordre. És a la tercera quan apareixen les connexions que permeten entendre el conjunt.
Esperando al diluvio està ambientada el 1983, mentre que Las que no duermen. NASH situa l’acció el 2020. La nova novel·la recupera elements d’aquestes històries i els relaciona a través d’una trama que combina el misteri criminal amb els conflictes personals dels protagonistes. Redondo considera que aquesta estructura li ha permès experimentar amb una altra manera d’explicar històries i allunyar-se de les fórmules que ja coneixia.
Amb Todas las noches, todas las ciudades, l’escriptora tanca així un projecte literari que va començar a imaginar anys enrere i que confirma la seva voluntat de continuar explorant les possibilitats de la novel·la negra sense renunciar al suspens, els secrets familiars i la complexitat dels personatges.
Amb Todas las noches, todas las ciudades, Dolores Redondo s’allunya una mica dels escenaris i dels personatges que la van fer coneguda, però manté el gust pel misteri i les històries plenes de secrets. Aquesta vegada, a més de descobrir què s’amaga darrere d’uns assassinats, el lector s’endinsa en les contradiccions dels protagonistes i en la manera com els records poden condicionar una vida. Redondo aprofita també la novel·la per parlar del seu ofici i d’una qüestió que coneix de primera mà: la relació tan estreta que pot arribar a establir un escriptor amb els personatges que inventa.
