L’autor de “La península de las casas vacías” s’ha alçat amb un dels guardons més prestigiosos de les lletres hispàniques gràcies a la novel·la La ciudad de las luces muertas, una obra ambiciosa, coral i profundament barcelonina que converteix la ciutat en escenari i protagonista d’un relat tan fantàstic com literàriament exigent.
Una Barcelona sense llum —i amb tots els temps alhora
La novel·la parteix d’una imatge poderosa: durant 24 hores, Barcelona queda submergida en la foscor absoluta. Desapareixen la llum solar i l’artificial; només resta un estrany resplendor blau d’origen incert i el foc com a única font de claror. Però el tall de llum no és l’únic fenomen: totes les Barcelones arquitectòniques que han existit al llarg de la història conflueixen en un mateix instant. Les muralles romanes tornen a alçar-se, els pavellons desapareguts de l’Exposició Universal reapareixen i la Sagrada Família, finalment acabada, esdevé símbol d’un temps que s’ha desbordat.
A aquesta superposició d’espais s’hi afegeix una altra de més inquietant: la dels seus habitants il·lustres. Intel·lectuals, artistes i escriptors que van fer de Barcelona la seva ciutat —o hi van néixer— tornen a la vida “d’una manera kafkiana”, en paraules de l’autor. Són ells qui, en aquesta novel·la coral, intenten esbrinar per què la llum s’ha extingit i què cal fer perquè torni.
Una carta d’amor a la ciutat
Uclés va explicar que la idea de La ciudad de las luces muertas va néixer fa cinc anys, amb la voluntat de presentar-se al Premi Montserrat Roig. El projecte el va portar a instal·lar-se mig any a Barcelona per “empapar-se de tota la ciutat” i traçar el que defineix com “una carta d’amor, una declaració d’amor” cap a ella. La constància ha estat clau: després d’intentar-ho reiteradament al Nadal entre 2010 i 2020 —any en què va “llençar la tovallola”—, aquest estiu va decidir tornar-hi, convençut que una novel·la així tenia el seu lloc.
El resultat ha estat, segons va confessar emocionat, “un dels dies més feliços de la meva vida”.
Agraïments i trajectòria
En el seu discurs, l’autor va voler agrair la decisió del jurat i el suport del seu entorn més íntim: la família, els amics i el seu equip d’agents. També va destacar el paper fonamental de l’editorial Siruela, clau en la seva trajectòria recent, i va recordar que la seva novel·la anterior ja s’està traduint a quinze idiomes i tindrà adaptació audiovisual.
Amb La ciudad de las luces muertas, David Uclés confirma una veu literària pròpia, capaç de combinar imaginació, memòria i ambició narrativa.
El Premio Nadal: 82 anys marcant tendències
Amb 1.207 originals presentats, procedents tant d’Espanya com de l’àmbit internacional, el Premio Nadal confirma la seva vitalitat i el seu paper com a termòmetre de la narrativa contemporània en llengua castellana. Les obres rebudes han destacat per la cura estilística i per una notable diversitat temàtica: des de relats d’arrel generacional fins a novel·les que exploren el món urbà i rural, sense oblidar el pes creixent del thriller i la novel·la negra, sovint amb perspectives feministes, històriques o vinculades a la natura.
El jurat del 2026 ha estat format per Víctor del Árbol, Juan Luis Arsuaga, Inés Martín Rodrigo, Care Santos i Emili Rosales, que hauran d’escollir la novel·la guanyadora d’un guardó dotat amb 30.000 euros. L’any passat, el premi va recaure en El secreto de Marcial, de Jorge Fernández Díaz.
David Uclés (Úbeda, 1990) és escriptor, músic, dibuixant i traductor, amb domini de l’alemany, el francès i l’anglès. Format en diverses disciplines artístiques, la seva obra literària destaca per una clara inclinació cap al realisme màgic, amb trames que combinen memòria, història i elements fantàstics.
La seva tercera novel·la, La península de las casas vacías (Ediciones Siruela), s’ha convertit en un fenomen editorial: ha estat guardonada amb el Premi Cálamo al Millor Llibre de l’Any 2024, el Premi Andalucía de la Crítica, el Premi Espartaco a la millor novel·la històrica, el XX Premi Dulce Chacón, el Premi San Clemente i el Premi Kelvin 505 a la millor novel·la fantàstica. A més, ha estat la candidata espanyola al Premi de Literatura de la Unió Europea 2025 i finalista de la VI Biennal Vargas Llosa.
Amb més de 250.000 exemplars venuts i 25 edicions en només un any i mig, aquesta obra ha estat considerada un dels grans best sellers dels anys 2024 i 2025. Uclés també és autor de les novel·les Emilio i Octubre (Dos Bigotes) i de El llanto del león, guardonada amb el Premi Complutense de Literatura 2019. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut, així mateix, les prestigioses beques Leonardo i Montserrat Roig.
La península de las casas vacías
David Uclés
Siruela.
Amb La península de las casas vacías (Siruela), David Uclés irromp amb força en el panorama literari amb una obra d’ambició innegable. L’autor recrea un país fictici —Iberia— que li permet revisar la Guerra Civil espanyola des d’una perspectiva nova, allunyada del relat historicista però profundament connectada amb la veritat emocional del conflicte. En aquest escenari, segueix la trajectòria de la família Ardolento i d’una quarantena de personatges que, conjuntament, ofereixen un retrat polièdric d’un país ferit.
Uclés combina amb destresa realisme i elements de fantasia per capturar l’impacte de la guerra en la vida quotidiana. Escenes d’una intensitat poètica —soldats que alliberen cendra, ombres cosides, pobles que aprenen a fingir la mort— subratllen la dimensió simbòlica del relat i contribueixen a explicar allò que sovint queda fora dels manuals: la por, els silencis i les ferides que perduren. La “península de les cases buides” esdevé, així, una metàfora del que resta després del conflicte: espais deshabitats, memòries fracturades i un futur incert.
