L’escriptor britànic ha fet referència al seu traductor Antonio Padilla, de qui ha lloat la tasca de traduir les seves novel·les i saber transmetre el sentit i el seu humor anglès.
El novel·lista britànic Mick Herron ha estat distingit amb la 21a edició del Premi Pepe Carvalho, un guardó que reconeix una trajectòria clau en la renovació de la novel·la negra, el thriller i l’espionatge contemporani. L’acte de lliurament, celebrat a Barcelona, va convertir-se en una celebració del gènere i també en una declaració d’amor a la literatura criminal, amb un discurs extens, irònic i profundament personal per part de l’autor.
“Em costa, no tinc paraules per expressar com de feliç estic d’estar aquí”, va començar Herron, visiblement emocionat. L’escriptor va recordar que aquesta és ja la seva tercera visita al festival i que rebre un premi amb el nom del detectiu creat per Manuel Vázquez Montalbán té per a ell un significat especial: “És un enorme orgull rebre aquest premi. Quan el vegi a casa meva, estic segur que recordaré els meravellosos dies passats en aquesta ciutat tan bonica”.
Nascut a Newcastle upon Tyne el 1963, Herron va situar l’origen de la seva vocació en els anys d’estudiant a Oxford, compartint pis amb companys apassionats per la novel·la negra. “Teníem gustos diferents: Chandler, Patricia Highsmith, P.D. James… però tots estàvem d’acord que sempre volíem descobrir un autor nou”, va explicar. Va ser en aquell context quan va entrar en contacte amb l’obra de Vázquez Montalbán: “Érem addictes a aquella lectura i descobríem el gènere amb un mestre. Montalbán, evidentment, s’ha unit a la llista de les llegendes”.
Amb el seu humor característic, Herron va admetre que mai hauria imaginat acabar rebent un premi amb el nom de Pepe Carvalho: “Si de jove m’haguessin dit que algun dia tindria aquest guardó, hauria assumit que l’havia robat a algú que se’l mereixia més que jo. Però aquí estic”.
Un premi compartit
Un dels moments més aplaudits del discurs va arribar quan l’autor va reivindicar el paper fonamental dels traductors. “Ningú té lideratge en llengües estrangeres sense la col·laboració profunda de grans traductors i traductores”, ha afirmat abans d’agrair públicament la feina del seu traductor.
Herron va destacar la dificultat de traslladar el seu humor anglès, sovint fosc i irreverent: “Ha aconseguit transmetre el que jo sento que és un sentit de l’humor molt anglès, i això sense esmentar algunes bromes, fins i tot brutes. Com ho ha fet? Segur que hi ha posat molt d’esforç”. Entre rialles, va recordar algunes etiquetes rebudes de la premsa britànica, però va subratllar que cap li havia fet tanta gràcia com la del seu traductor: “Antonio ha dit de mi que soc un capullo. Traduint aquestes novel·les demana llàgrimes, esforç i suor. Moltes gràcies per les teves llàgrimes i suor”.
L’autor també va deixar clar que el seu recorregut literari no s’atura aquí: “Si el món ho permet, hi haurà més llibres per traduir. No he acabat. Seguiré sent un capullo, us ho garanteixo”.
Reconeixement a una obra singular
El jurat —format per Daniel Vázquez Sallés, Dani Nel·lo, Àlex Martín, Olga Merino, Marta Marne i Carlos Zanón— ha destacat la “precisió narrativa” i l’arquitectura literària complexa” d’una obra marcada per un humor irònic i corrosiu, amb una mirada desencantada i profundament humana sobre les estructures de poder i el món de l’espionatge.
Herron és especialment conegut com el creador de l’univers Caballos lentos, protagonitzat per Jackson Lamb, un antiheroi brut, cínic i brillant que dirigeix una oficina on van a parar els agents “no aptes” de l’MI5. La saga, iniciada el 2010 i ampliada fins a Clown Town (2025), ha esdevingut un fenomen global gràcies també a la seva adaptació televisiva Slow Horses, produïda per Apple TV+ i protagonitzada per Gary Oldman.
Paral·lelament, l’autor ha construït altres sèries i novel·les independents interconnectades, consolidant una obra ambiciosa i coherent que l’ha fet mereixedor de guardons com el Gold Dagger (2013) i el Diamond Dagger (2025) de la Crime Writers’ Association.
Herron va cloure el seu discurs amb un nou gest d’afecte cap a la ciutat: “És la quarta o cinquena vegada que vinc a Barcelona, i espero que no sigui l’última. Gràcies a tots vosaltres, nous amics i amigues, per fer-me sentir tan benvingut”.
Carlos Zanón: “Amb Herron, el subgènere d’espies ha trobat el seu detonador”
El comissari de BCNegra i membre del jurat, Carlos Zanón, ha volgut afegir una mirada personal sobre l’autor britànic, evocant el primer contacte amb la seva obra “No sempre recordes què feies a la vida la primera vegada que et trobes amb un autor. Per sort, jo sí que recordo la història. La nostra editora em va passar la primera entrega de Slow Horses, vaig començar a llegir a mitja tarda i, quan vaig sentir la clau a la porta, ja era massa tard. No havia pogut deixar el llibre. Aquella nit vam demanar pizzes per sopar”.
Zanón ha situat Herron com una figura determinant dins la novel·la negra contemporània “De la mateixa manera que fa trenta anys hi va haver un impacte decisiu en el gènere, crec que el subgènere dels espies, dins d’aquest gran continent que és la novel·la negra, ha tingut amb Herron el seu detonador, la seva bomba”.
Segons l’escriptor, les novel·les de Herron són molt més que relats d’espionatge “Les seves trames estan perfectament construïdes i administrades, no perden mai de vista la voluntat d’entretenir i, alhora, són una meravellosa excusa per parlar de què ens passa, de què ens està passant, de per què ens sentim com ens sentim en una vida arrossegada per una tecnologia que ni entenem ni ens deixa temps de pensar”.
Zanón ha remarcat també la dimensió ètica i social de l’obra de Herron “Llegint-lo, també pensem sobre el racisme i el colonialisme, sobre si podem esborrar els deutes dels nostres pares, sobre com protegir-nos de la solitud, del buit, del fantasma, i sobre com construir comunitat”.
Finalment, ha destacat la força dels seus personatges “Herron és un meravellós autor de personatges, escrits de tal manera que s’aixequen del paper, assumint tots els seus defectes i dolors. No poden ser espies impol·luts, però són profundament humans”.
I ha establert un pont simbòlic entre Jackson Lamb i Pepe Carvalho “Potser no quedarien a sopar al mateix restaurant, però coincideixen en una cosa: un home pot ser destruït, però no derrotat. Per això ens agrada tant llegir Mick Herron”.
Amb aquestes paraules, Zanón ha conclòs “Gràcies, Mick Herron, per fer-nos gaudir tant i per fer-nos sentir part d’aquesta colla de perdedors entranyables que també és la nostra”.
